El dia 11 de novembre va fer cinc anys de la mort del poeta Miquel Martí i Pol.
El nostre centre, que porta el seu nom, va tenir una estreta relació amb ell. Miquel ens va visitar en diverses ocasions, nosaltres també el vam visitar i es va establir un fort lligam amb el poeta i la seva dona. Per això vam retre un homenatge al Miquel mitjançant un acte de record: vam llegir i escenificar poesies, i vam cantar i ballar amb la seva obra.
D’altra banda, en Miquel va tenir una bona relació amb la nostra ciutat i és per això que l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat també li va retre un homenatge. L’acte va tenir lloc al Parc de Can Mercader al costat del monolit erigit en la seva memòria. Hi va intervenir alumnat del nostre centre i diversos col·lectius culturals de la ciutat, posant veu i música a les seves poesies.
(Cliqueu sobre les imatges per veure-les més grans)
{gallery}agenda/aniversari_mmpol08{/gallery}
ACTE HOMENATGE
5è ANIVERSARI DE LA MORT DE MIQUEL MARTÍ I POL
Presentació de l’acte José María Hervás i Albert Palau (alumne de 2n de batxillerat)
1) Lectura del poema dedicat a la comunitat educativa de l’IES Miquel Martí i Pol a càrrec de Carla Rovira (alumne de 1r dESO). Aquesta poesia ens la va enviar el poeta el 5 de setembre de 1991 com a encàrrec per a un mural. Aquest poema com diu el mateix escriptor és absolutament personalitzat i és de fet el nostre petit tresor. Per nosaltres en Miquel Martí i Pol sempre serà més que un record i menys que una presència. Si voleu veure l’original fet a mà haureu d’anar a la biblioteca on el tenim exposat .
2) Lectura del poema Hivern per Itziar Puigpelat (alumna de 2n d’ESO). El poema descriu la sensació de l’hivern per mitjà d’afirmacions i negacions d’aspectes concrets mitjançant un llenguatge planer i un visió descriptiva. Convida a ser llegit .
3) Lectura escenificada del poema Elionor pels alumnes de 4t d’ESO. Aquest famós poema ens descriu la buidor, la solitud dels ésser humans, concretament de les dones, davant del món gris i hostil de la fàbrica.
Lectura: Cèlia Càrdenas.
Escenificació: Hèctor Martín i Albert García (senyors 1r), Jesús Montero i Julián García (senyors 2n), Verònica Coca i Idaira Hornos (dones) Franklin Iglesias (marit), Laïla El-Khesten (muller), Raquel Casado i Juan Manuel Villazán (nens), Laura Rodríguez, Sandra Buedo i Núria Món (Elionor).
4) Lectura del poema El més difícil, doncs és sobreviure per Diana Parrilla (alumna de 3r d’ESO). En aquesta poesia es percep la dolorosa existència en els primers moments de la seva malaltia, amb escates de vidre a les entranyes. El nostre poeta es rebel·la davant d’aquesta situació i, paral·lelament, prepara la pròpia existència per poder fer front a aquesta condemna.
5) Versió en rap dels poemes El poble, Vull somiar el demà i un de nou creat per l’esdeveniment pels “rapers” Èric Albarral i Àlex Acebedo de 4t d’ESO. El primer poema que dóna nom al llibre de 1966 utilitza la tècnica de l’inventari aconseguint així personalitzar i destacar el sentit de la col·lectivitat al mateix temps. La segona poesia escrita amb el seu gran amic Lluís Llach és un cant optimista cap el futur , cap el demà que com diu el poema serà ple de força i de goig d’estimar.
6) Lectura del poema Molt he estimat i molt estimo encara a càrrec de Cristina García (alumna de primer de batxillerat). Una de les poesies més belles del nostre poeta inserida dins la seva obra Estimada Marta. Es tracta d’un temps de desig, concentrat en la figura de Marta, en què l’amor ho qualifica tot. Aquesta figura femenina, simbòlica i carismàtica, motiva el viure del poeta.
7) Lectura del poema Setembre de Miquel Martí i Pol a càrrec de Gerard Bernadó. Aquí ens trobem amb un Miquel madur , on el temps s’alenteix i deixa fluir la tristesa i la nostàlgia. Se sent “sensatament feliç” esperant el destí incert.
8) Per cloure l’acte la versió en rock gòtic del poema Metamorfosi 1 a càrrec del grup musical format per Núria Celma, Cristina Lòpez i Alba García (4t d’ESO). El poeta personalitza la mort com un company amb qui viu i comparteix la vida. Tanmateix, podem copsar que no li ha arribat l’hora, i en Miquel encara té moltes coses a dir.