Quantes dones ens surten al pas! Invisibles, la majoria; una raresa, les més afortunades. I són, han estat, dones excepcionals, però no solitàries: tot just el punt culminant d’una llarga cadena d’esforç i de vincle.
Elles han teixit, amb altres dones, una espessa teranyina d’amistat, de suport, d’exemple, i fins de rivalitat. Un horitzó d’excel·lència amagat per ignorància de molts i vergonya de tots.
Quant de temps més seguirem avançant a cegues? Els noms de les dones que avui no reconeixem, i de les que coneixem a mitges, ens interpel·len: donem-los, donem-nos veu.
Comentaris recents