UN SOPAR MOLT CÒMIC
L’altre dia, el meu amo Tintín em va portar a passejar al parc que hi ha al costat de casa meva. De sobte, vaig veure aparèixer unes persones que em sonaven molt. Ah per cert, una d’elles anava acompanyada d’ un gos.
-No pot ser! Si són la Mafalda, l’Snoopy i el Charlie Brown- vaig exclamar.
Ni ells, ni el Tintín ni jo ens ho podríem creure! Ens coneixíem de veure’ns en diferents còmics.
Resulta que la Mafalda treballa en un còmic i l’Snoopy i el Charlie Brown en un altre.
Ens va fer moltíssima il·lusió veure’ns cara a cara, perquè sempre que ens vèiem era a través dels còmics. Vam estar parlant de l’èxit que havien tingut els diferents còmics…i…el Charlie Brown va tenir un idea boníssima!
-I per què no quedem per sopar aquesta nit?- va preguntar ell.
-Per mi fantàstic, i si voleu després de sopar podem anar a la Plaça Santa Anna per ballar una estona ja que punxa el Dj Dupond que el conec jo- vaig afirmar.
-Vinga va, veniu a sopar a casa- va reafirmar el Tintín. Així doncs vam quedar per passar junts la nit.
-Si us plau, no facis sopa, si t’has llegit algun còmic meu sabràs que no m’agrada gens-.
-És veritat- li vaig respondre; miraré de cuinar “panqueques” que sé que t’encanten.
-Quina idea brillant ha tingut el me amo Charlie Brown! Sempre estic sol a casa, vull dir, a vegades vénen amics o familiars de Charlie Brown però mai ve ningú amb cap gos perquè jo pugui divertir-me i passar l’estona. Per fi aquesta nit podré estar acompanyat d’en Milú.
Vam marxar cap a casa a dinar i a descansar per poder lluir-nos bé després a la festa.
-Ai senyor, ja ha arribat un altre cop aquesta maleïda hora. L’hora de fer la migdiada. És que no sé com estirar-me per dormir si no és de cap per avall, però…se¡m baixarà la sang al nas!
-Snoopy desperta que hem de marxar al sopar!
-Vinga va, que farem tard!
-Ja està, no arribem! Per què tot m’ha de passar a mi? Jo ja podria estar sopant, si no fos per ell -va dir fet una fera.
En acabar de sopar, vam marxar a la Plaça Santa Anna i vam deixar l’Snoopy i el meu gosset Milú a casa.
Va ser una de les millors nits de la meva vida. Tret que vaig haver de marxar cap a casa perquè els vaig perdre de vista a la Mafalda i al Charlie Brown.
Quan vaig arribar només hi havia el Milú adormit al sofà. L’Snoopy tampoc hi era. Vaig arribar a la conclusió que cadascú havia desaparegut per tornar a la seva feina habitual i així poder continuar amb les seves vides dedicant-les als còmics.
Senyors lectors, pareu atenció perquè en breu sortiran noves aventures d’aquests estimats personatges tant encantadors !!
Marian Ruzafa
4t d’ESO
