Portar als alumnes de 1r i de 2n d’ESO a visitar l’exposició “Oscar Múñoz: des/materializaciones” de la Fundació Sorigué ha estat tot un viatge sensorial: per la memòria i la desmemòria. Però encara més sorprenent ha estat la reacció dels professors acompanyants. Tots plegats hem al·lucinat i hem pogut valorar plenament aquest artista.
En les obres que conformen l’exposició s’observa una insistència en l’exploració dels moments anteriors i posteriors a la fixació de la imatge en un suport. Aquest procés vital de les imatges, de caràcter ocasional i intercanviable, evidencia la seva fugacitat en el temps i en la memòria.
Oscar Muñoz recorre a tècniques innovadores i diverses en l’ús de la imatge, a través de les quals qüestiona les nocions de realitat i de temps. Elements vitals com l’aigua, la llum i el baf, funcionen alhora com a metàfora i com a suport de la imatge. Muñoz passa del dibuix, la precisió en el traç i els formats bidimensionals, a una experimentació molt dinàmica amb diferents recursos, en els que podem anomenar un procés de desintegració o desmaterialització.
Finalment, volem agrair des d’aquí la tranquil·litat i paciència dels professionals de la fundació que ens van guiar.
