Ja portem més d’una setmana confinats a casa i la veritat és que mai havia desitjat tant tornar a l’escola, perquè m’agradaria que tot tornés a la normalitat, però cada cosa porta el seu temps i ara hem d’estar tots a casa per poder parar-lo.
Jo a casa m’avorreixo molt però durant aquests dies el que he estat fent ha sigut: mirar la tele, fer deures, veure Netflix, fer videoconferències amb els meus amics,fer karaoke amb les meves germanes, estar amb el mòbil i jugar a jocs de taula amb la família a més a més, com que a la meva mare la van operar de hallux valgus més conegut com a “juanetes” li van dir que no podria recolzar el peu fins al cap d’uns quants mesos i jo i les meves germanes l’estem ajudant en tot el que podem, com per exemple treure el gos, fer el menjar, parar la taula, etc…
Jo estic una mica espantada perquè és una situació molt greu i sembla que hi hagi gent que no ho veu que és molt greu, però si tothom fem cas als metges, el president i tot aquesta gent que entenen més que nosaltres del Covid 19 al final el podrem parar-lo com ha fet ja la Xina, i tot podrà tornar a la normalitat.
I per acabar, les coses a casa van bé però hi ha vegades que al ser cinc a la família uns caràcters amb els altres xoquen, i jo sobretot em barallo amb el meu pare perquè ell té un caràcter molt fort i jo també i xoquem molt, però de seguida se’ns passa.
Noelia 1r d’ESO
