El passat dijous, dia 13 de desembre de 2012, i emmarcades dins de la Setmana d’Actes de la Gent Gran, en Lluís Sanfeliu va impartir dues classes de Geologia als alumnes de 3r d’ESO del nostre centre. Concretament, el tema de les classes se centrava en el vulcanisme, i en Lluís, ara professor pertanyent a les anomenades classes passives de la societat – es va jubilar fa al voltant de deu anys – va demostrar la seva classe personal desplegant totes aquelles qualitats que caracteritzen un bon docent: claredat expositiva, ús de la metodologia adequada, control de l’aula, selecció de continguts engrescadors i domini de la temporització del discurs.
Els professors de ciències experimentals d’ambdós grups de tercer, curiosament, havien estat alumnes d’en Lluís en les dècades dels 70 i els 80, i aquest fet va impactar especialment els alumnes de 3r A i 3r B, que segurament es van adonar de l’emprempta pedagògica, social i cultural que els havia llegat. En tot cas, l’experiència va ser enormement positiva, digna de ser repetida cada nou curs acadèmic, i la pregunta que, espontàniament i independent, es va formular al Lluís en els dos grups: “els nostres professors de ciències naturals, eren bons alumnes?”, demostra que la interacció generacional pot esdevenir una eina de motivació acadèmica potent.
Ramon Pollina
Bon dia a tots els professors i alumnes, sóc antiga alumna de l’institut i del professor Sanfeliu m’ha agradat molt tornar a veure el professor.