MERCÈ RODOREDA i GURGUI
(1908-1983)
Mercè Rodoreda és l’escriptora catalana amb més projecció internacional. La seva novel·la més coneguda i emblemàtica, La plaça del diamant, ha estat traduïda a 28 idiomes. Abans de la guerra del 1936, Mercè Rodoreda havia començat la seva carrera literària com a periodista i novel·lista, però el desenllaç bèl·lic, amb la derrota de les tropes republicanes, va comportar la seva fugida a l’exili. Fins al seu retorn definitiu a Catalunya el 1974, va residir entre França i Suïssa, on va elaborar la majoria de les seves obres sota aquestes condicions d’exiliada. Mercè Rodoreda va escriure poemes i teatre, però és coneguda i celebrada sobretot la seva faceta de narradora. Amb un estil propi i amb gran domini de la llengua, Mercè Rodoreda va crear personatges universals que ens parlen de l’existència, les relacions i els comportaments humans.
“Escric. Escric i no arribo a poder comunicar la gran barreja de
sensacions que voldria poder comunicar. A la vida de debò no
hi arriba ningú. Intents, proves. Assaigs. Escaramusses d’indi
sioux que és el més astut”.
(Paràlisi, 1979)
“L’amor és com les magnòlies: molta olor mentre són a la branca,
però si les culls se’t tornen negres el temps de bufar un misto.
L’amor, com més lluny, més bonic.”
(El parc de les magnòlies, 1976)
[Text extret de: Exposició “Una llengua pròpia”. Institut Català de les Dones, maig del 2006]
[Imatge extreta de: Fundació Mercè Rodoreda]
Fes un petit tast de fragments literaris de Mercè Rodoreda clicant a…
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/tast-de-textos
