Normativa

a) Llei 2/2006, de 3 de maig. Llei Orgànica d’Educació (LOE)
b) Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC).
c) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
d) Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària.
e) Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC núm. 4670, de 6.7.2006), derogat

parcialment (art. 4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius.

f) Resolució de 19 de juny de 2012 per la qual s’aprova el document per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària, i les instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2102-2013.
g) Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
h) Llei 30/1992, de 26 de novembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Objectius generals

Les normes d’organització i funcionament de centre han d’aplegar el conjunt d’acords i

decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permetin assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre ien la programació anual.

Són una eina per regular la vida interna de l’institut i establir les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Han de servir per garantir la convivència,considerant els drets i deures de tots els membres integrants i el bon funcionament del centre.

Sempre tindran un caràcter de permanent actualització i millora segons els mecanismes establerts en aquest document. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció, aprovar les normes d’organització i funcionament de centre i les seves modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts.

Àmbit d’aplicació

Les presents normes s’aplicaran a les activitats desenvolupades ja sigui al centre o en qualsevol altra instal·lació o edifici on s’hagués desplaçat la comunitat educativa en la seva totalitat o en grups.

S’aplicarà a totes les persones que constitueixen la Comunitat Educativa (alumnat, professorat, pares/mares o tutors legals i personal d’administració i serveis).

Concreció de les previsions del projecte educatiu

L’autonomia del nostre centre educatiu abasta l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió.

El nostre centre està subjecte a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de

rendiments educatius de l’alumnat.

L’administració educativa respecta i dóna suport a l’exercici de l’autonomia del centre en el marc de l’ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament. Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament

Per orientar, en el rendiment de comptes al consell escolar, la

El projecte educatiu i el projecte de direcció:

a) El projecte educatiu és la màxima expressió de l’autonomia del centre educatiu i l’element vertebrador de la seva activitat. El projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre, ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període i, si escau, ha de formular propostes en relació a l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu.
b) El projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte.
c) En l’actualització del projecte de direcció, en la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sense perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de noves, amb els indicadors corresponents, quan escaigui.
d) Entre els indicadors n’hi haurà d’haver necessàriament de referits a l’acord de

coresponsabilitat vigent, si el centre l’ha subscrit o modificat durant el mandat anterior de la mateixa direcció.

Aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu de centre

Definició del Projecte Educatiu de Centre:

El projecte educatiu recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i, més en general, el màxim aprofitament educatiu.

El projecte educatiu contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social. El projecte educatiu ha de tenir en compte, si n’hi ha, els projectes educatius territorials. Per definir o actualitzar el projecte educatiu, el centre ha de tenir en compte les característiques socials i culturals del context escolar i de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives de l’alumnat.

El conjunt de normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu.

Aplicació del projecte educatiu:

El centre, en exercici de l’autonomia de què gaudeix, establirà acords de coresponsabilitat amb l’Administració educativa amb l’objectiu de desenvolupar l’aplicació del projecte educatiu.

El centre ha de retre comptes a la comunitat educativa i a l’Administració de la seva gestió, dels resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de coresponsabilitat.

Aprovació del projecte educatiu:

La formulació del projecte educatiu del centre correspon al claustre de professors, a iniciativa de la directora i amb la participació dels professionals d’atenció educativa.

L’aprovació del projecteeducatiu correspon al consell escolar.

Correspon a la directora posar el projecte educatiu a disposició de l’Administració educativa, que n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament.

Estructura administrativa
- Òrgans de govern
  - Òrgans Unipersonals: La Junta Directiva

En virtut de l’autonomia que la Llei Catalana d’Educació (LEC) atribueix als centres per organitzar l’estructura de govern, l’INS Castell d’Estela s’organitza a través d’una Junta Directiva que està constituïda pel director o directora, el/la cap d’estudis, el/la coordinador pedagògic o coordinadora pedagògica, i el secretari o secretària.

A l’Institut, els membres d’aquesta junta directiva constitueixen la direcció del centre.

El conjunt de membres de laJunta , de forma col·legiada, prenen decisions en matèries de la seva competència, elaboren la programació general, el projecte educatiu, el reglament de règim interior i la memòria anual de l’Institut.

Els membres de la Junta els nomena el director/a.

Competències del director/a

La direcció i la responsabilitat general de l’activitat de l’Institut corresponen al director o directora, el/la qual vetlla per la coordinació de la gestió del centre, l’adequació al projecte educatiu i a la programació general.

Correspon al director o directora:

Representar el centre i representar l’administració educativa en el centre, sense perjudici de les competències de la resta d’autoritats educatives de l’administració educativa.
Complir i fer complir les lleis i les normes vigents i vetllar per la seva correcta aplicació al centre.
Dirigir i coordinar totes les activitats del centre d’acord amb les disposicions vigents i sense perjudici de les competències atribuïdes als òrgans col·legiats de govern.
Elaborar, amb caràcter anual, en el marc del projecte educatiu, la programació general del centre conjuntament amb l’equip directiu i vetllar per l’elaboració, aplicació i revisió, quan s’escaigui, del projecte curricular del centre i per a la seva adequació al currículum aprovat pel govern de la Generalitat.
Col·laborar amb els òrgans superiors de l’administració educativa.
Exercir la prefectura de tot el personal adscrit a l’Institut.
Convocar i presidir els actes acadèmics i les reunions dels òrgans col·legiats de govern del centre, visar les actes i executar els acords adoptats en l’àmbit de la seva competència.
Tenir cura de la gestió econòmica de l’Institut i formalitzar els contractes relatius a l’adquisició, alienació i lloguer de béns i els contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres, i autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost del centre.
Visar les certificacions i els documents oficials del centre.
Designar els/les caps d’estudis, el coordinador pedagògic o coordinadora pedagògica, el secretari o secretària i proposar el seu nomenament al director o directora dels Serveis Territorials corresponent del Departament d’Ensenyament. També correspon al director o directora designar la resta d’òrgans unipersonals de govern i nomenar els de coordinació.
Vetllar per l’acompliment de les Normes de Funcionament i Organització de Centre.
Assignar el professorat als diferents cursos, àrees i matèries en la forma més convenient per a l’ensenyament, tenint en compte l’especialitat del lloc de treball al qual estigui adscrit cada professor/a i les especialitats que tingui reconegudes, en el marc general de les necessitats del centre i el seu projecte educatiu, un cop escoltada la proposta dels departaments.
Controlar l’assistència del personal del centre i el règim general de l’alumnat, vetllant per l’harmonia de les relacions interpersonals.
Fomentar i coordinar la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa i facilitar-los la informació sobre la vida del centre i les activitats pròpies en el marc de la normativa vigent.
Promoure plans de millora de la qualitat a l’Institut, així com projectes d’innovació i d’investigació educativa.
Elaborar, conjuntament amb l’equip directiu, la memòria anual d’activitats del centre i trametre-la a la corresponent delegació territorial del Departament d’Ensenyament, un cop el Consell Escolar del centre n’hagi emès el corresponent informe.
Altres funcions que per disposicions del Departament d’Ensenyament siguin atribuïdes als directors o directores dels centres.

Competències del cap o la cap d’estudis

Correspon al cap o la cap d’estudis la planificació, el seguiment i l’avaluació interna dels horaris de l’institut sota el comandament del director o directora així com vetllar per l’ordre i la tranquil·litat a l’Institut a fi d’aconseguir uns paràmetres adequats per desenvolupar una docència de qualitat.

Són funcions específiques del cap o la cap d’estudis:

Coordinar les activitats escolars reglades en l’àmbit dels horaris. Coordinar també, quan s’escaigui, les activitats escolars complementàries (sortides) i dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica.
Substituir el director o directora en cas d’absència.
Coordinar la realització de les reunions d’avaluació.
Gestionar les absències del professorat i organitzar-ne les guàrdies.
Elaborar i proposar una normativa de règim intern per a l’alumnat d’ESO.
Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluacions finals d’ESO, conjuntament amb el o la Coordinador/a Pedagògic/a.
Coordinar la programació de l’acció tutorial d’ESO desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.
Assistir a les reunions setmanals de la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD).
Aquelles altres que li siguin encomanades pel director o directora o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Competències del secretari o secretària

Correspon al secretari o secretària dur a terme la gestió de l’activitat administrativa de l’Institut, sota el comandament del director o directora, i exercir, per delegació d’aquest o aquesta, la prefectura del personal d’administració i serveis adscrit a l’Institut, quan el director o directora així ho determini.

Són funcions específiques del secretari o secretària les següents:

Exercir la secretaria dels òrgans col·legiats de govern i aixecar les actes de les reunions que celebrin.
Tenir cura de les tasques administratives de l’Institut, tot atenent la seva programació general i el calendari escolar.
Estendre les certificacions i els documents oficials de l’Institut, amb el vist-i-plau del director.
Vetllar per l’adequat acompliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat, tot garantint la seva adequació a les disposicions vigents.
Tenir cura que els expedients acadèmics de l’alumnat estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.
Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.
Assumir les funcions de cap de manteniment tot promovent que l’actitud dels membres de la comunitat educativa sigui respectuosa amb l’edifici, el mobiliari, l’utillatge i la maquinària. Informar de les avaries o actes greus de vandalisme per tal de corregir aquestes actituds. Promoure, per tots els mitjans possibles, una actitud positiva de les persones envers les coses.
Aquelles altres funcions que li siguin encarregades pel director o directora de l’Institut o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Competències del Coordinador/a pedagògic/a d’ESO

Correspon, amb caràcter general, al coordinador pedagògic o coordinadora pedagògica el seguiment i l’avaluació de les accions educatives en l’àmbit de l’ESO que es desenvolupen a l’Institut, sota la dependència del director o directora.

Són funcions específiques del coordinador pedagògic o coordinadora pedagògica:

Coordinar l’elaboració i l’actualització del projecte curricular del centre, tot procurant la col·laboració i la participació de tot el professorat del claustre en els grups de treball. Vetllar per la seva concreció en les diferents àrees i matèries dels cicles, etapes, nivells i graus que s’imparteixen a l’Institut.
Vetllar per l’adequada correlació entre el procés d’aprenentatge de l’alumnat dels ensenyaments que s’imparteixen en el primer cicle de l’educació secundària obligatòria i els corresponents als del cicle superior d’educació primària en el si de la zona escolar corresponent.
Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents nivells dels ensenyaments d’ESO impartits a l’Institut.
Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne o alumna, especialment d’aquells i aquelles que presenten necessitats educatives especials.
Proposar les modificacions curriculars que hagin de ser autoritzades pel Departament d’Ensenyament quan s’escaigui.
Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i especialment amb els equips d’assessorament psicopedagògic.
Vetllar perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es dugui a terme en relació als objectius generals de l’etapa i als generals i terminals de cada àrea o matèria, juntament amb els/les caps de departament.
Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents nivells dels ensenyaments d’ESO impartits al centre.
Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluacions finals d’ESO, conjuntament amb el Cap d’Estudis .
Vetllar per l’adequada selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els ensenyaments d’ESO que s’imparteixen a l’Institut, juntament amb els/les caps de departament.
Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a l’Institut, quan s’escaigui.
Assistir a les reunions setmanals de la CAD.
Coordinar l’assignació d’optatives a l’alumnat d’ESO
Aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o directora o atribuïdes per disposicions del Departament d’Ensenyament.

Òrgans Col·legiats: El Consell Escolar

El Consell Escolar del centre és l’òrgan de participació en el control i la gestió de la comunitat escolar en el govern de l’Institut i l’òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats.

Són competències del Consell Escolar:

Elaborar informes, a petició de l’Administració competent, sobre el funcionament de l’Institut i sobre aquells aspectes relacionats amb l’activitat del centre.
Ser informat de les propostes a l’administració educativa del nomenament i cessament dels membres de l’equip directiu.
Participar en el procés d’admissió de l’alumnat, dins el marc de la normativa vigent.
Conèixer la resolució dels conflictes disciplinaris de l’alumnat i vetllar perquè les sancions s’ajustin a les normes que regulen els seus drets i deures.
Establir les directrius per a l’elaboració del Projecte Educatiu de l’Institut, aprovar-lo i avaluar-ne el compliment.
Aprovar el pressupost del centre, fer-ne el seguiment i aprovar la liquidació.
Aprovar les Normes de Funcionament i Organització del centre (NOFC).
Elaborar les directrius per a la programació i el desenvolupament de les activitats escolars complementàries, de les activitats extraescolars i els serveis, si escau, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares de l’alumnat. Aprovar-ne la programació i avaluar-ne l’execució.
Avaluar i aprovar la programació general del centre que, amb caràcter anual, elabori l’equip directiu.
Avaluar i aprovar la memòria anual d’activitats del centre.
Establir els criteris sobre la participació del centre en activitats culturals, esportives i recreatives, així com aquelles accions assistencials a les quals el centre pot prestar la seva col·laboració, un cop escoltades les associacions de pares i mares i les associacions d’alumnes.
Establir les relacions de col·laboració amb altres centres, amb finalitats culturals i educatives.
Promoure l’optimització de l’ús de les instal·lacions i del material escolar, i la seva renovació, així com vetllar per la seva conservació.
Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i elaborar-ne un informe que s’inclourà en la memòria anual.
Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per disposició del Departament d’Educació.

Composició del Consell Escolar del centre

El director o la directora de l’Institut, que n’és el president o la presidenta.
El cap o la cap d’estudis de professorat.
Un regidor/a o representant de l’Ajuntament en el terme municipal del qual es troba l’Institut, això és, d’Amer. Sis membres del professorat elegits pel Claustre de professors/es.
Tres representants d’entre els pares i mares del centre. A banda d’aquests, un més serà designat per l’associació de pares i mares d’alumnes.
Un representant del personal d’administració i serveis del centre.
Tres representants de l’alumnat del centre.
El secretari o secretària de l’Institut, que actua de secretari o secretària del Consell, amb veu i sense vot.

El nombre de representants electes del professorat no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell. El nombre de representants de l’alumnat i de pares i mares en conjunt, inclòs el designat per l’associació de pares i mares d’alumnes, no pot ser inferior a un terç del total dels components del Consell.

Renovació parcial dels membres del Consell Escolar del centre

La primera renovació parcial dels membres electes dels consells escolars, representants del sector del professorat, de l’alumnat i dels pares i mares de l’alumnat s’efectuarà amb els següents criteris:

Si el nombre total de membres electes del sector respectiu és parell, es renovarà la meitat dels membres.
Si el nombre total de membres electes del sector respectiu és senar, el nombre de membres a renovar serà l’arrodoniment per defecte de la meitat del nombre total.
El Consell Escolar del centre decideix per majoria absoluta els criteris per determinar els membres concrets de cada sector afectats per la renovació. Si no s’assoleix la majoria exigida, els criteris són:
- Sector professorat: els membres afectats per la renovació són successivament els de més recent destinació definitiva al centre, els de menys antiguitat com a funcionaris docents i els de menys edat.
- Sector alumnat i de pares i mares de l’alumnat: els membres afectats per la renovació són els/les alumnes i els pares i les mares que, atesa l’edat i el curs escolar dels alumnes, tinguin previst deixar d’ésser membres de la comunitat educativa abans. En cas de coincidència de criteri, es procedirà a efectuar un sorteig.

Òrgans Col·legiats: El Claustre de professors i professores

El Claustre de professors/es és l’òrgan propi de participació d’aquests en la gestió i la planificació educativa de l’Institut. Està integrat per la totalitat dels/les professors/es que hi presten serveis i el presideix el director o la directora.

Els/les professors/es que, designats/des pel Departament d’Educació a proposta dels ordinaris diocesans de l’Església catòlica, o designats per les esglésies o comunitats pertanyents a la Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya, la Federació de Comunitats Israelites d’Espanya o la Comissió Islàmica d’Espanya, que imparteixin ensenyaments de les seves respectives religions als instituts d’educació secundària dependents del Departament d’Ensenyament, formaran part del Claustre de professors/ es del centre.

Com a membres del Claustre de professors/es, seran electors i elegibles en les eleccions de representants del professorat al Consell Escolar del centre. Com a membres del Consell Escolar del centre, poden ser membres de les comissions constituïdes en el seu si.

Són funcions del Claustre de professors/es:

Participar en l’elaboració del Projecte Educatiu del Centre.
Informar i aportar propostes al Consell Escolar del centre i a l’equip directiu sobre l’organització i la programació general del centre, i per al desenvolupament de les activitats escolars complementàries i de les extraescolars.
Establir criteris per a l’elaboració del Projecte Curricular del Centre, aprovar-lo, avaluar l’aplicació i decidir-ne possibles modificacions.
Elegir els seus/les seves representants al Consell Escolar del centre.
Conèixer les propostes fetes a l’Administració educativa del nomenament i cessament de membres de l’equip directiu, així com els nomenaments de càrrecs per completar l’organització (Caps de departament, coordinadors/es, tutors/es…).
Fixar i coordinar les funcions d’orientació i tutoria de l’alumnat.
Promoure iniciatives en l’àmbit de l’experimentació i la investigació pedagògica, i en el de la formació del professorat de l’Institut.
Analitzar i valorar els resultats de l’avaluació de l’alumnat i del centre en general.
Aportar al Consell Escolar del centre criteris i propostes per a l’elaboració de les Normes de Funcionament i Organització del Centre.
Aportar a l’equip directiu criteris pedagògics sobre distribució horària del pla d’estudis del centre, la utilització racional de l’espai escolar comú i de l’equipament didàctic en general.
Conèixer les candidatures a la direcció i els programes presentats pels candidats/es.
Qualsevol altra que li sigui encomanada per disposició del Departament d’Ensenyament.

Estructura d’organització i de gestió

Els òrgans unipersonals de coordinació d’un institut els nomena la Junta Directiva.

El nomenament per exercir les funcions corresponents als òrgans de coordinació s’estendrà, com a màxim, fins a la data de la fi del mandat del director o directora.

El director o la directora de l’Institut pot acceptar la renúncia motivada o disposar el cessament dels coordinadors i caps de departament abans de la finalització del període per al qual han estat nomenats, una vegada escoltat l’òrgan que en cada cas va intervenir en la seva proposta de nomenament i amb audiència de l’interessat.

Del nomenament i cessament dels/les coordinadors/es i caps de departament, el director o directora en dóna compte al consell escolar del centre.

Es distingeixen dos tipus d’òrgans de coordinació, els col·legiats i els unipersonals:

Col·legiats: els departaments didàctics i els equips docents.
Unipersonals: els/les caps de departament, tutors/es, els/les tutors/es de pràctiquesl, el/la coordinador/a d’informàtica, el/la coordinador/a lingüística, intercultural i cohesió social (LIC), coordinador/a de extraescolars, coordinador/a de prevenció de riscos laborals, i el/la coordinador/a del Pràcticum.

Òrgans col·legiats:Departaments o seminaris

Els departaments o seminaris són òrgans col·legiats de coordinació. En el nostre centre hi ha 10 departaments didàctics i 1 seminari didàctic:

Departament de ciències socials que integra el professorat de geografia i història, economia, filosofia i religió.
Departament de llengua catalana i literatura que integra el professorat de llengua catalana i literatura
Departament de llengua castellana i literatura que integra el professorat de llengua castellana i literatura.
Departament de llengües estrangeres que integra el professorat d’idioma.
Departament de matemàtiques que integra el professorat de matemàtiques.
Departament de ciències de la naturalesa que integra el professorat de física i química.
Departament de visual i plàstica que integra els professors d’Educació visual i plàstica.
Departament de música que integra el professorat de música.
Departament d’educació física que integra el professorat d’educació física.
Departament de tecnologia que integra el professorat de tecnologia.
Seminari de biologia i geologia que integra els professors de biologia i geologia.
Seminari de clàssiques/francès

En el si de cada departament o seminari es coordinen les activitats docents de les àrees i matèries corresponents, es concreta el currículum i es vetlla per la metodologia i la didàctica de la pràctica docent. Al davant de cada departament o seminari hi ha un cap de departament o de seminari i els seus membres es reuneixen una hora setmanalment.

Coordinació de matèria

Cada seminari haurà coordinar els diferents professors que el formen per tal d’assegurar una coherència i adequació de la programació de la matèria, així com un bon ritme i correcció en el desenvolupament d’aquesta programació al llarg del curs. Cal vetllar per tal que aquesta coherència i adequació es doni tan de forma vertical ( entre els diferents nivells de l’etapa educativa) com de forma horitzontal ( entre els diferents professors d’un mateix nivell, i/o grups flexibles).
Per tal d’assegurar aquesta coordinació es preveuen diferents reunions de coordinació de matèria al llarg del curs, concretades en el calendari de reunions. S’adjunta un guió orientatiu de les possibles tasques a realitzar en aquestes reunions.
En cas que es prengui un acord relatiu a aspectes acadèmics, organitzatius o disciplinaris que transcendeixin més enllà de la pròpia matèria, es comunicarà a l’equip directiu per tal de valorar-ne conjuntament la viabilitat.
Correspon al cap de seminari dirigir i coordinar les reunions.

Reunió de coord. matèria	Tasques
Setembre/ Octubre	– Acordar les indicacions i material que es demanaran als alumnes des de cada matèria. – En les matèries que tenen grups flexibles per nivells, repassar l’adequació de cada alumne al nivell que se l’ha posat. – Revisar quins alumnes de cada grup presenten NEE i quines mesures d’atenció es prendran per atendre’ls ( PI, materials adaptats…). Vetllar perquè aquesta atenció sigui similar i coherent en els diferents nivells. – Assegurar-se que s’ha deixat feina per cobrir possibles baixes del seminari.
Novembre	– Resum i revisió dels acords o les mesures concretes proposades a l’avaluació 0 relatius a la matèria. – Revisió i planificació de les tasques derivades del curs de formació que afectin a la matèria. – Valoració dels resultats obtinguts en les proves diagnòstiques de 3r. Reflexió sobre possibles aportacions de cada matèria en la millora, si s’escau, d’aquests resultats, tan a nivell col·lectiu com individual d’alguns alumnes.
Gener	– Resum i revisió dels resultats obtinguts en la 1ª avaluació ( estadístiques de la matèria en cada nivell). Revisió acords o les mesures concretes proposades a l’avaluació relatius a la matèria. Acord, si s’escau, d’altres mesures necessàries per tal de millorar els resultats. – Revisió de les llistes d’alumnes amb matèries pendents de cursos anteriors i concreció de la forma de recuperació.
Febrer	-Planificació i organització de tasques derivades dels diferents TdS. – Revisió i planificació de les tasques derivades del curs de formació que afectin a la matèria.
Abril	– Resum i revisió dels resultats obtinguts en la 2ª avaluació (estadístiques de la matèria en cada nivell). Revisió acords o les mesures concretes proposades a l’avaluació relatius a la matèria. Acord, si s’escau, d’altres mesures necessàries per tal de millorar els resultats. – Revisió dels criteris d’avaluació de final de curs. Coordinació i concreció de les proves de recuperació de juny. – Valoració dels resultats obtinguts en les proves de CB de 4t d’ESO.
Maig/ Juny	-Valoració general del curs i propostes organitzatives o acadèmiques pel proper curs. – Revisió de les llistes d’alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors recuperada i dels que encara la tenen pendent. – Revisió d’alumnes que tenen la matèria suspesa pel setembre, concreció de les tasques encomanades i de l’examen de recuperació. – Revisió de les programacions i els criteris d’avaluació de curs i introducció de les esmenes oportunes.

Òrgans col·legiats: equips docents

Per a fer el seguiment de cada un dels grup de l’ESO i desenvolupar plenament l’acció tutorial cada curs disposa d’un Equip docent.

Els equips docents són presidits pels tutors i integrats per professors que imparteixen les matèries comunes. No tots els professors del curs estan a l’equip docent, per tal que es pugui reunir més sovint i que sigui més operatiu.

Els professors que no formin part de l’equip docent però imparteixin classes al curs han de trametre la informació pertinent sobre els alumnes o el grup a través dels companys de departament o a través del tutor. Aquest pot sol·licitar la informació oportuna als professors i també informar-los de les decisions preses a l’equip docent.

Per a deixar constància dels temes discutits i dels acords presos els tutors han d’aixecar acta de totes les reunions i penjar-la al tauler de la sala de professors o enviar-la en format digital a la coordinadora pedagògica per tal que la pengi a l’intranet de centre.
L’equip docent disposa, aproximadament, d’un hora quinzenal de reunió d’acord amb el calendari de planificació de reunions.
Els tutors són els encarregats de dirigir l’equip docent i determinar els temes que s’hi tractaran. A l’equip docent s’hi han de discutir tots aquells aspectes relatius al grup i a qüestions individuals dels alumnes, tant en l’aspecte acadèmic com en l’actitudinal. S’adjunta un guió orientatiu dels temes a tractar.

L’equip docent és el responsable de fer el seguiment general de l’aprenentatge i convivència del grup i de prendre mesures al respecte. Cal que no només es limiti a solucionar problemes particulars de caràcter conductual d’algun alumne sinó que també procuri pels aspectes generals de caràcter pedagògic.

En aquest sentit cal que tingui en compte tant el tractament de la diversitat per baix com per dalt, atenent també als alumnes amb més possibilitats d’aprenentatge.

L’equip docent és el responsable de realitzar i coordinar el Treball de síntesi, sempre tenint en compte que aquest es relacioni amb les programacions de les àrees i els crèdits d’altres cursos. l’equip docent de quart programa i imparteix el projecte de recerca.

També és l’encarregat de procurar que es coordinin les programacions i els continguts de les diferents àrees. A tal efecte, el tutor demanarà als respectius professors que detallin de forma escrita els continguts que es treballaran durant el curs i en faci una petita explicació a l’equip docent. Aquesta mesura és òptima primer de tot per veure si es poden relacionar continguts. I també és molt útil per al tutor, per a fer amb més coneixement de causa el seguiment acadèmic dels alumnes i poder tenir més arguments per a explicar als pares com aquest va avançant.

L’Equip docent ha de tenir coneixement del que s’està treballant a la tutoria perquè aquest treball tingui més efectivitat i, si es dóna el cas, pugui ser relacionat amb el que es desenvolupa a les àrees. Per exemple aspectes relatiu a les Tècniques d’estudi, a la dinàmica de grups o a al convivència són aplicables a les classes normals, el resultat del seu aprenentatge seria més afectiu si s’utilitzessin de manera semblant.

El Cap d’estudis informarà als tutors de les possibles faltes de disciplina o d’altres incidències greus per tal que aquest ho comuniquin als equips docents i valorar l’aplicació de les mesures de càstig oportunes.

Si les problemàtiques d’algun alumne depassen l’acció de l’equip docent i dels tutors s’han de desviar a l’equip directiu o a l’EAP.

GUIÓ DE CONTINGUTS DE LES REUNIONS D’EQUIP DOCENT

Mes

Tasques

Setembre

Octubre

– Posada en comú de la informació inicial dels alumnes del grup.

– Explicació de les mesures d’atenció a la diversitat i alumnes destinataris ( psicop.)

– Establiment de normes d’organització o pautes de funcionament comunes a tot el grup.

– Decisió del tema del TdS.

Novembre

– Resum i revisió dels acords o les mesures concretes proposades a l’avaluació 0.

– Resum i valoració de les incidències disciplinàries o acadèmiques recollides fins al moment. Explicació de les mesures preses fins al moment i previsió de noves mesures.

– Primera planificació i repartiment de tasques del TdS

Valoració dels resultats de les proves diagnòstiques ( 3r).

Gener

Febrer

– Resum i revisió dels acords o les mesures concretes proposades a la primera avaluació.

– Preparació de tot el TdS i lliurament de la proposta a la cap d’estudis (data a determinar)

– Preparació del projecte de recerca ( 4t)

-Preparació dels informes orientadors de fi d’etapa ( 4t).

Març

Abril / Maig

– Resum i revisió dels acords o les mesures concretes proposades a la segona avaluació.

– Resum i valoració de les incidències disciplinàries o acadèmiques recollides fins al moment. Explicació de les mesures preses fins al moment i previsió de noves mesures.

– Correcció del TdS i del projecte de recerca.

– Valoració dels resultats de les proves de CB ( 4t)

– Valoració general del TdS i del PdR i orientacions per a properes edicions ( lliurar per escrit a cap d’estudis).

– Valoració general del grup i propostes organitzatives o acadèmiques pel proper curs.

– Previsió de resultats de la 3ª avaluació ( possibles repetidors, mesures per prevenir determinats resultats…).

Òrgans unipersonals.

El cap o la cap de departament

Correspon al cap del Departament o Seminari la coordinació general de les activitats del departament, la seva programació i avaluació. És un càrrec amb reconeixement administratiu de 2h o 1h (unipersonals) lectives de reducció. Les seves funcions són:

Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual. Aixecar acta dels acords.
Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents elaborant els objectius mínims.
Vetllar per la coherència del currículum de les àrees i matèries al llarg dels cicles i etapes i per l’establiment d’una metodologia i didàctica educatives adequades a la pràctica docent.
Elaborar la programació de les matèries que imparteixi el departament en col·laboració amb els professors adscrits al departament i proposar a la Cap d’estudis la distribució de matèries que correspon a cada professor.
A l’inici de curs lliurar a la Coordinació d’Extraescolars les activitats i sortides que el departament desenvolupi durant el curs per la seva aprovació al Consell escolar i per fer la programació general.
Proposar els temes que el departament ofereix com a treball de recerca de batxillerat així com analitzar les propostes que presentin els alumnes al departament.
Vetllar, juntament amb el coordinador pedagògic, perquè l’avaluació del procés d’aprenentatge dels alumnes es dugui a terme en relació als objectius generals de l’etapa i amb els generals i terminals de cada àrea o matèria.
Coordinar la fixació de criteris i continguts de l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes en les àrees i matèries corresponents i vetllar per la seva coherència.
Vetllar per la coherència i coordinació dels nivells dels agrupaments flexibles.
Lliurar a la Coordinació pedagògica els criteris d’adscripció als grups flexibles i les característiques de cada nivell.
Establir els mecanismes de recuperació de les matèries suspesos i vetllar per tal que els alumnes amb matèries pendents siguin atesos de forma adequada i proposar el sistema de recuperació un cop escoltats els membres del departament.
Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament.
Vetllar per d’adequada selecció dels llibres de text, del material didàctic i complementari.
Gestionar el pressupost assignat al departament sempre d’acord amb els altres membres.
Assistir a les reunions que siguin convocades, de la Comissió pedagògica o d’altres i informar als membres del departament de les indicacions i informacions rebudes.
Propiciar la innovació i recerca educativa i la formació permanent al si del departament.
Coordinar el contingut que cada Departament vulgui ubicar al web.
Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació.

El professor o professora tutor/a

L’activitat docent implica, a més del fet d’impartir els ensenyaments propis de l’àrea, el seguiment i l’orientació del procés d’aprenentatge dels alumnes i l’adaptació dels ensenyaments a la diversitat de necessitats educatives que presenta l’alumnat. L’acció tutorial l’ha d’exercir de manera compartida el conjunt de professors que intervé en un grup d’alumnes. El tutor o tutora de cada grup és l’encarregat de coordinar aquesta acció tutorial i dirigir-ne gran part de les actuacions.

Al nostre centre el desenvolupament de la tutoria ve marcat per una Programació Tutorial determinada a inici de curs per la Coordinació de tutories i la Coordinació Pedagògica. Aquest programa és un programa obert que es va detallant i adaptant a les característiques del grup i a l’experiència i propostes dels tutors responsables.

Aquesta adaptació la realitzen els mateixos tutors amb l’ajuda de la coordinació de tutories i, si s’escau, amb l’assessorament de l’equip docent.

Es disposa d’una hora setmanal de reunió entre els tutors d’un mateix nivell i la coordinació de tutories per a adaptar i coordinar el programa i l’acció a l’aula.

També es disposa d’una hora setmanal d’Equip docent per a exposar i revisar l’acció tutorial amb el conjunt dels professors que la integren.

El tutor disposa d’una hora setmanal de classe de tutoria amb els alumnes i una hora de preparació de la tutoria.

També té assignada una hora per atendre les visites dels pares.

Els tutors tenen un dossier de tutoria amb les indicacions pertinents de com dur a terme la seva feina i amb el material que pot utilitzar a l’aula. A part també se li proporcionen els documents prescriptius per a desenvolupar cada tasca.

A part, al centre hi ha d’altre material que pot ser susceptible de ser utilitzat.

El tutor pot disposa de l’assessorament de la coordinadora de tutories (Psicopedagoga), de l’assessorament i suport de la psicòloga de l’EAP, de les propostes de l’Equip docent, del suport de la Junta directiva.

Segons el grup i el tipus d’alumnat es disposa dels Informes de primària o d’altres centres i dels informes facilitats per l’EAP.

L’acció tutorial també disposa d’un espai al web de l’institut, per si des d’alguna tutoria se’n vol fer ús.

A cada curs de l’ESO es treballen temes puntuals a la tutoria emmarcats en els objectius específics que es pretenen assolir:

El coordinador d’activitats i serveis escolars

El coordinador d’activitats i serveis escolars coordinarà les activitats escolars complementàries i les activitats extraescolars del centre.

Correspon al coordinador/a les següents tasques:

Elaborar la programació anual de les activitats escolars.
Donar a conèixer als alumnes la informació relativa a les activitats escolars.
Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives.
Donar suport a les activitats escolars per les tutories.
Proposar i coordinar les activitats que afectin a tot el centre: Sant Jordi, dijous gras, dies de final de trimestre i de final de curs …
Donar suport a les sortides proposades pels departaments o per les coordinacions.
Distribuir els recursos econòmics destinats pel pressupost del centre entre les diferents activitats escolars.
Elaborar una memòria a final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que s’inclourà a la memòria anual d’activitats de centre.
Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació.
Assistir a les reunions de la Comissió de delegats, i a d’altres amb l’equip directiu.
Tenir cura de l’arxiu fotogràfic.

Coordinar l’organització dels viatges d’estudi que es realitzin amb els alumnes, així com les activitats prèvies que se’n desprenguin.
Coordinar el Taller de teatre.
Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació.

El coordinador d’informàtica

El centre disposa d’un coordinador d’informàtica amb reconeixement administratiu.

Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l’optimització dels recursos informàtics i per l’adquisició de nous recursos.
Vetllar pel manteniment i el correcte funcionament de les instal·lacions, de la xarxa de les aules d’informàtica i dels equipaments informàtics i telemàtics del centre.
Responsabilitzar-se del manteniment del programari a les aules i a l’estació d’edició.
Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal d’administració i serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Educació.
La instal·lació i l’assessorament del programa de matrícula.
La instal·lació i l’assessorament dels programes de notes i avaluacions.
Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses àrees del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.
Facilitar informació als professors sobre cursos d’informàtica, material didàctic, material informàtic i sobre les innovacions del sector.
Assistir a les reunions mensuals de coordinació d’informàtica.
Totes aquelles altres funcions que li siguin encomanades pel director o atribuïdes per disposicions del Departament d’Educació.

El coordinador de prevenció i riscos laborals

El centre disposa d’un coordinador de riscos laborals. Les seves tasques són:

Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut.
Col·laborar amb la Direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, així com la implantació, planificació i realització dels simulacres d’evacuació.
Revisar periòdicament el centre i el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació, les persones, els telèfons i l’estructura.
Revisar periòdicament els extintors.
Emplenar i trametre als serveis territorial el full de notificació d’accidents.
Col·laborar amb els tècnics de prevenció de riscos en la investigació d’accidents que es produeixin en el centre docent.
Controlar els productes perillosos que s’utilitzen al centre.

Així mateix la coordinació de prevenció de riscos inclou l’organització dels crèdits d’Estada a l’empresa que realitzen els alumnes del batxillerat.

Cerca de centres on fer les pràctiques.
Relació laboral a efectes de signar convenis amb les empreses.
Coordina i informa als alumnes que realitzen les pràctiques.
Realitza tota la documentació necessària.

El coordinador lingüístic, intercultural i de cohesió social

Aquest càrrec té reconeixement administratiu. Les seves tasques són:

Coordinar la revista i procurar perquè tota la comunitat educativa hi col·labori.
Vetllar perquè sigui una eina educativa i de comunicació per a tota la comunitat educativa.
Organitzar el concurs de creació de Sant Jordi.
Vetllar per l’ús de la llengua catalana en les activitats del centre.
Oferir assessorament lingüístic.

El coordinador d’ESO i batxillerat

Les tasques i funcions d’aquests càrrecs són assumides pels membres de la Junta Directiva.. Les seves tasques són:

Organitzar la distribució del currículum comú i optatiu del curs.
Confeccionar les llistes de les matèries optatives amb les primeres eleccions dels alumnes i passar-les a l’equip docent.
Ser suport per a la bona elecció de les matèries optatives.
Coordinar els treballs de síntesi.
Formar part de la Comissió de diversitat.
Coordinar l’acció tutorial del Batxillerat.
Organitzar i coordinar l’ordenació horària i els itineraris entre les modalitats.
Coordinar les tasques relatives al Treball de recerca.
Portar la gestió administrativa de les PAU.
Ser suport per a l’orientació dels alumnes de Batxillerat.
Fer la xerrada de Batxillerat als alumnes de 4t d’ESO i donar suport a la professora d’Orientació.

El/la coordinador/a del Pràcticum

El coordinador o coordinadora del Pràcticum, vetlla per l’organització i l’execució de les pràctiques que l’alumnat universitari ha de realitzar al centre, i es relaciona amb les universitats d’origen d’aquest alumnat.

Són funcions del/la coordinador/a del Pràcticum:

Facilitar el coneixement del centre, així com l’accés a la documentació (PEC, PCA,..) i a la participació a reunions de claustre, de coordinació d’àrea i de departament.
Elaborar informes d’avaluació alumnat
Responsabilitzar-se de la reunió de benvinguda, del lliurament de la documentació del centre i de la visita guiada.
Disponibilitat al diàleg i a la reflexió durant les primeres setmanes.
Responsabilitzar-se del suport en la concreció de les aules i del professorat tutor del PI i PII.

Òrgans de participació de la comunitat educativa
- Organització d’alumnes :El delegat de curs

	Els delegats són escollits pel grup classe a qui representen durant tot l’any.
	Tenen dret; -A reunir-se amb altres delegats (Comissió de Delegats) sempre que vulguin o amb la Junta directiva. -A donar assessorament i suport als representants dels estudiants al Consell Escolar del Centre, als quals faran arribar la problemàtica específica de cadascun dels cursos que representen -A ser escoltats per la direcció del Centre en situació de conflicte. -A ser escoltats quan s’obri un expedient a un alumne del seu grup. -A presentar la dimissió quan considerin que no representen la classe
	Els delegats són els que assisteixen a la Comissió de Delegats, formada pels delegats de tots els cursos i la Junta directiva i altres càrrecs de coordinació. La comissió es reuneix periòdicament al llarg del curs per a tractar aspectes de funcionament general del centre que afectin el conjunt de l’alumnat i sobrepassin l’àmbit de tutoria. Els delegats han de transmetre les informacions tractades a la Comissió al seu grup-classe. També poden transmetre a la Junta directiva suggeriments sobre el funcionament general del centre. Els delegats actuen com a mediadors del seu grup o d’un altre, quan se’ls sol·liciti. reben formació com a tals a les jornades de formació de mediadors.
	Si un delegat no respecta les normes de convivència o no realitza les funcions que li pertoquen podrà ser destituït. Aquest curs s’iniciarà un programa de mediació entre iguals. Els delegats rebran una breu formació i podran exercir com a mediadors.

Participació de les famílies

Els pares i les mares participaran en la gestió del centre i en la tasca educativa mitjançant els seus representants al Consell Escolar (i les seves respectives comissions), les seves associacions i la relació amb el tutor/a, els professors/es del seu fill/a i els òrgans unipersonals del centre (membres de l’equip directiu).

L’Institut considera que el contacte entre les famílies i el centre és fonamental per al bon desenvolupament del procés d’aprenentatge dels alumnes i per això organitza anualment:

Una reunió de caràcter informatiu i orientador per als pares de tots els alumnes que s’incorporen per primera vegada al centre i també per als pares dels alumnes que estan a punt de passar a estudis postobligatoris. L’objectiu d’aquestes reunions és oferir a les famílies tota la informació imprescindible per conèixer a fons la nova situació acadèmica dels fills i les seves expectatives de futur.
Una reunió general de pares que es convoca a principis de novembre, quan ja es porten uns dos mesos de classe i s’ha realitzat l’avaluació qualitativa dels alumnes, la qual cosa permet al tutor tenir informació de la situació acadèmica i dels hàbits de treball i de comportament, tant del grup com de cada estudiant, i està en condicions de comentar amb les famílies totes les particularitats del seu rendiment.

A part d’això, els tutors estan a disposició de les famílies per mantenir-hi entrevistes individualitzades, sempre que uns o altres ho creguin convenient, tenint en compte que el centre considera imprescindible que al llarg del curs escolar es porti a terme, com a mínim, una d’aquestes entrevistes.

Al marge d’aquestes entrevistes més formals, cal valorar la conveniència de mantenir contactes més sovintejats i més breus amb les famílies dels alumnes mitjançant trucades telefòniques, correus electrònics o l’agenda de l’alumne

El personal del centr

El professorat

El professorat participarà en la gestió del centre i en la vida escolar mitjançant els seus representants al Consell Escolar, com a membres del Claustre; com a membres dels departaments; a les juntes de avaluació i a la organització i desenvolupament de les activitats culturals i extraescolars.

Respecte a la seguretat:

Propiciar la realització del procés d’ensenyament-aprenentatge d’acord amb l’establert en les programacions referent a les condicions de seguretat i salut.
Informar a l’alumnat dels riscos associats a la realització d’activitats didàctiques i les mesures preventives a adoptar.
Actuar d’acord amb els procediments de seguretat i de respecte al medi ambient previstos.
Detectar i informar a la coordinació de riscos de qualsevol incidència que pugui suposar un risc per a la salut, la seguretat i el medi ambient.
Assistir a les sessions de formació i informació planificades. Cada un/a dels professors/es de l’Institut romandrà adscrit a un departament didàctic o família professional.

Drets i deures del professorat

Els drets i deures dels professors són recollits a la llei de la Funció Pública, desenvolupats mitjançant decrets o bé reglaments. A més a més, cal tenir en compte les disposicions del Reglament Orgànic de Centres d’Ensenyament Secundari, la Circular de començament de cada curs i el PEC.

Drets

L’ús de les instal·lacions i materials del centre per a la seva preparació i perfeccionament professional.

L’experimentació pedagògica prèvia autorització de la Comissió Pedagògica i en el marc de les orientacions curriculars o programes dels diferents crèdits.

La formació permanent, en el marc dels plans del departament didàctic al qual pertany, plans de formació anual del centre o del Departament d’Ensenyament.

Deures

L’acompliment puntual de les obligacions que estableix la normativa vigent quant a regulació de la jornada laboral i l’horari del professorat de centres docents públics de la Generalitat de Catalunya.

El respecte al Projecte Educatiu del Centre, a les normes de funcionament del centre i la col·laboració solidària a l’ordre, neteja, cura de les instal·lacions i bona marxa de la vida escolar.

El respecte en el tracte a tots els membres de la comunitat escolar, especialment als alumnes.

L’observança i exigència en el compliment de les normes de seguretat i higiene en el treball.

Informar puntualment als alumnes del programa del curs, criteris d’avaluació, mínims exigibles i formes de recuperació. Desenvolupar el mencionat programa, amb les adaptacions que decideixi l’equip docent, per aconseguir la bona marxa del grup respectiu.

La tutoria és un element inherent a la funció docent. Per tant, tot/a professor/a està implicat en la funció tutorial i la col·laboració dins l’equip docent, en els aspectes educatius acordats per a cada grup d’alumnes.

El control de l’assistència a classe dels/de les alumnes. Els/les professors/es estan obligats a anotar l’absència o retard dels alumnes a cada període lectiu i a posar-les en coneixement dels tutors/es i coordinació d’estudis setmanalment en la forma en què es determina en els procediments del centre.

El compliment dels acords adoptats pels Òrgans Col·legiats o Unipersonals del centre, en aquells aspectes de la seva competència.

Tot el professorat de l’Institut desenvoluparà les seves funcions segon el que queda fixat als manuals de processos i procediments del centre, aprovats pels Òrgans Unipersonals i Col·legiats competents.

Ús de les instal·lacions del centre

Els/les Professors/es utilitzaran les instal·lacions del centre respectant l’horari de tancament i mesures de seguretat amb les següents normes:

L’ús dels mitjans didàctics, de tallers, laboratoris i aules especials es farà seguint les mesures dictades pels òrgans de govern i els corresponents caps de departaments didàctics o de família professional.

L’ús privat dels serveis de l’Institut (telèfons, fotocòpies, etc.) serà posat en coneixement del Secretari/a i abonat per l’interessat/da, segons les mesures acordades per l’equip directiu.

En cap cas podrà utilitzar-se material fungible de l’Institut per a ús privat, exceptuant autorització expressa del Secretari/a i abonant l’import corresponent.

El professorat pot utilitzar les aules polivalents, espais esportius i biblioteca del centre, sempre que no interfereixi el normal desenvolupament de les activitats escolars.

L’ús tant de la connexió a Internet com de la xarxa interna del centre, serà regulat per les prescripcions tècniques que marqui el/la responsable de les TIC com administrador/ a de la xarxa i es realitzarà seguin les seves indicacions i amb exclusives finalitats acadèmiques.

El personal d’administració i serveis (PAS)

El Personal d’Administració i Serveis (PAS) participa en la gestió de l’Institut a través del seu representant al Consell Escolar.

Respecte a aquest Personal, l’equip directiu i els òrgans de govern vetllaran:

Pel compliment i la millora de les seves condicions de treball.
Per una bona organització de les seves tasques, per poder oferir el millor servei.
Perquè exercitin normalment els seus drets laborals i sindicals.
Perquè es faciliti la seva participació en les activitats extraescolars.
Perquè es faciliti la seva formació i promoció professional.

Respecte a la seguretat:

Vetllar per tal que les instal·lacions del centre es mantinguin en condicions de seguretat i salut.
Corresponsabilitzar-se en la gestió de la prevenció i el medi ambient en la seva àrea de responsabilitat.
Detectar i informar a la coordinació corresponent de qualsevol incidència que pugui suposar un risc per a la salut, la seguretat i el medi ambient.

Drets i deures del PAS

La realització dels treballs de la seva competència amb eficàcia i puntualitat.

El respecte del pla educatiu del centre, les normes de funcionament intern del centre i la col·laboració solidària en l’ordre, neteja, cura de les instal·lacions i bona marxa de la vida escolar.

El respecte en el tracte a tots els membres de la comunitat escolar, especialment als/a les alumnes.

L’observança i exigència en el compliment de les normes de seguretat i higiene en el treball.

El compliment dels acords adoptats pels Òrgans Col·legiats o Unipersonals del centre, en aquells aspectes de la seva competència.

Els drets i deures d’aquest personal són regulats per la llei de la Funció Pública (per als funcionaris), o en el seu cas, per la reglamentació laboral i el conveni vigent (per al personal laboral fix o temporal), a més a més de les Instruccions de Servei de Recursos Humans del Departament d’Ensenyament.

Organització pedagògica del centre

En el marc de l’autonomia de centre, els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels nostres ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu:

La integració de l’alumnat procedent dels diversos col·lectius, en aplicació del principi

d’inclusió.

L’organització pedagògica orienta a desenvolupar les capacitats de l’alumnat que els permeti la plena integració social i laboral, i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l’acció educativa. Entre d’altres, a través de l’acció i coordinació tutorial.
La incentivació de l’esforç individual i de grup, especialment en el treball quotidià al centre educatiu.
L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.
La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.
L’establiment de regles, basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.
La implicació de les famílies en el procés educatiu.

Tanmateix els criteris d’organització pedagògica en els ensenyaments postobligatoris, com són les que s’imparteixen al nostre centre han de contribuir a:

a) Reconèixer, facilitar i fer efectiu el compromís de l’alumnat en el seu procés educatiu, sens perjudici de continuar fomentant el paper de les famílies en l’educació dels seus fills i les seves filles.
b) Educar en la responsabilitat de l’estudi i desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge que resultin positius per al progrés de l’alumnat.
c) Fer possible l’assoliment de competències, enteses com el conjunt de capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats resultats.
d) Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les característiques i necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació.
e) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment per a cada alumne/a, i evidenciar la correlació entre els resultats acadèmics de l’alumnat i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.
f) Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la

La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat que pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques. Aquestes mesures podenafectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la

formació del professorat, i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

Programacions

Cal fer una programació per cada matèria i curs (incloses les optatives i alternatives). Els punts de la programació són els establerts a les instruccions d’inici de curs. Cal que sigui una cosa clara i que reflecteixi el que cada professor o professora farà a l’aula. En el cas dels agrupaments flexibles cal fer-ne més d’un si el que es treballa a cada nivell és molt diferent, si hi ha poca diferència ho especifiqueu perquè quedi clar en un mateix document. Cal que cada professor ho redacti i que el Cap de Departament en controli la coherència, aplegui les programacions de totes les matèries i nivells del seu Departament

Optatives a 1r, 2n i 3r d’ESO

El centre proposa matèries optatives en els cursos de primer a tercer ESO dins el marc horari establert. L’organització temporal pot ser trimestral, quadrimestral o anual.

Cada alumne n’ha de cursar un mínim de 2 hores anuals.

Dins l’oferta de matèries optatives el Centre ofereix una Segona Llengua estrangera (Francès) Al 3r curs d’ESO s’ofereix alternativament l’optativa de cultura clàssica i emprenedoria.

El treball de síntesi

	A 1r, 2n i 3r d’ESO es realitza un Treball de síntesi. Durant el Treball de síntesi es dediquen 30h seguides a fer un seguit d’activitats interdisciplinars, que fan que els alumnes hagin de posar en joc coneixements que ja han après al llarg del curs en les diferents matèries.
	Moltes d’aquestes activitats es solen realitzar en grup i, en la majoria els alumnes s’han d’espavilar i organitzar-se la feina. Els alumnes han de demostrar la seva capacitat d’autonomia en l’organització i també de cooperació i col·laboració amb els companys.
	A cada curs el Treball de síntesi es dedica a un tema monogràfic. En molts casos es realitzen sortides específiques relacionades amb aquest.
	Del Treball de síntesi s’avaluen totes les activitats per obtenir una valoració global, que farà mitja amb les notes de les matèries optatives.
	És important que els alumnes s’impliquen en les activitats i procurin utilitzar tots els coneixements apresos fins al moment així com la seva capacitat de treball.

El projecte de recerca.

A 4t d’ESO, dins la matèria d’ètica, es realitza el projecte de recerca, dedicat a aprofundir en temes d’orientació acadèmica i professional, culminant així el treball iniciat des de la tutoria.

Es faran xerrades orientatives de diferents cicles i del batxillerat. Es visitarà l’expojove ( si és en aquelles dates).

Cada alumne realitzarà un dossier d’activitats entorn la seva opció de futur i el món laboral.

Del projecte de recerca s’avaluen totes les activitats per obtenir una valoració global, que farà mitja amb les notes de les matèries optatives.

Els agrupaments flexibles

	A l’ESO, en les àrees instrumentals de Català, Castellà i Matemàtiques, els alumnes poden fer el que s’anomenen agrupaments flexibles. Els alumnes de cada curs són dividits per nivells d’aprenentatge. A cada nivell els professors adapten els continguts i la manera d’ensenyar perquè tots els alumnes puguin aprendre a partir dels coneixements previ que tenen i de les seves habilitats a l’hora de treballar i estudiar.
	Els agrupament flexibles són una mesura per atendre la diversitat dels alumnes i permetre que tots ells assoleixin els objectius i les competències bàsiques. L’atenció a la diversitat és una de les tasques que ha d’acomplir el centre i que ha d’assegurar el desenvolupament personal i escolar de tots els alumnes.
	Els agrupaments flexibles no depenen del comportament dels alumnes sinó del seu nivell i capacitat d’aprenentatge.
	Els professors utilitzen criteris específics per a ubicar els alumnes en els diferents nivells. Segons la progressió d’aquests es pot donar el cas que se’ls canviï de nivell al llarg del curs o d’un curs a l’altre.
	Els alumnes han de procurar d’aprendre el màxim i d’obtenir el major rendiment estigueu al nivell que estigueu.
	Dins d’una mateixa matèria els diferents nivell poden implicar lleugeres modificacions dels continguts i maneres d’aprendre i d’organitzar la classe també diferenciades.

Promoció de curs i exàmens

A final de cada trimestre el tutor lliurarà el Butlletí de notes.. S’ha de tornar signat al tutor abans d’una setmana.

Els alumnes d’ESO passen al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries cursades o té qualificació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té avaluació negativa en tres matèries o més. Excepcionalment la Junta d’avaluació pot decidir el pas al curs següent amb tres matèries suspeses, quan es consideri que això no li ha d’impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives favorables de recuperació i que aquest pas de curs beneficiarà la seva evolució personal i acadèmica.

La junta d’avaluació és qui decideix la promoció de cada alumne a un curs superior. Excepcionalment pot acordar la superació d’alguna matèria suspesa, per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de la junta d’avaluació.

Els alumnes amb necessitats educatives especials i nouvinguts seran escolaritzats en el nivell i grup que es determini per la proposta educativa feta per l’equip docent i la junta d’avaluació.

L’alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs ha de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i dos cops com a màxim dins l’etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart curs si no se n’ha repetit cap en cursos anteriors de l’etapa.

L’alumnat té dret a cursar l’educació secundària obligatòria en els centres ordinaris fins als divuit anys complerts en l’any natural en què finalitza el curs.

La junta d’avaluació establirà els mecanismes de reforç pels alumnes que passin curs sense assolir els objectius d’alguna matèria.

Els alumnes de 1r de Batxillerat podran passar curs amb dues matèries suspeses.

Els alumnes que no passin al 2n curs hauran de romandre un any més al 1r curs, el qual hauran de cursar novament en la seva totalitat si el nombres de matèries amb avaluació negativa és superior a 4.

Els alumnes de 2n de Batxillerat han de superar totes les matèries per a promocionar. Si repeteixen només han de cursar les matèries suspeses.

Avaluació d’alumnes amb adaptació curricular

Aquests alumnes s’han d’avaluar segons els objectius plantejats a l’adaptació.

A més de posar les notes s’ha d’escriure un comentari des del mateix SAGA, on com a mínim hi consti l’observació “matèria adaptada”.

Es contempla que aquests grup d’alumnes tenen marcades les notes màximes de Bé. en cas d’obtenir més d’aquesta nota, es retirarà l’adaptació i es seguirà el currículum ordinari.

Avaluació d’alumnes amb pla individualitzat ( pi)

Aquest alumnes s’han d’avaluar d’acord amb els criteris d’avaluació establerts en el seu PI.
En els seu expedient acadèmic ( SAGA) consta explícitament que l’alumne ha seguit un PI.

Criteris d’avaluació

Els Criteris d’avaluació i recuperació de totes les àrees d’ESO es poden trobar i consultar al web de l’Institut.

Cada departament i seminari ha de revisarà anualment els criteris d’avaluació.

Protocol d’actuació per a les sessions d’avaluació

ASPECTES ORGANITZATIU FORMALS

– Les avaluacions són d’obligada assistència i són molt importants per a valorar el progrés dels alumnes. Només es pot faltar si és en cas d’una causa d’ordre superior.

– El tutor/a és el responsable de dirigir l’avaluació. És l’encarregat de donar la paraula al diferents membres de la junta, establir i mantenir l’ordre d’intervencions.

– Cada membre ha d’intervenir dirigint-se al conjunt de tots els membres de la junta.

– No s’ha de parlar en grups petits i de forma desordenada.

– No s’han de realitzar altres tipus de feines alienes a l’avaluació.

– Cap membre de la junta d’avaluació pot comentar als alumnes qüestions tractades durant la sessió. El tutor és el responsable de trametre als alumnes les informacions acordades per tots els membres.

– Les qualificacions i l’estadística de cada matèria s’han d’introduir al Saga i a l’acta respectivament amb el temps suficient perquè el tutor/a pugui analitzar i fer les estadístiques globals abans de la reunió de la Junta.

– Cadascun dels membres repassarà les seves qualificacions en l’acta per tal d’evitar el màxim possible de rectificacions a posteriori de la sessió d’avaluació.

ASPECTES RELATIUS A LA VALORACIÓ DELS ALUMNES

– Cal recordar que les sessions d’avaluació són per valorar l’aprenentatge de tots els alumnes i no només per a determinar qui ha suspès o superat l’avaluació o el curs.

– En aquest sentit seria convenient comentar aspectes relatius a cada un dels alumnes per a veure quines competències han assolit i en quines veiem que han de millorar, així com acordar possibles mesures o estratègies que el puguin ajudar a aconseguir aquesta millora.

– També caldria que el tutor/a apuntés a l’acta d’avaluació els comentaris generals o els acords que es prenguin respecte a tot el grup.

– Durant l’avaluació s’ha de portar tota la informació necessària per poder tenir elements que ajudin a clarificar els possibles dubtes.

– A les avaluacions finals, en els casos de dubte en la promoció dels alumnes, cada professor ha de manifestar clarament la seva postura. A partir de les valoracions individuals cal arribar a un consens.

– En aquest casos cal que quedin molt clares les raons establertes tant si supera el curs, com si només promociona o si es decideix que repeteixi.

– Cal recordar que determinem les valoracions seguint els criteris d’avaluació marcats a inici de curs i dels quals en tenen coneixement tots els alumnes. En cas de reclamació cal que la valoració s’ajusti als criteris.

Normes de convivència i funcionament
- Faltes d’assistència del professorat

Quan un professor ha de faltar a classe i ho sap amb temps ha de comunicar-ho a la direcció. Ha de deixar feina per a les hores que què estigui absent.

Si és un imprevist ha de telefonar i parlar amb direcció i si pot també deixar feina.

Cada setmana s’omplirà un imprès que facilitarà la directora per justificar les absències on s’adjuntarà la documentació pertinent perquè la falta pugui ser justificada. Al segon dia d’absència per malaltia cal la baixa mèdica.

Els professors que organitzen sortides i per tant deixen d’impartir algunes classes també han de preveure feina. Els professors que lliurin classes perquè tenen els alumnes d’excursió han d’estar disponibles per si són necessaris per cobrir guàrdies.

Cal recordar que a la normativa de principi de curs parla dels possibles casos en què la direcció del centre pot donar permisos.

A principi de cada mes es faran públiques les absències de tot tipus.

. Cada matèria ha de tenir preparat material de treball per poder fer servir a l’aula en cas d’absència imprevista del professor. El cap de seminari serà l’encarregat de supervisar que hi hagi aquest material i que es renovi si ja s’ha utilitzat.

. En cas d’absència de més de dos dies, que encara no s’hagi cobert per substitucions, el cap de seminari vetllarà perquè els alumnes puguin anar avançant en la matèria.

L’assistència dels alumnes i control de faltes

A primera hora les conserges passen per les classes per veure quins alumnes falten. Si no tenen la falta justificada amb anterioritat truquen als pares per tal de notificar l’absència. Anoten les faltes al llençol que es troba a la sala de professors.

Cada professor/ora controlarà que els alumnes que faltin a la seva classe estiguin apuntats al llençol. Si no hi consten s’han d’apuntar.

Quan un alumne s’ha d’absentar alguna hora de classe ha de notificar-ho tant a la sortida com a la tornada.

Cada setmana els tutors rebran un resum amb totes les faltes dels alumnes del seu curs.

Els alumnes justificaran les faltes d’assistència en un imprès que serà a la seva disposició a consergeria o tutoria. Una vegada complimentat, s’haurà de lliurar al tutor en un termini màxim d’una setmana després de que s’hagi produït la falta. Esgotat aquest termini, el tutor es podrà negar a acceptar el justificant.

El tutor i la Cap d’estudis podran negar en determinats casos la validesa de la justificació i podran demanar als pares o als alumnes informació complementària.

No s’admetrà cap justificació d’hores soltes i de dies relacionats amb exàmens i lliurament de treballs sense el corresponent justificant mèdic o d’altre índole que acrediti aquesta absència.

Quan un alumne falti a una hora on s’ha previst amb la suficient antelació la realització d’un examen i no ho justifiqui perdrà el dret a fer l’examen. Només en casos excepcionals, el professor podrà fer-li l’examen en un altre moment.

Guàrdies
- Guàrdies de classe

Els professors que estiguin de guàrdia han de consultar el full de guàrdies penjat en el tauler de la sala de professors. Si hi ha una guàrdia s’ha d’anar a la classe. Si els alumnes han d’anar a algunes aules o espais específics el professors de guàrdia poden portar-los a la seva aula habitual, si no és que el professor absent ha demanat explícitament que se’ls deixés a l’aula que els toca. El professor també ha de mirar la feina que ha deixat el professor absent, trametre-la als alumnes, fer que la realitzin i recollir-la si és necessari.

El professors de guàrdia han de fer una ronda pel recinte per comprovar que tots els alumnes són a l’aula i que no falta cap professor. Si un professor encara no ha arribat cal fer entrar els alumnes i estar a l’aguait de si aquest arriba.

El professor de guàrdia ha d’estar localitzable o a la sala de professor o a l’aula on l’hi hagi tocat vigilar un grup, per tal d’atendre qualsevol incidència que es produeixi.

Si es produeix alguna expulsió els alumnes s’han de dirigir al professor de guàrdia, el qual ha d’anotar-los al full de faltes d’assistència i expulsions i també signar el Full de notificació d’expulsions que omplirà el professor que ha efectuat l’expulsió.

Dels alumnes que hagin estat expulsats o que estiguin fora de l’aula se n’ha de fer càrrec el professor de guàrdia, això vol dir que l’ha d’acompanyar a l’aula d’expulsats, li ha de posar feina i l’ha de vigilar al llarg de tota l’estona.

Si falta algun professor al final del matí o de la tarda en alguna classe d’ESO, els alumnes no poden marxar. Han de fer l’hora de guàrdia tal com toca. Si falta un professor a Batxillerat a darrera hora, els alumnes podran sortir del Centre, excepte en el cas que el professor hagi deixat feina per fer.

Guàrdies de pati

Els professor que tinguin alguna guàrdia de pati seran assignats a una tasca de les senyalades al Full de guàrdies de pati penjat al tauler d’anuncis de la sala de professors. Cal que cada professor faci la feina encomanada i ocupi el lloc que li pertoca.

Cal procurar que els alumnes es comportin a l’hora del pati i que no l’embrutin. Si un alumne embruta el pati se l’ha de portar a direcció i rebrà una sanció per esmenar la incorrecció.

També cal tenir en compte que els alumnes d’ESO no poden sortir de l’institut durant el pati. Si ho fan cal avisar als tutors o a la Cap d’estudis que assignaran el càstig corresponent.

Al pati tampoc s’hi pot fumar. Si els professors de guàrdia troben algun alumne saltant-se aquesta norma cal que el trameti a Direcció que li notificarà el càstig corresponent.
A efectes d’horari del professorat, dues guàrdies de pati equivaldran a una hora lectiva.

Ordenació de la convivència

3.4.1 Normes de convivència

Els alumnes d’ESO han de portar una autorització dels pares per poder sortir del Centre dins de l’horari lectiu.

L’assistència a classe és obligatòria. Els pares o tutors han de justificar les faltes. Els justificants seran lliurats sempre al tutor i al professor que ho demani. Periòdicament s’informarà als pares.

Quan un alumne s’ha d’absentar alguna hora de classe ha de notificar-ho tant a la sortida com a la tornada

S’han d’utilitzar els lavabos només a les hores d’esbarjo, no durant les classes.

No és permès menjar en cap dels edificis de l’Institut, excepte a l’hora d’esbarjo en dies de pluja que es permetrà esmorzar en els passadissos de l’edifici central.

D’acord amb la normativa vigent no és permès fumar en el recinte de l’Institut inclòs el pati. L’incompliment d’aquesta norma suposarà una expulsió del Centre de dos dies.

Les màquines de begudes només es podran utilitzar a l’hora d’esbarjo.

Els alumnes d’ESO romandran al patí durant el seu temps d’esbarjo, vigilats pels professors de guàrdia. Els alumnes de Batxillerat poden sortir a l’hora d’esbarjo .

L’entrada a l’edifici es farà quan soni la sirena. S’ha de fer de manera ordenada. El començament i el canvi de classe s’indica amb un sol timbre. Si cal fer un canvi d’aula, s’ha de fer de manera àgil, circulant per la dreta per evitar embussos. Crits i corredisses hi sobren. Cal ser puntual per tal de no incórrer en una falta lleu. En cas de reiteració pot equivaler a una expulsió

En acabar les classes les aules han de quedar ordenades: llum, porta i finestres tancades i papers a la paperera.

El cúter només es podrà dur i utilitzar en les matèries en què se’l sol·liciti.

A l’aula no podem menjar ni beure, xiclets tampoc. No es pot menjar pipes en cap lloc del Centre, inclosos el pati.
No és permès d’utilitzar en el centre ni cúter. L’ús dins l’aula mòbils i altres aparells digitals per part de l’alumnat estan prohibits, excepte autorització expressa del professors per una tasca concreta. Si un alumne els fa servir se li requisarà i no es tornarà fins que els pares no ho demanin .Determinats usos seran sancionats segons la normativa concreta prevista en el reglament disciplinari.

No cal que portar objectes de valor a l’Institut, al Centre no se’n pot fer responsable de la seva pèrdua o robatori.

Servei de fotocòpies.

Es poden demanar a consergeria durant les hores de pati.

Material i dependències

No és permès menjar en cap dels edificis de l’Institut, excepte a l’hora d’esbarjo en dies de pluja que es permetrà esmorzar en els passadissos de l’edifici central
D’acord amb la normativa vigent no és permès fumar en el recinte de l’Institut, inclòs el pati.
És molt important fer ús de les papereres tant de dins de l’edifici com del pati.
Les màquines de begudes només es podran utilitzar a l’hora d’esbarjo.
Cada curs és responsable del material de l’aula que ocupi. Els desperfectes s’hauran de reparar.
Per norma general, durant les hores de pati no es pot estar ni a les aules ni als passadissos.
Els alumnes d’ESO romandran al pati durant el seu temps d’esbarjo, vigilats pels professors de guàrdia. Podran accedir a la biblioteca, respectant, escrupolosament, el silenci absolut cas, i les normes de comportament. El alumnes de Batxillerat poden sortir del centre a l’hora d’esbarjo; però caldrà que les entrades i sortides siguin dins els cinc minuts, respectivament , anteriors i posteriors a les mateixes.

Puntualitat.

El començament i el canvi de classe s’indica amb un sol timbre. Per tant, fora que estigui previst el canvi d’aula, l’alumne romandrà a l’aula corresponent.
Les faltes de puntualitat equivalen a una irregularitat, que l’alumne podrà justificar segons els tràmits normals.
El professor que detecti un retard continuat i sistemàtic d’un alumne-a haurà de comunicar-lo al Cap d’Estudis i tutor corresponent. Un cop avisat l’alumne, la manca de puntualitat pot equivaldre a una expulsió segons s’estableix a a la normativa que recull el règim disciplinari del centre.

Assistència.

L’assistència a classe és obligatòria.
Els pares o tutors han de justificar les faltes d’assistència. Els justificants seran lliurats sempre al tutor i al professor que ho demani.
S’avisarà via telefònica de les faltes d’assistència en cas que no hagin estat justificades amb antelació.
El/La tutor/ora informarà els pares per escrit tant de les faltes justificades com injustificades mitjançant els butlletins d’avaluació.

Representativitat

Tots els alumnes tenen dret a l’associacionisme i a l’elecció dels seus representants estudiantils, la qual cosa està regulada per la normativa actualment en vigor.

Exàmens

Si un/a alumne/a no assisteix a un examen, caldrà informar-ne el tutor i el professor de la matèria corresponent amb l’antelació suficient per tal de poder prendre les mesures oportunes. Només en casos excepcionals es repetirà un examen, en aquest cas la justificació dels pares haurà d’anar acompanyada del justificant mèdic o del que s’escaigui.

Altres

No és permès d’utilitzar en el centre ni cúter. L’ús dins l’aula mòbils i altres aparells digitals per part de l’alumnat estan prohibits, excepte autorització expressa del professors per una tasca concreta. Si un alumne els fa servir se li requisarà i no es tornarà fins que els pares no ho demanin .Determinats usos seran sancionats segons la normativa concreta prevista en el reglament disciplinari.

3.4.2 Convivència i resolució de conflictes: servei de mediació

En el centre s’ofereix un servei de mediació perquè s’aposta per un centre on tothom s’hi pugui sentir a gust, un centre on els conflictes i mals entesos s’arreglin parlant, on tothom hi guanyi i ningú hi perdi.

La mediació és una via per resoldre els problemes escolars per mitjà del diàleg i el sentit comú. Permet que les parts implicades en un conflicte, amb l’ajut de dues persones imparcials o mediadores, solucionin les seves diferencies parlant-ne.
Es poden portar am mediació petites baralles, mals entesos, situacions de mala relació entre companys…

No es poden portar a mediació : faltes molt greus de respecte o disciplina, quan una de les parts no vol acudir a mediació, quan encara s’està molt enfadat pel que ha passat…

Pot demanar mediació qualsevol alumne que es trobi immers en un conflicte pot acudir als mediadors de la seva classe o a un professor i sol·licitar una mediació.

Un cop s’hagi demanat la mediació, si l’altra part hi està d’acord, es citaran als alumnes una hora concreta per dur-la a terme.

L’espai de mediació serà el despatx de tutoria.

El mediador actua de manera totalment imparcial. S’escolta i es respecten les dues parts. El que es parla és confidencial. Els acords es prenen de forma lliure i voluntària.

Regim disciplinari

La disposició derogatòria del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres ha derogat l’article 4 (Millora de la convivència) i el títol IV (Règim disciplinari) del Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya.

Llocs o activitats on les conductes i actes contraris a la convivència són objecte de correcció ( article 35.3 LEC)

Dins el recinte escolar,
Durant la realització d’activitats extraescolars o complementàries ( aprovades pel Consell Escolar),
Durant el servei de transport,
Durant altres activitats organitzades pels centres,
Actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o membres de la comunitat educativa.

Tipus de conductes i sancions aplicables

Les conductes estan regulades en l’article 35 de la LEC i es classifiquen en:

Conductes i actes greument perjudicials per a la convivència: faltes
Conductes i actes que no perjudiquen greument la convivència o conductes contràries a la convivència: irregularitats

A) Conductes i actes greument perjudicials per a la convivència.

Aquestes conductes són considerades faltes i poden ser

Faltes greument perjudicials(art 37.1 LEC)

Es consideren faltes greument perjudicials les conductes següents:

Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa.
El deteriorament intencionat de llurs pertinences
Els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.
L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre:
a)el deteriorament greu de les dependències o equipaments dels centres
b)la falsificació o la subtracció de documents o materials acadèmics.
c)La suplantació de la personalitat en actes de la vida escolar.
Els actes o la possessió de mitjans o substancies que puguin ésser perjudicials per a la salut i la incitació a aquests actes.
La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència dels centre.

Faltes especialment greus (art. 37.2 LEC i 24.4 Decret d’autonomia)

Els actes o conductes abans esmentades i recollides a l’article 37.1 LEC que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats.

Sancions que es poden imposar per conductes greument perjudicials per a la convivència ( art.37.3 LEC)

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries.
Suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes.

En tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti a la finalització del curs acadèmic, si són de tres mesos, (el Departament haurà de proporcionar a l’alumnat sancionat una plaça escolar en un altre centre educatiu per tal de garantir el seu dret a l’escolaritat) o bé la inhabilitació per cursar estudis al centre.

Sanció complementària: En el cas que els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determini la legislació vigent. (art. 38 LEC)

Alguna activitat d’utilitat social per al centre.(art. 25.1 Decret d’autonomia)

L’aplicació de les sancions no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar sancions que temptin contra la integritat física o la dignitat dels alumnes.

A qui correspon aplicar la sanció per faltes greument perjudicials ( article 25 Decret d’Autonomia i art. 7.b) Decret de la direcció)

Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sense perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient

Criteris per a la graduació de les sancions que corregeixen les faltes ( article 36.2 LEC i article 24.3 del Decret d’ Autonomia):

Les sancions han de guardar proporció amb els fets i ha de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

Per la graduació de les sancions cal tenir en compte els criteris següents:

Les circumstàncies personals , familiars i socials i l’edat de l’alumne afectat.
La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.
La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumne afectat i de la resta de l’alumnat.
L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família per administrar la sanció de manera compartida
La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.
La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen

A qui correspon aplicar la sanció per faltes greument perjudicials ( article 25 Decret d’Autonomia i art. 7.b) Decret de la direcció)

B) Conductes i actes que no perjudiquen greument a la convivència.

Són considerades com irregularitats i poden ser:

Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions , humiliacions a altres membres de la comunitat educativa quan no siguin de caràcter greu.
El deteriorament intencionat de llurs pertinences quan no sigui de caràcter greu
Els actes que atemptin, amb caràcter no greu, contra llur intimitat o contra llur integritat personal.
L’ alteració injustificada no greu del desenvolupament normal de les activitats del centre:

deteriorament de les dependències o equipaments
falsificació o sostracció de documents o materials acadèmics
suplantació de la personalitat en actes de la vida escolar

Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin esser perjudicials per a la salut i la incitació a aquests actes quan no siguin de caràcter greu.
La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre quan no siguin de caràcter greu.
Les faltes injustificades d’assistència a classe.
Les faltes injustificades de puntualitat

L’establiment de mesures correctores de les irregularitats per conductes contràries a la convivència.

Amonestació oral.
Compareixença immediata davant del cap o la cap d’estudis o del director o de la directora de centre.
Privació del temps d’esbarjo.
Amonestació escrita.
Realització de tasques educadores per a l’alumnat, en horari no lectiu, que no es podrà prolongar per un període superior a dues setmanes.
Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per un període màxim d’un mes.
Canvi de grup o classe de l’alumnat per un període màxim de quinze dies.
Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius.

Mesura complementària: En el cas que els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determini la legislació vigent. (art. 38 LEC)

I alguna activitat d’utilitat social per al centre.(art. 25.1 Decret d’autonomia)

Les sancions han de guardar proporció amb els fets i ha de tenir un valor afegit de caràcter educatiu.

Per la graduació de les sancions cal tenir en compte els criteris següents:

Les circumstàncies personals , familiars i socials i l’edat de l’alumne afectat.
La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.
La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumne afectat i de la resta de l’alumnat.
L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família per administrar la sanció de manera compartida
La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.
La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen

En quines situacions les mesures correctores per conductes contràries a la convivència s’han d’aplicar , directament, pel professorat i en quins casos correspon als òrgans unipersonals de govern.

Les mesures correctores: a) Amonestació oral, b) Compareixença immediata davant del cap o la cap d’estudis o del director o de la directora de centre i c) privació del temps d’esbarjo pot correspondre a qualsevol professor o professora del centre, escoltat l’alumnat.

La mesura correctora d’amonestació escrita pot correspondre a la persona tutora, el o la cap d’estudis, al o a la directora del centre, escoltat l’alumnat.

I les mesures correctores consistents en la realització de tasques educadores per a l’alumnat, en horari no lectiu, que no es podrà prolongar per un període superior a dues setmanes, suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per un període màxim d’un mes, canvi de grup o classe de l’alumnat per un període màxim de quinze dies o suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius, pot correspondre al o a la directora del centre, el o la cap d’estudis per delegació d’aquest o bé el tutor, un cop escoltat l’alumnat .

Les mesures recollides en els dos anteriors paràgrafs s’han de comunicar formalment als pares de l’alumnat, quan aquests són menors d’edat i n’ha de quedar constància escrita de la seva adopció i amb l’explicació de la conducta de l’alumnat que l’ha motivada.

Altres consideracions d’interès.

Les sancions acordades no es poden fer efectives abans de la Resolució del corresponent recurs o reclamació de la finalització del termini per interposar-lo

D’acord amb l’article 25.7 del Decret d’ Autonomia : “Quan en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne i la seva família en els menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió de fets i accepten la sanció, la direcció imposa i aplica directament la sanció. No cal obrir expedient. Ara bé, s’ha deixar constància escrita de reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció.

D’acord amb l’article 25.6 del Decret d’Autonomia : Per garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord amb els pares. Quan no s’obtingui aquest acord la Resolució que imposa aquesta sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit.

Les faltes i les sancions prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició.

Observació: si el fet pot ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès (disposició addicional dinovena Decret d’autonomia)

Concrecions de la normativa
- Comunicació

Via correu electrònic es notificarà als pares les faltes disciplinàries del seu fill/a.

El/la tutor/ora enviarà un comunicat cada vegada que hi hagi una expulsió o incidència. El comunicat serà un model ja fixat i que cada tutor tindrà.

S’enviarà el mateix comunicat a la Cap d’Estudis.

Les expulsions o incidències arribaran al tutor/ora via Cap d’Estudis i via llistat de faltes d’assistència setmanals.

És de gran importància que cada tutor/ora enviï aquests comunicats per evitar la creació de greuges entre alumnes de diferents grups.

En cas que els pares no tinguin correu electrònic s’ha de fer via telefònica.

Incidències o irregularitats

S’ha de tenir clar que no es poden tractar de la mateixa manera que les faltes perquè són conductes diferents ( es sol tenir la tendència a confondre-les)

Serà una incidència ( entre d’altres que ja es trobin dintre de la normativa oficial)

El no portar el material, treballs o deures
Els retards.

L’acumulació d’incidències equival a una falta. Per cada 5 incidències l’alumne s’haurà de quedar una tarda del dimarts al centre.( fent les tasques que se li encomanin)

El tutor comunicarà a la Cap d’Estudis quan els alumnes hagin arribat a les 5 incidències per tal que procedeixi a fer complir la sanció corresponent.

Expulsions

Cal recordar que l’expulsió és una mesura disciplinària aplicable només en casos de faltes lleus o greus previstes a la normativa. L’expulsió en si mateixa ja suposa un càstig, només la reiteració de faltes amb expulsió suposa l’aplicació d’altres mesures.

1a expulsió

S’envia un comunicat als pares i el tutor i el professor parlen amb l’alumne per tal d’evitar repeticions del comportament.

2a expulsió

S’envia comunicat als pares on se’ls hi demana que es posin en contacte amb el tutor. En aquesta entrevista es parlarà del comportament però també se’ls hi explicarà les sancions que poden venir a partir d’ara si la conducta no millora.

3a expulsió

Comunicació als pares. Ja comença la sanció corresponent. El tutor comunicarà a la Cap d’Estudis quan els alumnes hagin arribat a les 3 expulsions per tal que procedeixi a fer complir la sanció corresponent.

Quedar-se dimarts a la tarda.

Més de 3 expulsions

Es prendran les mesures correctores previstes a la normativa:

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries.
Suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes.

Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries.

Per comissió d’una falta de disciplina molt greu.
Per acumulació de més de tres expulsions.
Per comportament inadequat en alguna sortida.
Per mal comportament reiterat en la matèria organitzadora de la sortida.

Altres consideracions:

No es pot sancionar dues vegades la mateixa conducta.

El recompte d’acumulació de faltes s’inicia cada trimestre.

Cap professor pot prendre unilateralment la decisió privar a un alumne del dret d’assistència a classe . En tot cas ha de ser una decisió consensuada amb l’equip directiu i emmarcada dins una mesura correctora prevista en la normativa.

Ús de mòbils i altres aparells digitals

– No hi ha cap urgència que justifiqui la utilització del telèfon mòbil. La comunicació amb l’institut és fàcil i immediata i, en cas de necessitat imperiosa, que justifiqués la interrupció d’una classe la consergeria està plenament capacitada per fer-ho amb eficàcia i diligència. D’altra banda, si un alumne necessita comunicar-se amb la família per qualsevol imprevist, pot fer-ho utilitzant el telèfon del centre.

– L’institut no es fa responsable en cap cas de la sostracció, pèrdua o deteriorament d’aquests aparells.

– L’ús del telèfon mòbil o d’altres aparells per part de l’alumnat està totalment prohibit dins l’aula. Excepcionalment el professor pot autoritzar l’ús de mòbils o altres dispositius per a tasques concretes. Aquesta excepció només s’aplicarà quan l’autorització sigui expressa i per a un ús concret.

-En tot el recinte escolar, estan prohibides i sancionades les següents conductes:

– Enregistrament i/o difusió de sons o imatges que suposin una injúria, ofensa, amenaça, vexació o humiliació a altres membres de la comunitat educativa. Serà considerada FALTA MOLT GREU i pot suposar l’obertura d’expedient acadèmic i la conseqüent suspensió del dret a assistir al centre per un període màxim de tres mesos.

– Enregistrament i/o difusió de sons o imatges dins el recinte escolar. Serà considerat com a FALTA GREU i pot comportar sancions que vagin des de l’amonestació oral fins a la suspensió del dret d’assistència a classe per un període no superior a cinc dies lectius. La graduació de les sancions serà proporcional al contingut i a la intenció de les imatges enregistrades o difoses.

-La utilització del mòbil o altres aparells electrònics a l’aula per jugar, escriure missatges, escoltar música o qualsevol altre ús no autoritzat pel professor serà considerat com a FALTA LLEU o GREU i suposarà la retirada immediata de l’aparell que serà custodiat per la cap d’estudis fins que els pares autoritzin el seu retorn. Tanmateix aquesta conducta pot ser contemplada com una incidència o falta greu de comportament per part del professor, amb la seva anotació i sanció corresponent.

– La utilització del mòbil o altres aparells electrònics per copiar en un examen pot suposar la invalidació immediata del mateix. també es procedirà a la retirada de l’aparell. El professor té dret a demanar als alumnes que desin els seus aparells en el calaix de la taula del professor durant l’examen.

– Per evitar incidents dins els vestidors, les hores d’educació física els mòbils s’entregaran a la professora, que els custodiarà en lloc tancat fins al final de la classe.

Queixes o denúncies sobre actuacions docents o treballadors de centre.

Segons contempla la resolució del Departament d’Educació del 25 de maig del 2004, sobre els procediments a seguir en cas de queixes presentades per l’alumnat, pares, professorat o altra persona interessada que qüestioni la prestació de serveis en un centre docent públic, s’han de seguir els següents passos:

Realitzar un escrit on es contempli el motiu de la queixa i adreçar-lo a la Direcció del centre. L’escrit ha d’anar dirigit a la direcció i ha de tenir els següents punts:

-Nom i DNI de la persona o persones que formulen la queixa.

-Motiu de la queixa i nom de la persona/es o servei contra el qual es dirigeix.

-Exposició de fets que argumentin la queixa de forma detallada.

-Data i signatura.

La Direcció ha d’estudiar la queixa i comunicar-ho per escrit a la persones o persones afectades, perquè aquestes puguin fer les al·legacions pertinents.

Vistes les dues parts la direcció prendrà les mesures oportunes per aclarir o solucionar el motiu de la queixa.

Un cop conclosa l’actuació la documentació quedarà arxivada a la secretaria del centre a disposició de la inspecció d’educació. (Només a discreció de la Direcció s’informarà de la queixa als Serveis Territorials).

Col·laboració i participació dels sectors de la comunitat escolar
- De l’alumnat

La participació individual i col·lectiva de l’alumnat en la vida del centre es concreta a través del consell escolar, els delegats i subdelegats de cada grup, el consell de delegats i la comissió de delegats. Independentment d’això, l’alumnat pot impulsar la creació d’altres possibles associacions.

Delegats i sotsdelegats

A inici de cada curs escolar, i no més tard del primer mes d’iniciades les classes, el tutor/a de cada grup d’alumnes convocarà una assemblea per fer l’elecció de delegat/da i de sotsdelegat/da.

El nomenament dels sotsdelegats/des es fa per ajudar en les funcions que se li atorguen als delegats i delegades o per substituir-lo si és el cas.

El nomenament de delegat/da i de sotsdelegat/da tindrà vigència per un sol curs escolar. Si algú hagués de ser canviat, per ser baixa al centre o per altres causes, la persona tutora del grup farà la proposta del nou delegat/da que haurà estat escollit pels seus companys/es.

El delegat/da ha de proporcionar amb el seu comportament una via d’exemple per als seus companys/es.

Funcions dels Delegats/des:

a) Col·laborar amb el professorat i amb la Direcció de l’Institut en la bona marxa del curs.
b) Representar l’alumnat en la vida docent, actuar d’interlocutor davant del professorat i dels altres òrgans del centre, preocupant-se per vetllar per una adequada convivència. Com a delegats serà el mdiador en les mediacions sol·licitades en el seu grup.

Ésser portaveu dels seus companys/es a les reunions de consell de delegats, i si s’escau, formar part de la comissió de delegats/des. Així com fer arribar la informació que com a

representant de l’alumnat tingui el deure de transmetre.

c) Mirar pels drets i interessos de l’alumnat que representa, i sol·licitar al professorat i al tutor/a en particular, les informacions i aclariments.
d) Fer arribar als representats de l’alumnat al consell escolar (mitjançant la comissió de

delegats) la problemàtica específica del grup que representa, així com traslladar al tutor/a primer i al cap d’estudis , si cal, les possibles queixes i/o suggeriments que derivin de la preocupació del grup classe.

e) Assistir obligatòriament a totes les reunions que se’l convoqui i informar al grup que

representa dels acords presos.

h) El sotsdelegat/da compartirà amb el delegat/da el compliment d’aquestes funcions, i el substituirà en cas d’absència.

Dels pares i mares de l’alumnat

Es considerarà pare o mare d’alumne la persona física que, en qualsevol moment, exerceix la pàtria potestat sobre l’alumne/a. La representació poden exercir-la, tant la mare com el pare, llevat de sentència judicial. En cas d’absència del pare i la mare, exercirà aquesta funció el tutor legal del’alumne/a.

Drets dels pares i de les mares

Són drets dels pares i mares de l’ alumnat:

a) Participar en la gestió del centre mitjançant el consell escolar i organitzacions pròpies.
b) Ser atesos pel professorat i tutors/es dels seus fills/es en els horaris fixats en la programació general del centre (prèvia sol·licitud de visita)
c) Assistir a les reunions convocades segons la programació general.
d) Les famílies tenen dret a constituir associacions de pares i mares (A.M.P.A) i/o formar-ne part.
e) Defensar els seus drets respecte a l’educació dels seus fills/es.
f) Elegir i ser elegit membre del consell escolar.

Deures dels pares i de les mares

Són deures dels pares:

a) Acceptar els objectius i els principis expressats en el Projecte Educatiu del centre i la

normativa recollida en aquest reglament.

b) Col·laborar amb el professorat i altres òrgans educatius per al millor desenvolupament de les activitats del centre.
c) Assistir a les convocatòries individuals i col·lectives del professorat, tutors/es o altres òrgans del centre, per tractar els assumptes relacionats amb la conducta o rendiment del seu fill.
d) Comunicar al centre si el seu fill/a pateix malalties infeccioses, contagioses i parasitàries, perquè es prenguin les mesures oportunes. El centre té l’obligació d’informar d’aquests fets.
e) Assolir els acords presos pels òrgans col·legiats del centre a través dels seus representants.
f) Justificar, adequadament, si s’escau, les absències dels seus fills/es davant el tutor/a de la classe.
g) Totes aquelles que es derivin d’aquest reglament.

Funcionament del centre
- L ’assistència dels alumnes i control de faltes

A primera hora les conserges passen per les classes per veure quins alumnes falten. Si no tenen la falta justificada amb anterioritat truquen als pares per tal de notificar l’absència. Anoten les faltes al llençol que es troba a la sala de professors.

Cada professor/ora controlarà que els alumnes que faltin a la seva classe estiguin apuntats al llençol. Si no hi consten s’han d’apuntar.

Quan un alumne s’ha d’absentar alguna hora de classe ha de notificar-ho tant a la sortida com a la tornada.

Cada setmana els tutors rebran un resum amb totes les faltes dels alumnes del seu curs.

Els alumnes justificaran les faltes d’assistència en un imprès que serà a la seva disposició a consergeria o tutoria. Una vegada complimentat, s’haurà de lliurar al tutor en un termini màxim d’una setmana després de que s’hagi produït la falta. Esgotat aquest termini, el tutor es podrà negar a acceptar el justificant.

El tutor i la Cap d’estudis podran negar en determinats casos la validesa de la justificació i podran demanar als pares o als alumnes informació complementària.

Sortides durant el curs

	Les sortides que organitzen els professors són activitats acadèmiques i per tant obligatòries per l’alumnat.
	Cada sortida té un responsable, que és la persona a qui els alumnes s’han de dirigir per aclarir qualsevol dubte.
	Per anar a la sortida es donarà un justificant que s’ha de retornar al professora que fa la sortida signat pels pares. Qui no porti els justificant no podrà fer la sortida.
	S’ha de portar el material o equipament necessari que es demani i, si cal, el dinar i beguda.
	Durant la sortida s’ha de participar de totes les activitats programades. Si un alumne no es comporta correctament no anirà a la sortida següent.
	S’han de seguir les indicacions del professors acompanyants i no separar-se del grup. També s’ha de ser respectuós amb les persones de serveis implicats en la sortida.

El pati

	El pati és un lloc d’esbarjo per descansar i jugar
	A l’hora d’esbarjo hi haurà un servei d’esmorzar dins del Centre.
	S’ha de mantenir el pati net: papers, llaunes, plàstics… a les papereres. QUI EMBRUTI EL PATI se’l dirigirà a Direcció i se li aplicarà la mesura convenient per esmenar la seva actuació.
	Es destinarà alguna hora de tutoria de cada curs a la neteja del pati.
	A Consergeria hi haurà pilotes per jugar. S’ha de deixar una penyora que serà retornada en lliurar la pilota.

La Biblioteca

	La biblioteca serà un espai compartit amb el poble en les hores no lectives.
	La biblioteca és un lloc de treball, per tant cal guardar-hi silenci per respecte als companys.
	A la biblioteca no s’hi pot menjar ni entrar-hi begudes.
	Servei de préstec: – Cal demanar el llibre a la persona encarregada de la biblioteca. – El temps màxim de préstec és de 15 dies (prorrogables). – Els llibres s’han de retornar en el mateix estat que els has trobat. – Cada vegada es poden treure un màxim de dos llibres. – L ‘incompliment d’aquestes normes comportarà una sanció.
	Qui faci un mal ús de la Biblioteca no hi podrà accedir.
	Qui malmeti material de manera intencionada, l’haurà de reposar.

Utilització de les taquilles

	L’institut té taquilles per guardar el material.
	Cada persona és responsable del manteniment de la seva taquilla.
	Cada taquilla podrà ésser utilitzada de forma individual o compartida.
	Els alumnes les poden llogar per cursos. Caldrà donar el nom del responsable a consergeria on s’adjudicarà un número de taquilla.
	S’abonarà un euro per taquilla destinat al seu manteniment.
	Cada taquilla ha de tenir el seu candau portat per l’usuari.
	Si algú fa mal ús de les taquilles se li retirarà el dret a utilitzar-les i haurà de pagar, si s’escau, la reparació.
	L’institut no es fa responsable de la pèrdua dels objectes que s’hi dipositin. Recordeu que hi heu de guardar material per la vostra feina, no objectes de valor.
	En cas de molta demanda tindran preferència els alumnes de fora d’Amer.

El transport

	Veure document adjunt:
	Pla de funcionament del Transport Escolar – Curs 23-24

Administració i Consergeria

A Consergeria hi haurà el servei de fotocòpies i d’impressió ( pen drive) a les hores de pati.

Els telèfons de l’Institut els poden utilitzar només en situació d’emergència.

A Consergeria es poden de recollir els impresos per justificar les faltes d’assistència.

El web de l’institut

L’institut té un web pensat per informar i oferir recursos especialment als alumnes, però també als professors i als pares. Podeu consultar-lo a:

https://agora.xtec.cat/iescastelldestela/www.xtec.cat/iescastelldestela

Activitats extraescolars

	A l’institut es porten a terme una sèrie d’activitats fora o dintre l’horari escolar. Algunes es programen en motiu de celebracions o diades assenyalades. D’altres són activitats que funcionen al llarg de l’any i que permeten als alumnes enriquir-se i aprendre fora de les classes. Us detallem alguna d’aquestes activitats:
	TALLER DE TEATRE. Aquest taller es realitza en horari de tarda (els dilluns).
	DIADA DE SANT JORDI. Pel dia de Sant Jordi es realitza un concurs de creació. Els alumnes hi podeu participar amb poemes, narracions en català, castellà i anglès. També hi ha l’apartat dedicat a la fotografia i al dibuix i un altre per a les composicions musicals.
	JORNADA ESPORTIVA al 3r trimestre per a tots els alumnes.
	VIATGE CULTURAL DE 4t d’ESO. / INTERCANVI DE FRANCÈS (3r i 4t ESO)

Normativa sobre el dret de vaga dels alumnes

	Exercir el dret de vaga demana poder organitzar el Centre (transport…). És imprescindible convocar-la amb suficient antelació.
	D’acord amb el Reglament de Règim Interior del Centre ( segons el Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya). – Els alumnes de primer cicle d’ESO no tenen contemplat el dret de vaga. -Els pares dels alumnes de segon cicle d’ESO, en cas de convocatòria de vaga, hauran d’autoritzar l’absència dels seus fills al Centre. -Els alumnes de Batxillerat podran exercir el seu dret de vaga prèvia autorització dels seus pares o tutors legals.
	Passos a seguir en cas de convocatòria de vaga: -Reunió del Consell de Delegats on s’exposarà la informació rebuda i l’elaboració escrita dels seus principals punts. -Debat i votació secreta en cada un dels grups classe. -Comunicació escrita a Direcció sobre els acords presos amb una antelació de 48 hores. Així mateix es pot desconvocar la vaga si les circumstàncies així ho aconsellen. -En cas de secundar la vaga enviar comunicació escrita a tots els pares.
	Durant l’exercici de dret de vaga és responsabilitat dels pares el que facin els seus fills. El professorat i la Junta Directiva del Centre no tenen cap responsabilitat ni civil ni penal en el cas d’inassistència d’un alumne.
	El Centre atendrà i garantirà el normal desenvolupament de les classes als alumnes que no desitgin secundar la vaga.
	Tots els exàmens fitxats en dia de vaga es faran si assisteix la majoria de la classe. En cas contrari s’aplaçarà fins el proper dia de classe de la matèria afectada.

Escola i salut

	El Centre disposa d’un servei que proporciona el Departament d’Educació i el de Salut pels alumnes de Segon Cicle d’ESO (eventualment poden aprofitar-lo els alumnes de Batxillerat)
	Un dia a la setmana durant una hora i mitja una infermera atén als alumnes que vulguin fer alguna consulta sobre temes de salut. Prèviament s’han d’apuntar a Consergeria on se’ls dóna l’hora de la consulta.
	El programa garanteix la confidencialitat de les consultes.
	També es programa dues xerrades de salut per a cada un dels cursos de l’ESO.

Disposicions finals
- Vigència

Les Normes d’Organització i Funcionament de Centre entraran en vigor a partir de la data de la seva aprovació pel consell escolar.

Aprovació

Les normes s’aproven pel consell escolar del centre. Per a la seva aprovació és necessari

l’acord favorable de la majoria absoluta dels membres del consell escolar.

Modificació

L’aprovació de les presents normes d’organització i funcionament de centre s’entén per cursos escolars. Cada curs escolar es procedirà a la seva revisió i es podran presentar les modificacions quees considerin pertinents

Les normes podran ser modificades, ampliades o revisades a iniciativa de la directora del centre o per petició d’una tercera part dels membres del consell escolar.

També podran presentar propostes de modificacions, ampliacions o revisions el claustre de professors i el consell de delegats previ acord de la majoria absoluta dels seus membres.

Les presents normes es modificaran sense necessitat d’aprovació del consell escolar en funció de la normativa vigent de rang superior. La directora informarà dels canvis que es realitzin a tota la comunitat.

Publicitat

La directora donarà a conèixer les presents Normes d’organització i funcionament de centre a tota la comunitat educativa. Una còpia quedarà dipositada a la secretaria del centre a disposició de qualsevol persona reconeguda com a part implicada.

Un extracte d’aquestes normes (especialment pel que fa a l’apartat de Convivència al centre) quedarà recollit a la Guia de l’alumne cada curs escolar.

NOFC: NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE

Denominació oficial: INS Castell d’Estela

Codi de centre: 17004578

Codi postal: 17170

Telèfon: 972430347 Fax. 972430504

Correu electrònic: b7004578@xtec.cat Web: http://agora.xtec.cat/iescastelldestela

Avaluació d’alumnes amb adaptació curricular

Avaluació d’alumnes amb pla individualitzat ( pi)

Criteris d’avaluació

Telèfon: 972430347
Fax. 972430504

Correu electrònic: b7004578@xtec.cat
Web: http://agora.xtec.cat/iescastelldestela