El dia 12 de desembre a la classe de 1r ESO C l’alumnat va fer una proposta, que era si podíem fer l’amic invisible. La professora Mireia ens va dir ho pensaria i parlaria amb la tutora si li semblava bé.
Vam esperar impacients la resposta i per fi va arribar, però no era el que ens esperàvem. Ens van dir que si ens semblava bé no faríem l’amic invisible perquè gastaríem o tiraríem els diners per comprar alguna cosa innecessària. Al final ho vam canviar per un pica-pica que rebia el nom de Jornada de Convivència, que consistia en que cada nen portés un menjar típic d’on viu o que mengi molt sovint. I si volien, podien venir els pares.
Nosaltres sense pensar-ho vam convidar al professorat que ens fa classe: vam convidar a la Maria Sellés que ens fa Matemàtiques, la Maria Giner que ens feia Visuals, al Fidel Florensa que ens fa Socials i Català, a la Mireia Gonell que ens fa Variable a Mida i a la nostra tutora Glòria Serra que ens fa Castellà i Anglès. A la Sílvia Pascual que ens fa Tecnologia també la vam convidar, però per desgràcia tenia classe i no podia venir.
Jo estava nerviosa i impacient que arribés el dia i al final va arribar. Em vaig ficar mitges grises amb una faldilla gris i calentadors negres amb botins de pell negra i per acabar una camiseta blanca i grisa.
Quan va començar l’hora del pati l’alumnat va ficar les taules juntes formant un quadrat molt gran i amb ajuda del professorat ho vam decorar molt bonic. Quan vam acabar vam convidar als pares i als professors que podien vindre a entrar a la nostra classe.
Tots vam seure en les cadires, que feien una rodona al voltant del quadrat format per taules. En el sentit contrari de les agulles del rellotge, s’aixecava cada nen o nena i es presentava, dient el seu nom i explicant què havia portat i com es deia.
La Fátima El Mesbahy va portar un pastís típic del Marroc; el Mohammed El Housaini una espècie de tortes igual que l’Ayoub Zohtan però de diferent forma, també típiques del Marroc; el Mustafá El Malki va portar un pastís de xocolata que per sobre tenia fideus de xocolata de colors que es deia pastís; l’Ismael El Malki un pastís quadrat de xocolata que es deia pastís; la Mercè Lasierra unes galetes en formes de figures que es deien galetes; l’Adela Monzón uns trossos de pastissos molt dolços típics de Perú; l’Andrea Manases va portar unes galetes plenes de xocolata típiques de Romania; el Ruslan Vallés va portar patates de color taronja i estirades que es deien patates; el Sergi Santamaria va portar iogurt de diferents sabors amb trossos de fruita dintre del iogurt que es deia iogurt; l’Elias patates amb formes rodones que es deien patates; el Bachir Ouhemmi una rosca gegant que es deia rosca i que l’havia fet la seva germana; el Serigne no va poder portar res però ell estava per provar-ho tot i jo unes pizzes de diferents ingredients que es deien pizzes. Tot estava boníssim i et donava ganes de no parar de menjar de tan bo que era. Abans que els pares marxessin els vam ensenyar tot i es van quedar molt contents de veure com treballàvem i del bé que ho fèiem.
Quan se’n van anar els vam acompanyar a la porta de fora i vam tornar a classe. Quan vam arribar vam ficar música i vam ballar, és a dir, que ens vam divertir molt i ens va agradar moltíssim. I al final vam recollir tot entre tots i la classe va quedar molt neta i ordenada.
Si voleu saber més coses i veure fotos… cliqueu AQUÍ!
Raquel Guerra Soto
1r ESO C
Comentaris recents