Aquesta setmana ens ha deixat Teresa Beltran, professora al nostre institut durant tretze cursos, compromesa amb l’educació i la societat. Ha calat en alumnes, famílies i companys/es l’exemple de la seva dedicació i la seva estima.
Sempre amb nosaltres, Teresa
La Teresa ha dedicat molts anys de la seva vida a l’educació dels nois i noies. S’ha donat amb intensitat i energia, convençuda i compromesa amb la seva vocació i ha estat al peu del canó fins a l’últim moment.
Moltes de les persones que avui som aquí hem compartit amb ella el dia a dia de la vida a l’institut. Deixa un record inesborrable en nosaltres i, ara, hem de començar a acostumar-nos a no sentir les seves intervencions a les reunions i claustres, a no trobar-la a les aules, a la sala de professors, al departament, o a la Biblioteca, a la que tantes hores ha dedicat i que, a partir d’ara, portarà el seu nom.
Quan ahir comunicàvem als alumnes la pèrdua de la Teresa, molts van voler començar a escriure paraules d’afecte i reconeixement. Els companys del Rubió i Ors ens sentim partíceps d’aquests sentiments que els nois i noies, alumnes seus, han expressat tan bé i els volem compartir amb totes les persones que l’hem estimat.
Aquesta és una petita mostra dels seus escrits:
Tu representes el treball ben fet i la vocació perfecta. Recordo els primers dies, quan em vas dir que si continuava estudiant com ho estava fent, aconseguiria els meus objectius.
—
Recuerdo el primer día, cuando Teresa entró por la puerta. No sabía que sería nuestra profesora de Historia, pero en realidad lo que no sabía era que sería un gran ejemplo para mí: sus enseñanzas, su forma de dar clase, sus exámenes y la manera de preocuparse por sus estudiantes.
—
Sé que ya no te veremos, pero lo más importante es que pondré a prueba lo que me has enseñado. Eso nunca lo olvidaré.
—
Tú siempre has sido muy sincera, siempre me dabas una segunda oportunidad. Lo último que me dijiste fue “Posa’t a treballar”, y me lo dijiste con una sonrisa, sabiendo que no te iba a fallar.
—
Teresa era una gran persona, ya que sabía cómo tratar a los alumnos: a veces, con carácter fuerte, pero siempre diciendo una cosa positiva del alumno.
—
Era una persona atenta, estricta y buena persona. Se preocupaba por todos y siempre intentaba ayudar.
—
Ella sabía que podía dar más de mí. Cuando nos devolvía los exámenes, no podré olvidar su frase “Bien hecho, sigue así”. Eso me ayudó mucho en mis estudios.
—
Vas ser una de les professores que vaig conèixer quan acabava d’arribar del meu país. En veritat, un no se n’adona com s’arriba a estimar els professors. Eres una persona molt estricta però amb un gran cor.
—
Has estat una dona forta i intel·ligent. Ets i sempre seràs un model a seguir per totes les nenes que volem ser igual de respectades com ho ets tu.
—
Sempre tindré en el meu cap i en el meu cor aquestes paraules “estudieu més…” Eren paraules d’ànim, de superació. Moltes gràcies per tot; no saps com et pot marcar una persona fins que se’n va de la teva vida.
—
Sempre amb nosaltres.
INSTITUT RUBIÓ I ORS
16 de febrer de 2018
