Era un càlid matí d’hivern a l’institut Ramon Berenguer IV, i l’alumnat de Batxillerat, acompanyats pels nostres tutors de Batxillerat ens vam dirigir a Montserrat.
El trajecte va ser llarg, però gràcies a les cançons de la Paula i la Margarita (unes professores amb una veu angelical) el trajecte va ser molt amè. Després d’una hora vam arribar a Montserrat. Molta gent va quedar meravellada amb la bellesa de la muntanya i el dia solejat que feia, encara que pel camí vam veure una mica de neu a la vorera del camí de pujada a la muntanya.
Després d’un breu descans vam fer una activitat molt arriscada, que consistia a tancar els ulls d’un company amb un antifaç i anar a l’aventura amb l’altre company que et feia de guia. Una manera de fer cohesió perquè deixaves a les mans del company la teva seguretat, però afortunadament ningú va sortir ferit.
Una vegada realitzada l’activitat de cohesió, van tenir una estona lliure per visitar el recinte. Un cop tots reunits, es van posar a la filera per poder veure el voltant de l’església on aniríem més tard. Tot va ser molt àgil gràcies a la reserva de grup que els professors havien pogut fer dies abans.
Vam poder pujar al cambril de la patrona de Catalunya, la Mare de Déu de Montserrat, o “La Moreneta”, i seguidament vam poder gaudir de la divina actuació de l’esconalia: unes veus angèliques que et feien emocionar, captivant així a tot l’alumnat.
Però tot té un final i això no era una excepció. Una vegada vam sortir, no hi havia temps per a molt més. Amb Llorenç al capdavant vam acomiadar-nos de les muntanyes rocoses i majestuoses de Montserrat. Fins a la propera!
Tadeuos Sanbaudelio i Biel Ortega. 1er de Batxillerat
