Una lectura molt interessant i que us recomanem és La guerra dels botons, d’AVI, novel·la del 2018 i que va rebre el guardó del 25è Premi Protagonsita Jove. Tracta sobre la guerra però amb un enfocament ben diferent i bonic. T’atreveixes a descobrir-lo? Et deixem amb un capítol. Una novel·la per a la pau!
El teniu disponible a la nostra biblioteca!
53
En Jurek i jo ens vam quedar contemplant el bosc, però no vaig veure res.
-Què… què ha passat? –vaig xiuxiuejar jo.
Un núvol de pólvora va volar per damunt nostre. Feia una olor acre.
-Una mica de lluita –va dir en Jurek, amb els ulls ben oberts. Aquell cop es veia que estava espantat.
-I… i en Raclaw? –vaig dir jo, ben baixet.
-Que venen! –va cridar en Jurek-. Corre!
Ell va fugir cap a un camp de conreu. Jo encara no sabia què havia vist en Jurek, però vaig reaccionar i vaig córrer darrere d’ell. En pocs segons érem enmig d’un camp de sègol ben alt. Un cop allí, vam llançar-nos a terra i ens vam ajeure tan plans com vam poder, amb la cara enganxada a la superficie molla. El cor m’anava tan de pressa que em feia mal i tot. Em costava respirar. Al cap d’un moment, vaig sentir un munt de peus que corrien molt de pressa.
No vaig gosar moure’m. En comptes d’això, vaig esperar que tot tornés a estar en silenci.
En Jurek va dir:
-No et moguis, vaig a donar una ullada.
-Vigila!
Es va girar i es va posar-se de genolls perquè no el veiessin. Amb cautela, va apartar les altes tiges de sègol amb les mans, com qui obre una cortina, i hi va guaitar.
-Res de res –va dir.
Després es va posar dret.
-Els alemanys s’alllunyen corrents cap al poble –em va dir-. Només n’hi ha sis i han capturat un soldat.
-I en Raclaw?
-No el veig.
Vaig alçar-me just a temps de veure l’últim dels alemanys, que s’afanyava cap al poble. A continuació em vaig girar cap al bosc, i el que vaig veure em va deixar esparverat: un munt de soldats rusos (potser uns dos-cents) corrien per la carretera empaitant els alemanys. El comandant Dmitrov els capitanejava amb la pistola a la mà.
-A terra! –vaig cridar, i m’hi vaig deixar caure.
En Jurek va fer el mateix:
-Què hi havia? –va xiuxiuejar.
-Centenars de rusos! Empaiten els alemanys.
-Ja t’ho deia –va dir ell-. És una emboscada.
Vam parar l’orella mentre s’allunyaven els sorolls dels soldats perseguidors, com una bandada de cavalls al galop.
Jo no m’atrevia a moure’m.
Es va fer silenci de nou. Vam esperar una mica, i llavors en Jurek i jo ens vam aixecar, molt a poc a poc. Quan vam mirar cap a la carretera, ja no hi havia ni rastre de soldats, ni russos ni alemanys.
-On et sembla que deuen haver anat? –li vaig preguntar.
-A perseguir els alemanys. Deuen voler recuperar el poble.
-Això ha estat… ha estat una emboscada?
-I tant!
-Hem… ho hem permès nosaltres –vaig dir.
-No hi hem tingut res a veure –va dir en Jurek-. Ens hi ha forçat.
Vaig negar amb el cap:
-Ha estat tot pels botons –vaig dir.
En Jurek va arronsar les espatlles.
Vam deixar el camp enrere fins que vam tornar a ser a la carretera i vam mirar cap al poble. No hi vaig veure ningú. Però vaig començar a sentir trets que venien d’aquella mateixa direcció. I tot seguit hi va haver una explosió . Una columna de fum negre va pujar enlaire.
-Què… què creus que ha estat això?
En Jurek va dir:
-Vaig a veure-ho.
Va avançar unes quantes passes, va parar-se i es va girar:
-Vens?
-I en Racla2? Potser ens necessita. Potser està ferit.
-Ja s’espavilarà tot sol –va dir en Jurek, i va arrencar a córrer cap al poble.
Vaig veure com corria per la carretera, llavors vaig girar cua i vaig mirar cap al bosc. No volia quedar-me tot sol, però tampoc volia deixar en Raclaw.
Amb les mans rebregava la seva gorra.
Al final vaig caminar cap al bosc, primer de pressa, després cada cop més lentament, fins que em vaig aturar. Vaig mirar per damunt l’espatlla, però ja no vaig veure en Jurek. Vaig reprendre el pas altra vegada, vers el bosc. Tot jo tremolava com una fulla. Era com si sentís la veu del pare que em deia que havia d’ajudar els febles.
-No vull ser fort! –vaig cridar enmig del no-res.
Vaig mirar un cop més en direcció al poble i després vaig continuar cap al bosc.
[AVI, La guerra dels botons. (2001). Bambú Editorial, Barcelona]
