“Em va sorprendre la bona caracterització d’alguns personatges. Tenint en compte que havien practicat només en hores de classe, hi havia personatges molt creïbles, en concret els que més em van arribar van ser el d’en
Kurt, la Queen, el professor Will Schuester, i la professora Emma. En general totes les actuacions van estar bé, però trobo que aquestes en concret estaven molt encertades i, tot i que conec als actors, em vaig poder immergir perfectament a la història.”
“Un altre aspecte que vull destacar van ser les coreografies d’algunes cançons: la que feien els nois i les noies competint entre ells i la de Country Road, especialment En aquestes tres coreografies els actors anaven molt ben coordinats i la selecció de la música, el vestuari i l’escenografia va ser molt encertada; van ser divertides i van fer que el públic acabés cantant amb ells.”
“Per ser una història amb escenes que requerien localitzacions diferents, no els va caldre gaire escenografia perquè fos comprensible pel públic on tenien lloc. Un exemple és el despatx de la professora Sue, per a la qual van crear un petit espai en un racó amb un mirall, una taula i una cadira, i amb això i la il·luminació d’un focus era més que suficient per transportar-te a un espai diferent, tot i que tècnicament estigués passant en el mateix lloc.”
“Tornant al tema de l’actuació, un aspecte que potser al principi no s’apreciava però que vull ressaltar és que l’actuació
dels professors també va ser creïble. Ho dic perquè es tractava de companys de la mateixa edat , fet que requeria un esforç més gran per part dels actors i que van en aquest cas van fer molt bé.”
“D’altra banda, el musical també va tenir alguns moments menys reeixits, com la primera escena de cant. Comparada amb altres cançons que van fer, aquesta estava una mica desorganitzada, no hi havia coreografia ni tenien un ordre clar en el qual sortir. Crec que en part això es deu a la cançó escollida, la qual tenia una tornada repetitiva difícil de coreografiar i amb parts de rap massa ràpides per cantar-les. Com comences una obra és molt important i considero que començar-la amb una cançó ben feta fa que donis una molt bona impressió i et crea una perspectiva diferent de l’obra.”
“Un altre aspecte que caldria millorar és el fet que els que es trobaven dalt de l’escenari no cantessin gaire, ja que es va notava molt. Els actors tenien el suport del cor que cantaven des d’un racó de la platea, però penso que en algun número el protagonisme de la veu el podien haver tingut els personatges, hauria quedat molt bé.”
“També vull destacar que els canvis d’escena van ser bastant lents, i és un aspecte que s’ha de cuidar molt al teatre. Entenc que no és fàcil i que s’havien d’organitzar per poder
sortir, però les pauses llargues a mitja obra fan que la gent es despisti, parli o fins i tot perdi el fil de la història. Per acabar, vull dir que hi havia alguns errors a l’hora de dir el guió, d’actuació, de veu, so i d’implicació, tanmateix, crec que és completament normal, tractant-se d’una obra d’institut i tampoc cal donar-hi tanta importància.”
L’obra va ser molt entretinguda i va haver-hi escenes enginyoses, com la primera intervenció dels populars Fin i Puck amb en Kurt, que li donaven un toc graciós.
Quan vaig assistir a l’espectacle, no tenia unes expectatives gaire altres, ni em pensava que poguessin fer un musical exitós, però de debò que van mostrar-me el contrari, i no només a mi, sinó a tot el públic. Aquell mateix dia, ja havia anat a veure l’assaig unes hores abans, i vaig pensar: “No sé pas què esperar-me del d’avui a la nit, perquè si el fan com el d’ara, anem bé…”. Tot i que va ser molt divertit i va sestar molt bé, sí que hi havia certes errades que m’agradaria remarcar. Venint d’una assignatura de música, m’hauria agradat veure com cantaven ells de veritat i no pas veure que feien mímica. També hi va haver algun moment en què els actors no sabien el que havien de dir, o no se’ls sentia prou. I el que vaig trobar més fluix de l’espectacle, una cosa que tenia una gran importància, van ser les coreografies; hi havia gent que no se les sabia, que no hi posava prou entusiasme o que anaven més ràpid del compte, fet que va ser una mica decepcionant, perquè hauria estat bé veure’ls a tots sincronitzats.
En general, he de dir, deixant els defectes i errors a part, que va ser un gran musical. Havent-lo vist dues vegades en un dia em pensava que se’m faria pesat, però va ser el contrari: cada vegada em va agradar més. És un musical totalment recomanable si vols passar una bona estona: sorprenentment fantàstic, divertit i entretingut.
En general Glee ens va fer passar una bona estona a tots, segur que als actors també. És una mostra de col·laboració entre alumnes i també professors, els quals fins i tot van participar cantant i ballant, fet que ens va sorprendre positivament a tots. S’ha de valorar que l’institut doni aquesta oportunitat als alumnes. Després de tot el treball i aprenentatge, aquest és el record amb el qual ens quedarem: joves cantant, ballant i gaudint a l’escenari, que és el més important.
Crítiques teatrals elaborades per alumnes de 4t d’ESO com a tasca de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura.
Comentaris recents