El projecte lingüístic de centre es troba, com a document de centre viu que és, en ple procés d’adaptació i revisió. Us fem esment dels apartats més importants.
EL TRACTAMENT DE LES LLENGÜES
2.1.La llengua vehicular i d’aprenentatge.
2.1.1. La llengua , vehicle de comunicació i convivència.
El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho es també de l’ensenyament i, per tant, és la llengua vehicular de les diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre.
A l’escola és la llengua utilitzada en totes les activitats acadèmiques i és l’eina de cohesió i integració entre tota la comunitat educativa.
Caldrà vetllar perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua exclusivament d’aprenentatge, per tant, s’haurà de dinamitzar l’ús del català en tots els àmbits.
Al centre tenim consciència clara sobre la necessitat de l’ús del català en la comunicació quotidiana i n’impulsen actuacions d’ús entre tota la comunitat educativa.
- Llengua oral
En el centre prioritzem el treball de la llengua oral en tots els seus registres: cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre, i per aprendre a escriure a posteriori.
Es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles, tant a l’àrea de llengua com a la resta d’àrees.
Es dinamitza l’ús de la llengua oral a través de les conferències on cada alumne/a fa un treball individual trimestral sobre un tema tria per ell, per desprès exposa-ho davant tota la classe.
Tots els grups dediquen una hora setmanal per a fer treball exclusiu de llengua oral en català.
- Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir, al final de l’ensenyament obligatori, formar lectors i escriptors competents,tant a nivell de comprensió i d’interpretació com a nivell de producció pròpia.
Seguim l’enfocament metodològic-reflexiu, transversal i interdisciplinar que proposa el currículum. Entenem que l’ensenyament de la lectura i l’escriptura és un procés complex que cal abordar des de totes les àrees del currículum. Les activitats de lectura i escriptura que es proposen tenen uns objectius clars que es comparteixen amb l’alumnat i s’estableixen mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats. Estan seqüenciades en funció del procés d’aprenentatge.
- Relació llengua oral i llengua escrita
En un plantejament integrat de l’ensenyament de les habilitats lingüístiques, la relació que s’estableix entre la llengua oral i la llengua escrita és recíproca.
En alguns nivells es fan activitats en què la relació de la llengua oral i la llengua escrita és inherent: lectura expressiva, teatre, dramatització… No hi ha, però, un plantejament global.
- La llengua en les diverses àrees
El claustre de l’escola considera que assolir un bon nivell d’expressió i comprensió en català és responsabilitat del professorat de totes les àrees i s’actua en conseqüència.
- Continuïtat i coherència entre cicles i nivells
És bàsic que l’equip docent disposi d’un espai i d’un temps per poder-se coordinar i consensuar els principis metodològics sobre els usos lingüístics. Així com fer el traspàs de la informació sobre les característiques de l’alumnat i els valors que es volen transmetre i treballar a l’escola.
- Avaluació del coneixement de la llengua
Aquesta inclourà la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions comunicativa i literària, la gestió del currículum i els mecanismes de coordinació entre el professorat.
- Materials didàctics
A l’escola s’apliquen criteris compartits per a l’adaptació i/o creació de materials per atendre la diversitat de necessitats d’aprenentatge. Així com sobre l’ús de materials que es consideren complementaris per als processos d’aprenentatge (diccionaris, textos reals, recursos audiovisuals…). La selecció del material per al tractament de la dimensió literària la fa l’equip docent.
- Usos lingüístics
L’escola treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat, ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context multilingüe com és el de Catalunya. A part del professorat de llengua, s’hi sent implicat tot l’equip docent.
2.1.3.3.Diversitat lingüística del centre i de la societat en el currículum
Per formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de la competència plena en català i en castellà, el respecte per la diversitat lingüística i el desig d’aprendre altres llengües i cultures. Es valora la diversitat lingüística amb cartells, exposicions, murals de benvinguda, revista,…
- Català i llengües d’origen
Ha d’existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i valoració de la llengua d’origen de l’alumnat.
El professorat disposa d’informació sobre les diverses llengües familiars presents a l’aula i es valoren. Sempre que sigui possible es té en compte la interdependència lingüística i l’assoliment de les competències comunes, dependrà de quina sigui la llengua familiar de l’alumne ja que podem trobar-nos amb un desconeixement total de la llengua de l’alumne per part del mestre i, per tant, la interdependència lingüística i l’assoliment de competències comunes no es podrien treballar ni des de l’àrea de llengua.
2.2.1. L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana
2.2.1.1. Introducció de la llengua castellana
El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de llengua castellana al llarg de l’etapa i estableix criteris que permetin reforçar i no repetir els continguts comuns que s’ha programat fer-los en el currículum de llengua catalana.
A l’escola a l’hora d’introduir l’ensenyament/aprenentatge de la llengua castellana es tenen en compte les característiques sociolingüístiques de l’alumnat. La majoria de l’alumnat coneix la llengua castellana i va assolint-ne un nivell acceptable.
També s’ha de donar continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa en català i el que es fa en castellà.
2.2.1.2. Llengua oral
El centre té present que l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de la llengua castellana inclogui activitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers cursos.
A l’escola es treballa habitualment la llengua oral en tots els cicles i es treballen les diverses modalitat de textos orals. No hi ha una consideració específica de les variants de la llengua castellana.
2.2.1.3. Llengua escrita
L’ensenyament de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents. Es farà coordinadament amb l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les transferències.
2.2.1.4.Activitats d’ús
El centre preveu l’ús de la llengua castellana en la projecció dels resultats del treball curricular fora de l’aula d’aprenentatge mitjançant: suports comunicatius a l’ús, com ara la revista, la pàgina web, la ràdio o contactes amb altres centres d’ indrets de parla castellana, la presència dels recursos TAC.
L’escola té en compte la presència dels recursos TAC en l’aprenentatge de la llengua castellana com a mitjà d’accés a material divers, per la vàlua afegida que aquestes eines tenen en el desenvolupament d’estratègies per al tractament de la informació i per a la difusió dels resultats de les tasques d’aprenentatge.
2.2.1.6. Alumnat nouvingut
El centre ha de posar els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament, les conegui ambdues de la mateixa manera.
A l’escola, en una primera fase, s’ha assegurat un nivell bàsic de llengua catalana de l’alumnat nouvingut. Posteriorment, s’ha iniciat un ensenyament de la llengua castellana que té present el que ja sap l’alumnat de llengua catalana i la presència del castellà en la societat.
2.3. ALTRES LLENGÜES
2.3.1. Llengües estrangeres
2.3.1.1. Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de l’etapa
L’alumnat, en acabar l’etapa, ha de conèixer, com a mínim, una llengua estrangera per tal d’esdevenir usuaris i aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilingüe i pluricultural.
2.3.1.1.1.Desplegament del currículum
El centre assegura una distribució coherent i progressiva del currículum al llarg de l’etapa, segons el context sociolingüístic i el projecte educatiu propis, amb un tractament cíclic dels conceptes, variant els contextos d’ús d’acord amb l’etapa madurativa i les necessitats de l’alumnat.
Una part significativa del professorat de llengües estrangeres dissenya situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives donen resposta a les necessitats que té l’alumnat.
3.1.1.2. Metodologia
El centre vetlla perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús de les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l’alumnat adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la competència oral en els primers estadis. A l’escola els mecanismes per assegurar aquest enfocament no estan establerts ja que és cada mestre qui els estableix en funció de les peculiaritats de cada grup.
2.3.1.1.3. Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El centre estableix uns criteris de coherència i continuïtat metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per donar oportunitats que afavoreixen l’atenció a la diversitat.
El llibre de text no és el material didàctic central de l’aprenentatge, s’utilitzen materials diversos i adaptats als processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes en cada nivell, vetllant per assolir els objectius i continguts de cada etapa.
2.3.1.1.4. Recursos tecnològics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera
El centre ha d’assegurar la presència dels recursos TIC, TAC i audiovisuals en l’aprenentatge de la llengua estrangera com a mitjà d’accés a material divers i autèntic, per atendre els diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat. Textos, gravacions de so i de vídeo com a activitats d’aula que després es pengen als blocs del centre ajuden a desenvolupar el treball amb recursos TIC-TAC.
2.3.1.1.5. L’ús de la llengua estrangera a l’aula
El centre decideix que l’aula de llengua estrangera sigui un espai d’immersió en la llengua d’aprenentatge. Per tant, el professorat utilitza aquesta llengua com habitual en les interaccions (formals i informals) amb els alumnes, preveient el seu ús en la projecció de treballs curriculars fora de l’aula (murals, revista, la pàgina web, exposicions…) i contactes amb altres centres d’àmbits locals o internacionals.
2.4.1. Organització dels usos lingüístics
2.4.1.1. Llengua del centre
El centre esdevé un referent d’ús de la llengua i segueix un criteri lingüístic favorable a l’ús del català en rètols, cartells, murals i ambientació en general. També s’incentiva la presència de la llengua estrangera en la retolació dels espais de l’escola.
2.4.1.2. Documents de centre
Els documents de centre, amb els continguts i referents de la llengua catalana, han d’impregnar la vida del centre, s’han de revisar i actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tota la comunitat educativa i cal tenir-los en compte en totes les actuacions per evitar contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions que se’n deriven.
En aquests documents la llengua catalana hi és present.
2.4.1.3. Ús no sexista del llenguatge
S’ha d’utilitzar un llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb l’alumnat perquè puguin superar tota mena d’estereotips.
En general, en tots els documents del centre es tenen en compte els criteris d’utilització d’un llenguatge no sexista ni androcèntric. Els mestres ho treballen transversalment a totes les àrees del currículum.
2.4.1.4. Comunicació externa
El centre educatiu empra el català en totes les seves actuacions i en la relació amb corporacions públiques de Catalunya, institucions i amb les empreses que contracta. Tenint en compte, el dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
L’escola fa la documentació en català i s’atenen les peticions en castellà que sol·liciten les famílies. Es tenen en compte, quan és possible, les llengües de la nova immigració (utilitzant el servei de traductors i/o algun adult que conegui les dues llengües).
2.4.1.5. Llengua de relació amb famílies
El desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua catalana, que és una oportunitat per a la integració de les famílies de l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús.
A l’escola tots els professionals del centre s’adrecen, habitualment, en català a les famílies de l’alumnat.
2.4.4. Organització dels recursos humans
2.4.4.1. El pla de formació de centre en temes lingüístics
El pla de formació de centre promou activitats de formació al centre educatiu d’acord amb el seu pla de formació específica, com a mesura profesionalitzadora i element que doni cohesió al treball en equip dels docents d’una entitat educativa.
- Biblioteca escolar
La dinamització de la biblioteca escolar comprèn la planificació i el desenvolupament de diferents programes, propostes i activitats de foment de la lectura i el pla de lectura de centre.
El centre disposa d’una biblioteca amb un volum de documents justa per donar resposta a les necessitats d’informació de la seva comunitat educativa i que es va ampliant poc a poc degut als minsos recursos econòmics disponibles, tot i que es destina el 10% del pressupost total del centre a aquesta ampliació. Pel que fa a la llengua, la majoria de documents estan escrits en català. Es vetlla per la incorporació de documents escrits en les altres llengües del currículum i en les llengües de la nova immigració.
- Accés i ús de la informació
L’accés i ús de la informació o la competència informacional, té com a objectiu la promoció d’activitats encaminades a l’adquisició de les habilitats i destreses necessàries per ajudar l’alumnat a reconèixer quan la informació és necessària, com localitzar-la, com avaluar-la i com comunicar-la de forma efectiva, amb l’objectiu de transformar-la en coneixement personal. Aquest treball ha de ser assumit per tot el professorat.
