Kafka a la platja

 

Autor: Haruki Murakami
Any: 2002
Resum:
“A vegades, el destí s’assembla a una petita tempesta de sorra que canvia de direcció sense parar.” Kafka Tamura celebra el seu quinzè aniversari de una forma molt especial: Tracta d’esquivar aquesta tempestat escapant de casa on viu amb el seu pare, un escultor de renom que assegura que el seu fill repetirà la gesta d’Edipo: matar al seu pare i casar-se amb la seva mare. Però ¿Pot algú desfer-se de la ombra d’una profecia? Amb poc equipatge i el record cada vegada més difús de la seva mare i de la seva germana, que van marxar de casa quan ell era molt petit, Kafka Tamura emprèn un viatge a Takamatsu. Aviat trobarà acollida en una biblioteca i en les paraules de la senyora Saeki, la directora d’aquest lloc màgic al qual, com propulsat pel destí, també arribarà Satoru Nakata, un home de seixanta anys que de nen, durant la segona guerra mundial, va ser víctima d’un estrany succés: durant una excursió al bosc es va desmaiar sense motiu aparent, i com a conseqüència d’aquest episodi pateix unes seqüeles en forma d’incapacitat mental, oblit de si mateix i…el do de comunicar-se amb els gats.
 
Personatges principals:
Kafka Tamura: Un noi de quinze anys que s’escapa de casa.
El jove anomenat corb: L’altre jo de Kafka que l’ajuda en més d’una ocasió.
Senyora Saeki: Directora de la biblioteca que va perdre al seu amor a la guerra.
Ôshima: Encarregada de la biblioteca. És una noia, però es fa passar per noi i li agraden els homes.
Satoru Nakata: Home de 60 anys que va tenir un accident de petit, és curt de gambals, però és bona persona i sap parlar amb els gats.
Johnie Walker: Faceta oculta del pare de Kafka que li agrada torturar a gats.
Coronel Sanders: Essència sense forma que es fa passar pel Coronel Sanders ( el vell de Kentucky Fried Chicken) ajuda a en Nakata.
Hoshino: Jove que va perdre al seu avi. Viatja amb en Nakata.
 
Opinió: Aquest llibre m’ha agradat molt perquè està molt ben escrit, et fa veure el món d’una altra manera i uneix a la perfecció fantasia i realitat. A més m’encanten els gats.
 
 
Jael Borrell

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>