MARIA MERCÈ MARÇAL i SERRA
(1952-1998)
A partir de les seves tres rebel.lions –dona, de classe baixa i nació oprimida–, Maria Mercè Marçal va elaborar una obra literària molt personal i única, una de les més importants dins de la poesia catalana del segle XX. Amb domini de la tradició popular i de la lírica clàssica, des del 1976, en què el seu primer llibre va guanyar el premi Carles Riba, fins a la seva mort prematura, va construir tot un nou llenguatge per parlar de les identitats de les dones, les seves experiències, les seves veus, els seus cossos, les seves genealogies i el seu ordre simbòlic. Editora, poeta, narradora i assagista, fou des del posicionament feminista, una dona amb compromís social i consciència nacional.
DIVISA
A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Cau de llunes, 1977)
TOMBANT
Una dona sense un home
És com un peix sense bicicleta
(Bruixa de dol, 1979)
[Text extret de: Exposició “Una llengua pròpia”. Institut Català de les Dones, maig del 2006]
[Crèdit fotogràfic: Montserrat Manent]
Si vols deleitar-te amb alguns poemes més d’aquesta gran poetessa…
http://www.musicadepoetes.cat/poeta?autor=140
