Ens llevem ben d’hora, a quarts de set. Sembla que aquest any no plourà. Fa fresqueta, però és molt agradable caminar pels carrers de la Garriga a aquesta hora i veure com es comencen a dibuixar les catifes, anar amb compte per no trepitjar les ratlles fetes amb guix que ja insinuen formes i notar l’olor del xiprer i els clavells.
Per fi arribem al carrer Sant Francesc. Ja hi són alguns professors, alumnes i molts dels veïns, disposats a fer realitat aquest dibuix que ha estat elaborant durant setmanes l’alumnat de 1r d’ESO.
Mica en mica el carrer es va omplint, tot i que el ventet i la baixa temperatura ens tenen una mica atemorits. Però treballant passa tot: tallar el verd, dibuixar la catifa, començar a posar clavells i altres flors, carregar els sacs de pellofa… Però fer feina d’aquesta manera no és feixuc: xerrem, riem, fem fotos, retrobem amics i coneguts… Això del Corpus és tota una festa!
I per fi: ja tenim la catifa acabada i ens sentim molt satisfets perquè entre tots hem aconseguit el nostre objectiu i hem deixat damunt l’asfalt un missatge important: l’aigua és un bé preuat del qual cal tenir cura perquè, gota a gota, s’esgota.