La setmana passada vam acabar l’activitat dels padrins i padrines de lectura. Una experiència que volem que es repeteixi. Tots hem après una mica més de responsabilitat i ens hem fet més amics. Felicitats per la bona feina.
Lectura en veu alta
03/06/12El passat 11 de maig vam assistir als quarts de final del VIII Certamen Nacional Infantil i Juvenil de Lectura en Veu Alta que es va fer al Complex Educatiu de Tarragona.
De l’escola hi va participar el Nil Pons a la categoria de Grumets Vermells, l’Esteve Pino a la categoria de Grumets Verds i la Merieme Lfary a la de Corsaris. Va ser un matí emocionant i ple de nervis, però una experiència que crec que tots repetiríem. Tots tres ho van fer molt bé i qui sap si algú d’ells es dedicarà a la interpretació. Afegim els vídeos de les lectures que ens han facilitat els pares del Nil. Moltes gràcies.
De l’escola hi va participar el Nil Pons a la categoria de Grumets Vermells, l’Esteve Pino a la categoria de Grumets Verds i la Merieme Lfary a la de Corsaris. Va ser un matí emocionant i ple de nervis, però una experiència que crec que tots repetiríem. Tots tres ho van fer molt bé i qui sap si algú d’ells es dedicarà a la interpretació. Afegim els vídeos de les lectures que ens han facilitat els pares del Nil. Moltes gràcies.
El nostre suport amb intenció d’altaveu
03/06/12Afegim la carta que hem llegit a la pàgina web de l’Enric Queralt amb tot el nostre suport:
Toni Strubell i Trueta
Carta de Jordi Strubell i Trueta a la Consellera d’Ensenyament.
Recordo un ministre d’educació britànic dels anys 80 que deia que el pitjor que li havia passat va ser haver de tancar una escola que coneixia. “Tancar una presó per innecessària és una benedicció. Tancar una escola necessària una maledicció” va dir, si no recordo malament. Penso que a la consellera Irene Rigau no li ha de fer gens de gràcia tancar quatre escoles a les comarques de Tarragona. No sols perquè d’aquesta manera contribueix al càstig a unes comarques que, ja de per si, han de suportar transvasaments, nuclears i peatges; sinó perquè tancant-les, allunya l’horitzó de la superació del fracàs escolar en què CiU centrava la seva oferta electoral el 2010.
He visitat la meitat de les escoles que pretén tancar la senyora Rigau. I el que més em sorprèn, francament, és que ella no. Que no les hagi visitades. No l’entenc. Com pot tancar una escola que no coneix sense estar ben segura d’encertar? Com pot tancar una escola que tampoc no ha visitat la seva directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, la Sra. Àngels González? D’acord, hi ha un “Informe” en què diuen que s’han basat per prendre la determinació de tancar. L’argument central n’és l’aspecte demogràfic: que a Tarragona hi ha menys mainada, diuen. Però no és així en el districte on es troba l’Olga Xirinacs. Qualsevol planificació escolar feta amb rigor a Tarragona ha de tenir en compte que, al barri de Sant Pere i Sant Pau, la demanda de places es manté alta. Certament, l’ocupació d’aquest curs hi és total.
Algú pot pensar que és el romanticisme i l’amor a les “causes perdudes” que manté viva la flama de la lluita per l’Olga Xirinacs. Doncs no. De romanticisme res. A més, resulta intolerable pensar que la puguin tancar basant-se en decisions de despatx sense tenir en compte la qualitat de l’ensenyament que s’hi presta. Perquè aquí no estem davant d’una escola qualsevol. No. Estem davant d’un petit miracle de l’educació, davant d’un dels projectes educatius més ben construïts i sòlids que mai no he vist. Qualsevol de les seves aules supera Port Aventura llargament en imaginació i capacitat de suggestió, en aquest cas educativa. L’escola té l’índex da participació altíssima, quasi total. I els recursos per al joc-aprenentatge són inesgotables. Cada detall de l’escola està pensada amb amor i mestria, assegurant els dos ingredients bàsics d’una bona educació. I ara va i diuen des de la Conselleria de Barcelona que la volen tancar! Resulta inconcebible. Intolerable. Ja sé que no és a mi que em pertoca. Però voldria convidar la senyora Consellera a visitar l’escola. I que després la tanqui si no li ha seduït el que hi ha vist. Potser amb la seva presència a la festa de lliurament del segon premi Baldiri Reixach (que molt merescudament rebrà l’escola Olga Xirinacs aquest divendres que ve) podrà començar a donar-li la volta a la seva decisió. És de savis i sàvies rectificar. Perquè la ciutat de Tarragona, sense l’escola Olga Xirinacs, no seria igual.
He visitat la meitat de les escoles que pretén tancar la senyora Rigau. I el que més em sorprèn, francament, és que ella no. Que no les hagi visitades. No l’entenc. Com pot tancar una escola que no coneix sense estar ben segura d’encertar? Com pot tancar una escola que tampoc no ha visitat la seva directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament a Tarragona, la Sra. Àngels González? D’acord, hi ha un “Informe” en què diuen que s’han basat per prendre la determinació de tancar. L’argument central n’és l’aspecte demogràfic: que a Tarragona hi ha menys mainada, diuen. Però no és així en el districte on es troba l’Olga Xirinacs. Qualsevol planificació escolar feta amb rigor a Tarragona ha de tenir en compte que, al barri de Sant Pere i Sant Pau, la demanda de places es manté alta. Certament, l’ocupació d’aquest curs hi és total.
Algú pot pensar que és el romanticisme i l’amor a les “causes perdudes” que manté viva la flama de la lluita per l’Olga Xirinacs. Doncs no. De romanticisme res. A més, resulta intolerable pensar que la puguin tancar basant-se en decisions de despatx sense tenir en compte la qualitat de l’ensenyament que s’hi presta. Perquè aquí no estem davant d’una escola qualsevol. No. Estem davant d’un petit miracle de l’educació, davant d’un dels projectes educatius més ben construïts i sòlids que mai no he vist. Qualsevol de les seves aules supera Port Aventura llargament en imaginació i capacitat de suggestió, en aquest cas educativa. L’escola té l’índex da participació altíssima, quasi total. I els recursos per al joc-aprenentatge són inesgotables. Cada detall de l’escola està pensada amb amor i mestria, assegurant els dos ingredients bàsics d’una bona educació. I ara va i diuen des de la Conselleria de Barcelona que la volen tancar! Resulta inconcebible. Intolerable. Ja sé que no és a mi que em pertoca. Però voldria convidar la senyora Consellera a visitar l’escola. I que després la tanqui si no li ha seduït el que hi ha vist. Potser amb la seva presència a la festa de lliurament del segon premi Baldiri Reixach (que molt merescudament rebrà l’escola Olga Xirinacs aquest divendres que ve) podrà començar a donar-li la volta a la seva decisió. És de savis i sàvies rectificar. Perquè la ciutat de Tarragona, sense l’escola Olga Xirinacs, no seria igual.
Toni Strubell i Trueta
Diputat al Parlament per Solidaritat Catalana per la Independència (SI)
La mare del JianHao ens parla de la Xina.
26/05/12La mare del JianHao va venir a la classe de 3rB per explicar-nos com és la Xina, perquè ens havia encuriosit molt el seu país després de la lectura del còmic “El lotus blau” de Tintín. Hem après moltes coses: que la Xina té 1.300.000.000 habitants, que l’aliment més consumit és l’arròs, que Shanghai té uns edificis molt alts, que van vestits com nosaltres menys quan es posen els vestits de gala, que a l’escola fan les mateixes àrees que aquí, però que fan cada dia 7 hores de classe, i ens va sorprendre moltíssim que fossin 50 alumnes a l’aula i que quan acaben han de deixar la classe neta i endreçada per l’endemà. I també vam aprendre com s’escrivien algunes paraules en xinès. Estem molt contents i contentes que hagi vingut a la classe. Des d’aquí MOLTES GRÀCIES.
Tintín: El lotus blau on PhotoPeach
Eix cronològic dels autors d’Espais Escrits
26/05/12Buscant informació he trobat aquest enllaç que m’ha semblat molt interessant.
Llegir, més enllà de les lletres
16/05/12
La Mònica Badia ens ha passat aquesta referència sobre el llibre que ha publicat l‘Enric Queralt i que es podrà trobar a les llibreries aquest proper mes de juny. Al bloc de l’Enric, ell ens en parla així:“Es tracta d’un assaig que vol donar llum, il·lusió i ajudes sobre algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura a l’interior dels centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del per què el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre el fer escola. S’adreça a persones que estiguin a l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari malgrat no en sigui. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llargs dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.”
Estem segurs que serà un bon referent i que ens farà plantejar aspectes de la llengua que encara anem fent i refent. Felicitats a l’Enric per la nostra part.
Setmana de les matemàtiques
13/05/12“Un problema de conills” d’Emily Gravett
 |
| Emily Gravett |
Aquesta setmana recomanem un altre dels llibres magnífics de l’Emily Gravett on planteja un problema del matemàtic Fibonacci: “Si deixéssim un parell de conillets en un prat, quants conillets hi hauria …
a) Al final de cada mes?
b) Al cap d’un any? “
És un llibre-calendari on també ens mostra, de manera divertida, els problemes que podrien tenir cada mes els conills del prat Fibonacci: al gener la soledat, al febrer el fred, … i al final: la superpoblació!
A veure qui s’atreveix amb la resposta!
El diari ARA ens dóna aquesta notícia
08/05/12Mor als 83 anys Maurice Sendak, autor d”Allà on viuen els monstres’
El nord-americ¡à és considerat un dels il·lustradors de contes infantils més importants del XX
La seva obra literària és àmplia, però Sendak és principalment conegut per una desena llarga de contes infantils que ell mateix va il·lustrar, inclòs el títol citat, que el 1964 li va fer guanyar la prestigiosa medalla Caldecott i que segueix recollint èxits de venda a tot el món. El 1996 va rebre la Medalla Nacional de les Arts de mans del llavors president Bill Clinton per la seva obra literària. (…)
Projecte Tintín
06/05/12Pàgines d’interès:
Museu Hergè a Bèlgica: http://www.museeherge.com
Editorial Juventud: http://www.editorialjuventud.es/tintincatala.htm
Google: http://www.tintin.com/googleearth/WebFR.php
Tot Tintín: http://www.tintin.com/
Museu Hergè a Bèlgica: http://www.museeherge.com
Editorial Juventud: http://www.editorialjuventud.es/tintincatala.htm
Google: http://www.tintin.com/googleearth/WebFR.php
Tot Tintín: http://www.tintin.com/
Exposició sobre El Petit Príncep
02/05/12Aquest any per celebrar la festa de Sant Jordi hem llegit i comentat el llibre d’El Petit Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. Cada classe ha treballat un fragment i de la reflexió i els comentaris s’ha fet una representació plàstica que podeu veure a les imatges. Hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració del pare del Lucas i la Sofia per l’avió i els plafons dels planetes.
Destacat
Han entrat fa poc
