Aquest és un petit fragment d’un capítol d’un interessant llibre escrit a mode de diari personal i molt conegut gràcies a la seva pel·lícula, i on es reflexiona sobre el fet de ser homosexual o no ser-ho, perquè recordem que hem de respectar a tothom per motius de religió, raça, sexe, i cultura. El llibre va tenir la dissort que una professora el va rescabalar d’un destí infaust. Ara, ja està a arribat a bon port. Si el trobeu curiós, ja està disponible a la biblioteca!
Dimecres 1 de febrer
57 kg 100 g, 9 unitats d’alcohol, 28 cigarrets (però aviat ho deixaré per la Quaresma, o sigui que tant per tant fumaré frenèticament fins a fastiguejar-me), 3826 calories.
Em vaig estar esforçant tot el cap de semana per mantener-me desdenyosament optimista després de la desfeta de la subnormalitat amb en Daniel. Repetia contínuament les paraules “Autoestima” i “Bah” fins a quedar marejada, per probar de frenar els “Però si jo l’estiiimo” que em volien sortir de dintre. Vaig fumar moltíssim. Fatal. Em sembla que hi ha un personatge de Martin Amis que és tan addicte que ja comença a voler un cigarret fins i tot quan ja en fuma un. Igual que jo, doncs. Em va agradar molt poder trucar a la Sharon per presumir de ser la Senyora Calces de Ferro, però quan vaig trucar a en Tom ell em va veure ell llautó de seguida i va dir:
-Ai, pobrissona –i vaig haver de callar per no fotre’m a plorar d’autocompassió.
-Vigila –em va avisar en Tom-, Ara se’n morirà de ganes.
-No, no és pas veritat –vaig dir tristament-. L’he cagada.
Diumenge vaig anar a fer un dinar excessiu i saturat de llard a casa dels meus pares. La meva mare era de color taronja brillant i estava més tossuda que mai, després d’haver tornat d’una setmaneta de vacances a Albufeira amb la Una Alconbury i la dona d’en Nigel Coles, L’Audrey.
La mama havia anat a l’església i s’havia adonat, en una revelació enlluernadora a l’estil de sant Pau a mig camí de Damasc, que el vicari era gai.
-Només és mandra, maca –era la seva opinió general sobre el tema de l’homosexualitat-. No es volen prendre la molèstia de relacionar-se amb el sexe oposat. El teu amic Tom, per exemple. De debò, trobo que si aquest noi valgués la pena sortiria amb tu com Déu mana, en comptes de perdre el temps amb totes aquestes bajanades ridícules de ser “amics”.
-Mare –va dir-. En Tom sap que és homosexual des dels deu anys.
-Ai, maca! T’ho ben juro! Saps perfectament com arreplega aquestes idees tan ximples, la gent. Són aquelles coses que sempre pots fer que se’n desdiguin.
-¿Això vol dir que si jo parlés amb tu i fos molt persuasiva, et podria convèncer perquè deixessis el papa i tinguessis una aventura amb la tieta Audrey?
-Ara sí que dius ximpleries, maca –va dir ella.
[Fragment extret de: FIELDING, Helen, “El diari de Bridget Jones”, Edicions 62, El Balancí, Barcelona, 1999]
(Imatge extreta de: Amazon)
