Ara que ve Nadal vull recomanar Tres contes de Truman Capote (Anagrama). És un llibre que sempre m’ha agradat moltíssim, un d’aquells que vaig rellegint al llarg dels anys. La traducció d’en Quim Monzó no és excel·lent però es deixa llegir.
Són tres contes: “Un record de Nadal”, “El convidat del dia d’acció de gràcies” i “Un Nadal”, on Capote explica records de petit a Alabama, a casa d’uns parents llunyans on els seus pares l’enviaven a passar llargues temporades pels problemes de relació que tenien.
La relació d’un nen de set anys, en Buddy (alter ego d’en Capote) amb la seva amiga, la Sook Faulk, una parenta de més de seixanta anys, és meravellosa.
Mireu què diu en Buddy de la seva amiga:
“A més de no haver vist mai cap pel·lícula, tampoc mai no ha: menjat en un restaurant, viatjat més lluny de vuit quilòmetres de casa, rebut o enviat cap telegrama, llegit res tret de tebeos i de la Bíblia, posat maquillatge, renegat, desitjat mal a ningú, mentit a posta, deixat que un gos amb gana continués amb gana. Vet aquí unes quantes de les coses que ha fet: ha matat amb una aixada la serp de cascavell més grossa que mai s’ha vist en aquest comtat (setze cascavells), ha ensumat rapè (en secret), ha domesticat colibrins fins que se li balancegen al dit (proveu-ho), ha explicat històries de fantasmes (tots dos creiem en els fantasmes) tan estremidores que et deixen glaçat en ple mes de juliol, ha parlat amb ella mateixa, ha passejat sota la pluja, ha fet créixer les camèlies del Japó més maques de tot el poble, ha conservat les receptes de moltes menes de remeis indis, dels d’abans, inclòs un de màgic, per treure les berrugues.”
No us vénen ganes de llegir-lo?
Empar Barcons
