MANET VISITA POLINYÀ
Treball realitzat a partir d’El Dinar Campestre (Le Dejeuner sur l’herbe), d’Edouard Manet, de 1863. Escena costumista del primer impressionisme. Oli sobre tela de 2,08 x 2,64 m que es troba al Musée d’Orsay (Paris).
Observació i visualització d’uns dels quadres què més versions té, inspirant a joves artistes, fotògrafs, portades de revistes, moda, etc., i a grans mestres com el mateix Picasso que va fer gran quantitat de pintures, dibuixos, gravats i maquetes sobre aquest tema.
Contextualitzem l’obra i l’autor amb altres artistes que eren apreciats per la societat benestant i per l’Acadèmia que era qui dictava el bon gust i els temes a pintar. El seu trencament amb l’art de l’època va ser considerat un dels majors escàndols, no només per la nuesa de la dona i la naturalitat que sembla suggerir en els boscos de les rodalies de Paris, sinó pel tractament de zones planes de color, sense clarobscurs, la composició més aviat caòtica i la perspectiva considerada “absolutament aberrant”, fan d’aquesta obra una de les icones de la pintura contemporània.
Justament el tema de les rodalies és el que vam pretendre localitzar en escenaris de l’actual Polinyà, amb els seus vestigis agrícoles i icones culturals. Després de destriar localitzacions vàries i per unanimitat, ens vam decidir per l’actual, un parell de fotomuntatges de l’església de Sant Salvador a les darreries del cementiri i els 4 personatges del quadre vestits de manera més actual.
L’obra havia de ser un treball coral; és a dir, havia de participar tot l’alumnat, fins i tot va col. laborar una darrera incorporació, 18 alumnes en total de l’optativa de Visual i Plàstica.
La composició actual té una mida total d’1,80 x 2,28 m. , 18 rectangles de 0,38 x 0,60 m cada unitat i el material damunt el qual s’ha treballat és paper Basik muntat damunt cartó.
El procés de preparació va consistir a calcular l’escala i proporció a treballar pensant en el lloc on el volíem exposar (vestíbul de l’institut). Dividir la imatge en tantes parts com alumnes, 18, i on cada alumne escull la part a interpretar.
Fase d’encaixos del dibuix a més de fer-ne coincidir el dibuix parcial amb la resta de companys, dibuix final. Expressió, experimentació i investigació en tècnica i estil: realisme, naturalisme, surrealisme, abstracció, etc. i en tècniques com : tècniques seques, grafit creta, conté, llapis de colors, collage i tècniques humides : aquarel.la i tempera.
Finalment fer el muntatge definitiu de les 18 parts com a unitat i obra acabada.
