Celebrem la lectura i l’escriptura!
I la celebrem perquè els nostres alumnes les viuen amb goig i les han escollit com un camí per explorar, per conèixer-se.
Un nus d’emocions, dites només a mitges, en les paraules d’un relat de Rodoreda (Promesos), que van prendre vida en la veu dels nostres lectors en el Certamen de Lectura en Veu Alta (7/05). I, bo i no rebent cap premi, van recollir el reconeixement unànime dels membres de l’organització de l’acte.
Un altre relat, aquest de creació pròpia, sortia, dur i palpitant, de la mà d’una de les nostres alumnes amant de les lletres. El text ha passat la primera prova de foc del concurs dels Jocs Florals Escolars de Catalunya i optarà al premi definitiu en la fase final del certamen.
Us deixem imatges del dia del concurs de LVA, celebrat al CaixaForum de Barcelona. Els membres de la Tropa de corsaris -categoria en la qual concursaven els alumnes del centre- són: Gisela Gómez: 3C2; Laia Ullán: 4C1 i Benjamín Puerto: 4C2.
També us fem arribar el text del relat finalista dels JFE d’enguany: Últim batec, de Laia Ullán: 4C1.
Nosaltres, com sempre, seguirem avançant pel camí de les paraules…
Últim batec
Se li ennuvola la visió.
Per si la poca llum que entra de l’alba mandrosa no fos prou, la distància i la culpa desdibuixen la silueta del seu despatx. Amb el cap cot, s’agafa a la vora de l’escriptori en un inútil intent de mantenir la seva ja fràgil consciència; l’atordiment és cada cop més fort.
Com si volgués recordar-li que encara no ha acabat, una ràfega d’aire s’escola per les finestres i per poc espatlla el seu meticulós treball.
Aixeca la mirada, el que veu l’aterra. No sap gaire bé com ha arribat a aquesta situació, però és conscient que no en pot sortir.
Resignat, inclina el seu cos inestable cap a la taula abans d’aspirar profundament l’última dosi. L’efecte no és immediat però colpeja amb força, tant com les fotografies incriminatòries sobre la fusta.
Aconsegueix redreçar-se per fer una última mirada assassina a l’obscuritat abans de caure de genolls. Sent com la lucidesa se li escola entre els dits, així com la vitalitat i
la resistència, però ho pot aguantar. Ha de fer-ho.
Amb els ulls mig clucs, llisca pel terra fins que el fred del parquet li flagel·la les galtes. Lluita desesperadament per mantenir els ulls oberts, tot i que cada vegada és més difícil; ja quasi no pot respirar.
Tot el seu cos palpita al ritme embogidor del seu cor, que s’accelera per moments, tornant-se insuportable.
Fins que, inevitablement, s’atura.
Comentaris recents