El passat dijous 6 de febrer tres alumnes de batxillerat i dos de quart d’ESO vam anar a l’Olimpíada de Filosofia, a la Universitat de Barcelona. Allà ens vam acreditar i vam donar una volta per la Universitat abans de començar la prova. Aquest any el tema de l’Olimpíada era la cura, la cura a tu mateix/a, als altres i al medi ambient.
Quan quedaven uns vint minuts per començar, vam entrar a la sala on es faria la prova. Allà les tres primeres fileres eren per als alumnes de quart d’ESO i les altres, per als de batxillerat. Ens van explicar com es faria tot: primer ens donarien el paper amb el dilema o amb el tema de la dissertació, després hauríem d’enviar el document en format PDF a un correu i disposàvem d’una hora i mitja per escriure les nostres redaccions.
El dilema de quart d’ESO tractava d’un poble en un territori enmig de la muntanya, on els habitants vivien amb unes tradicions antigues i costums, com caçar i conrear les terres. Però hi havia un empresari ric i poderós que havia descobert que aquelles terres guardaven un material molt útil per poder fer unes bateries per a vehicles elèctrics que podria millorar molt la contaminació. El dilema era si salvar el poble, encara que la resta del món sortiria perjudicada, o continuar amb el projecte de les bateries, encara que el poble hauria de tornar a aprendre a viure en una ciutat sense les seves tradicions i costums.
Vaig plantejar diverses opcions intermèdies i vaig intentar que les dues parts del dilema tinguessin aspectes positius. Finalment, l’opció que vaig escollir va ser traslladar el poble a un altre territori en el qual poguessin continuar amb les seves tradicions, amb la condició que l’empresari pagués tot el necessari per a aquest trasllat. Així l’empresari podria treure tot el benefici d’aquelles terres i el poble també estaria content.
Finalment, vam sortir i vam posar en comú els nostres dilemes i dissertacions amb la resta d’alumnes i amb la nostra professora, la Lourdes, i ens en vam anar cap a casa. L’experiència va ser increïble, l’ambient era molt pacífic, hi havia molta companyonia, i ha estat una oportunitat que recomanaria a tothom.
Cronista: Paula Adrián, alumna de 4t A ESO
