Avui publiquem l’article que per explicar-nos la sortida dels grups A i B de 3r d’ESO a la Fundació Mas Albornà dins del Projecte SolidArt, ha redactat la nostra alumna Fiona Albert Hernàndez de 3r A d’ESO. L’ha titulat CREEM OPORTUNITATS. Sortida de l’alumnat de 3r d’ESO A i B a Mas Albornà i aquí el teniu:
El dilluns 28 d’octubre de 2024, les classes A i B de 3r d’ESO de l’Institut Intermunicipal del Penedès varen realitzar una sortida a la Fundació Mas Albornà de Vilafranca del Penedès. La finalitat de la sortida era aprendre i obtenir coneixements per al projecte que s’està duent a terme al llarg d’aquest curs anomenat SolidArt.
El nom d’aquest projecte sorgeix de les paraules solidaritat i art, i té com a finalitat participar amb una entitat sense ànim de lucre i aportar-li els beneficis econòmics obtinguts en una tasca final del projecte que serà muntar una subhasta artística, ajuntant així els dos conceptes principals que li donen nom. Si en voleu saber més, podeu llegir aquest article que varen escriure unes alumnes de 3r d’ESO a principi de curs explicant-ne els detalls.
La sortida a Mas Albornà es va dividir en dues parts que es van realitzar de manera separada per classes, i una tercera part que va ser conjunta.
La primera part va ser la visita al centre de la Fundació Mas Albornà. Allà es va fer un Kahoot d’introducció per veure el nivell de coneixements del grup, i a continuació es va dur a terme l’activitat principal i alhora motiu de la sortida: participar en unes quantes de les activitats diàries i veure el funcionament i les rutines dels membres d’aquesta
entitat. En grups reduïts i en diverses sales, es varen fer activitats com dibuixar i pintar o jugar a jocs de taula. Tot això va proporcionar als alumnes de 3r d’ESO una idea bàsica del centre i les seves característiques, a més a més de la informació extra que ens van proporcionar els i les integrants de la fundació, com ara els mètodes d’organització de les tasques diàries —amb horaris iconogràfics i visuals— i les activitats ‘extraescolars’ que alguns feien.
També es va veure que la diversitat característica de Mas Albornà de la qual ja ens havien parlat era certa i clara dins d’aquelles sales on hi ha gent de totes les edats, amb personalitats més semblants o més diferents, però unides per un mateix motiu i causa.
La segona part es va realitzar en un centre una mica allunyat de l’edifici principal de l’entitat, i va ser allà on
l’alumnat de 3r d’ESO va participar d’una manera encara més directa amb les persones que ocupaven aquell espai. A més de ser testimonis de tota mena de manualitats i creacions de gran originalitat, els i les alumnes de tercer van poder crear amb les seves pròpies mans una bosseta de sal aromàtica de romaní i col·laborar amb la producció a mà de les llibretes que anualment reparteixen a les persones integrants de Mas Albornà. En tots dos casos, però, es podia observar un mateix fet: la familiaritat entre les monitores, entre les persones integrants de la fundació i en tot 
el conjunt, que creava una atmosfera que, tot i que potser per a alguns alumnes podia resultar incòmode, estava plena de solidaritat i, en el cas de les manualitats que varen fer, d’art.
‘Creem oportunitats, perquè tothom en mereix les mateixes.’
La tercera part de la sortida va ser una tasca que l’alumnat de 3r d’ESO va realitzar sense les professores i professors, i que va permetre obtenir un gran coneixement sobre la solidaritat en relació amb les persones. La tasca consistia a fer el nombre més gran d’enquestes a la zona del centre de Vilafranca i veure què se’n sap de la Fundació Mas Albornà, d’entitats solidàries o, també, preguntar si es participa activament en alguna d’aquestes entitats.
Amb un total de 584 enquestes, i, per tant, el mateix nombre de persones enquestades, es van traduir les dades obtingudes en gràfics i percentatges proporcionals a les respostes donades. En general, la gent es considerava una persona força solidària —entre set i vuit de deu—, tot i que només un 25,7% del total participaven amb una ESAL (Entitat Sense Ànim de Lucre). L’entitat més anomenada va ser la Creu Roja, amb 28 persones. El fet que fossin tan sols 28 persones ens remarca que, tot i que era un gran nombre, hi havia moltíssima més diversitat d’entitats, des dels Castellers de Vilafranca —5 enquestats, 3,5% del total—, Entrem —2 enquestats, 1,4% del total— fins a Mas Albornà i tot!, —2 enquestats també, i 1,4%.
I, anomenant Mas Albornà, una de les preguntes de l’enquesta era si la persona enquestada coneixia o, almenys, li sonava el nom d’aquesta entitat. I efectivament, l’entitat sense ànim de lucre situada a Vilafranca era coneguda pel 65,3% de les 584 respostes i, concretament, un 66,6% d’aquest total coneixia el col·lectiu pel qual treballava, les persones amb discapacitats. Tot i que va ser més de la meitat, no tothom coneixia la important tasca de Mas Albornà i, després de la breu explicació que l’alumnat de 3r d’ESO els va proporcionar, gairebé tres-centes persones van coincidir en un mateix fet: la seva tasca és de deu sobre deu. I és que aquesta va ser la darrera pregunta: Com d’important consideres la tasca que fa Mas Albornà al territori?
I tu? Com d’important la consideres, aquesta tasca?
