MONTSERRAT ROIG i FRANSITORRA
(1946-1991)
Montserrat Roig va excel·lir en diversos camps de l’ofici d’escriure, sobretot en el de la narrativa i el del periodisme. El 1970 va iniciar, guanyant el premi Víctor Català de contes, la seva obra narrativa, que ha estat molt valorada, amb nombroses reedicions i traduccions. A través de diferents personatges i nissagues familiars, Montserrat Roig va recrear, en contes i novel·les, la memòria històrica del segle XX català, sobretot la
de les dones. Aquests interès per la memòria i la història són presents també en el seu periodisme d’investigació i literari, amb assaigs i aportacions essencials com els seus reportatges sobre l’Holocaust. Actriu i autora de teatre, va col·laborar en diferents mitjans de comunicació, entre els que cal destacar els seus articles a la premsa escrita i els seus programes d’entrevistes a la televisió. Revoltada sempre contra la injustícia, també la de la seva malatia mortal, Montserrat Roig va ser una escriptora compromesa amb la cultura catalana i el feminisme.
“L’única droga que no et mata –encara que et faci emmalaltir–,
l’únic efluvi etílic que no et fa perdre els sentits ni et fa malbé
el fetge, l’únic amor que no fa fàstic és la bona literatura. Plaers
solitaris, vicis compartits.”
(Digues que m’estimes encara que sigui mentida, 1991)
[Text extret de: Exposició “Una llengua pròpia”. Institut Català de les Dones, maig del 2006]
[Crèdit fotogràfic: Pilar Aymerich]
Fes un tast de fragments literaris d’aquesta gran autora:
https://lletra.uoc.edu/ca/autora/montserrat-roig/tast-de-textos
