L’institut Eugeni d´Ors, situat a Badalona, al barri de Sant Roc, és un Centre públic, laic i compromès amb l’entorn, la raó de ser del qual és ENSENYAR, FORMAR i ACOMPANYAR l’alumnat tot potenciant al màxim les seves capacitats com a estudiants i com a persones, amb la implicació de les famílies, mitjançant una docència innovadora i en un entorn de treball participatiu i motivador.
L’Institut Eugeni d’Ors neix al principi dels anys setanta com una extensió de l’institut veí Juan d’Àustria. Aviat va passar a ser un centre autònom, que completava l’oferta de batxillerat a Badalona amb l’Institut Isaac Albéniz. Fins ben entrats els anys noranta, ambdós centres es repartien els i les estudiants de batxillerat de la ciutat, que acudien de diferents i, de vegades, allunyats punts geogràfics de la ciutat. Era l’atenció a aquest escàs cinquanta per cent dels estudiants que cursaven el batxillerat, enfront de la resta que anava a la Formació Professional o al món laboral.
Al llarg dels anys noranta van sorgint a Badalona altres centres de batxillerat públics, fins a completar el nombre de dotze que hi ha en l’actualitat, per la qual cosa la població escolar de cada centre es va circumscrivint cada cop més al seu entorn més pròxim. Per aquest motiu, totes les incidències socials del barri tenen una major projecció en la vida dels centres escolars. Això és justament el que ha ocorregut en el Institut Eugeni d’Ors i el que ha multiplicat les dificultats per portar endavant la tasca docent.
Un moment important d’aquest canvi es produeix l’any 1994 que l’Administració decideix avançar dos anys la implantació de la Reforma educativa. L’institut s’omple d’alumnes, els que van completant el nostre antic batxillerat (BUP) i els que arriben a estudiar el segon cicle de la secundària obligatòria. Són vuit grups per nivell, amb prop de quaranta alumnes cadascú, amb un trànsit improvisat dels centres de primària a la secundària i amb una falta de preparació del professorat per atendre aquesta nova població escolar. Els primers anys van ser durs de treball, d’inventar i crear material, de buscar solucions… El treball que va realitzar el professorat d’aquesta època, amb els pocs professors de primària que després es van incorporar, resulta impagable. És a partir de l’entrada en funcionament de la Reforma, amb les dificultats pròpies d’aplicació, quan s’inicia un canvi radical en la vida de l’Institut, en la composició de l’alumnat i en el treball del professorat.
