L’Institut Escola Rafael Alberti ofereix el servei d’aula d’acollida, tant a primària com a secundària. L’aula d’acollida és un espai adreçat a joves i infants amb condició de nouvinguts al sistema educatiu de Catalunya, és a dir, tots aquells alumnes que han arribat al país en els últims dos cursos escolars. Aquests joves destinen part del seu horari escolar a l’aprenentatge de la llengua catalana. Per aquest motiu, surten unes hores a la setmana de l’aula ordinària i van a l’Aula d’Acollida a aprendre català, i moltes coses més!
En el cas del nostre centre, es tracta d’un espai que pren una rellevància important, ja que un alt percentatge dels alumnes tenen la condició de nouvinguts. En aquest sentit, els tres docents que conformen l’aula d’acollida —un a primària i dos a secundària— tenen l’objectiu que l’aterratge dels alumnes sigui el més plaent possible, fent un acompanyament acadèmic, però també emocional. El centre té l’objectiu que els nouvinguts se sentin des del primer dia a casa seva, i que comencin a aprendre el català, la llengua vehicular del sistema educatiu, perquè puguin seguir amb total normalitat la resta de matèries curriculars i, sobretot, puguin iniciar una vida plena a la qual ja és casa seva.
Tot plegat, però, fent èmfasi i donant visibilitat a les llengües d’origen dels alumnes, amb l’objectiu de reivindicar la gran riquesa lingüística i cultural que tenim al Rafael Alberti. De fet, més del 40% de l’alumnat del centre té una llengua d’origen diferent del català i del castellà. Per aquest motiu, la realitat sociolingüística del centre educatiu és heterogènia i està conformada per més d’una desena de llengües diferents, que podem trobar a l’aula d’acollida: l’urdú, l’àrab, el panjabi, el paixtu, l’anglès, el portuguès, el romanès, el bengalí o el xinès.
Així doncs, l’aula d’acollida és un dels serveis més rellevants que ofereix el Rafael Alberti, des d’un doble vessant. D’una banda, hi ha la clara prioritat que l’entrada dels alumnes nouvinguts al sistema educatiu i al país, sigui tan fluïda com sigui possible a escala emocional, tenint present que es tracta d’infants i joves que acaben d’abandonar el territori en el qual han nascut, deixant-hi amics i familiars. D’altra banda, hi ha la clara voluntat que aquests joves s’iniciïn a la llengua catalana per tal de poder integrar-se com més aviat millor a l’aula ordinària, al mateix ritme que els seus companys, i també a Catalunya.
