POEMA DE NADAL
Enfilat a la cadira
i al voltant d’aquesta taula
ara que tothom em mira
trio prendre la paraula.
Parlo per donar la veu
als que no deixen parlar
i perquè mai no oblideu
a qui no es pot pagar el pa.
I també per un record
que escalfi com flama i brasa
a qui li falli la sort
o hagi de ser lluny de casa.
I brindo per l’esperança
d’anar fent un món com cal.
Que el demà just ja s’atansa
i us desitjo un bon Nadal.
Roc Casagran