Sovint vivim situacions que ens fan sentir com si ens haguessin trencat a trossets. A vegades, fins i tot, podem tenir la sensació que ens costarà molt o serà impossible poder recuperar-nos d’aquell trencadís. L’art ens pot ajudar a expressar, visibilitzar i donar lloc a tot allò que ens ha fet trencar per tal d’anar unint cada un dels fragments, fins que arriba un moment que aconseguim integrar tot el que va passar i reparar o unir les diferents peces. És aleshores quan ens trobem amb una nova versió de nosaltres mateixos/es reconstruïda. Una nova versió, que té ferides i cicatrius, però que ara ja no necessitem amagar o eliminar, sinó que com en el Kintsugi, aprenem a veure-ho com un símbol de creixement i reconstrucció. És en aquest context, que hem fet el projecte a l’optativa d’educació emocional de 4t d’ESO.




