Estem saturats!, comentaven alguns alumnes de 3r, durant els dies d’exàmens… I va ser llavors quan, encaixant la frase amb la matèria de química, havia aparegut una situació ideal per parlar de què era la concentració d’una dissolució. Aquesta analogia els va portar a entendre un seguit de conceptes, a aplicar algunes fórmules per fer càlculs, a interpretar gràfiques i a fer una pràctica al laboratori per preparar una dissolució. I, d’aquesta manera, fer memòria d’accions que havien de dur a terme o materials que havien d’utilitzar. Estaven saturats, però una bona organització de treball faria que no precipitessin!
Avançar el tema va fer aparèixer una altra pregunta. Potser us ha passat que, després d’un sopar de celebració, noteu una certa acidesa a l’estómac… Què es pot fer per amortir aquesta sensació? Caldria, tal i com van aprendre, neutralitzar l’àcid. Ho van comprovar a través d’una altra pràctica, on es va veure que barrejant un àcid amb una base s’aconseguia generar diòxid de carboni, que omplia un globus. I no només això, sinó que permetia comprovar la llei de conservació de la massa de Lavoisier.
Dues situacions quotidianes, doncs, que van demostrar la proximitat i utilitat de la química!
 |
 |
 |
