JOCS FLORALS AL SOL-IXENT

Jocs Florals al Sol-Ixent

 Sabeu el que son els Jocs Florals? Bé, jo tampoc ho sabia ,però el fet d’haver estat tant de temps a casa confinada, m’ha fet que em passi les hores tancada a l’habitació, que si fent deures, estudiant,… 

Un d’aquest dies em vaig posar a fer deures de català, i quan vaig acabar-los els vaig marcar a la meva agenda. Al costat dels deures de català em vaig apuntar: “pensar text de Sant Jordi pels Jocs Florals”, i per un moment em va venir al cap: “quin deu ser el motiu pel qual se celebren els Jocs Florals a l’escola?” I com que sóc una persona que tot em crida l’atenció, ho vaig buscar per internet.

Els Jocs Florals són un certamen literari que es va crear a partir del segle XIX i s’associa amb la Renaixença, el naixement del catalanisme. A la ciutat de Barcelona es van fer per primera vegada el primer diumenge de maig de 1859 gràcies a les iniciatives d’Antoni de Bofarull i  Víctor Balaguer, amb el lema: Pàtria, Fe, Amor, en al·lusió als tres premis ordinaris: la Flor Natural o premi d’honor, que es lliurava a la millor poesia amorosa, l’Englantina d’Or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós. El guanyador de tres premis era nomenat amb el títol de Mestre en Gai Saber

Tres persones molt importants amb el títol de Mestre en Gai Saber van ser:

L’any 2010 Elisabet Guimerà millor poesia patriòtica i millor filòloga en llengua catalana a l’escola Sol-Ixent, va guanyar el premi: l’Englantina d’Or. L’’any 2012, Maria Jesús Cervantes coneguda com a “Txus”, millor poesia amorosa i millor filòloga en llengua castellana a l’escola Sol-Ixent, va guanyar el premi: la Flor Natural. (A veure si algun dia els hi ensenya alguna de les seves poesies als seus alumnes…). I,  finalment,  l’any 2014 Ana Folch i Torres millor poema religiós i millor historiadora de l’escola Sol-Ixent va guanyar el premi: la Viola d’Or.

A més, hi havia altres premis extraordinaris, com la Copa Artística, a la millor composició en prosa, o d’altres patrocinats per institucions o particulars.

Ara ja sabeu perquè es fan els jocs florals a l’escola Sol-Ixent en honor a les nostres Mestres en Gai Saber de llengua catalana, llengua castellana  i història. Ara s’entén que tant a l’Elisabet com a la Txus els  agradi tant explicar als seus alumnes la part de literatura de cada tema i a l’Ana li apassioni fer-ho d’història.

He tingut la necessitat d’escriure aquest text pel fet de fer-vos reconèixer tot el que feu per tots nosaltres, no només a les professores de llengua i d’història sinó a tots i totes que formeu part de l’escola Sol-Ixent i que sigui per molts anys més!!!

 Estela Ruzafa 4t d’ESO

 

DIARI DE CONFINAMENT

Dia 30/3 Dilluns
Avui és el primer cop que faig un diari en Català. No sé què puc posar com a entrada.?
Crec que he començat bé la setmana, tots els membres de la família estan sans. Estem vius ?
Ara fora “tonteries”. Avui he fet la primera classe online, amb una aplicació anomenada “ZOOM”. Ha sigut una classe estranya però al mateix temps innovadora.
He tingut problemes amb el programa però finalment les he resolt. Hem fet una classe de socials amb l’Ana. Estic content de què tothom està bé. Crec que hem donat un pas endavant, obrint la porta que ens portarà a una nova manera d’educar als futurs alumnes.
Avui, el nombre d’infectats ha superat els 85.000, fins el ministre de Sanitat ha donat positiu. Si tot això és veritat, tot el govern espanyol està infectat per aquest virus. Si haguessin pres mesures estrictes al començament de tot, no hauríem arribat a aquest extrem. Recordo el primer dia que vaig portar la mascareta, era com un fet sorprenent per als companys, fins i tot vaig pensar que anava a provocar pànic, però sabia que ho havia fet bé. Si aquesta societat no hagués sigut tan ignorant, no hi hauria hagut tantes víctimes.
Però no podem canviar res del que passa, haurem d’assumir els errors i viure en el present.
Bona nit.

Dia 31/3 Dimarts
Avui ja són 95.000 els infectats. Això encara no ha arribat al màxim. Avui el pare ha sortit a comprar, gairebé tots els caminants porten mascareta, una novetat. La gent no tenia
por al principi, diuen que només era una grip petita, i ara què? No hem de ser tan ignorants.
Avui he avançat molt en el treball que estic fent a anglès, es tracta de gravar un vídeo que parla sobre les dones en el món del cine. L’he d’entregar el 6 d’abril i només vaig per la
meitat. Això de fer les feines a casa en comptes de fer-les a classe no m’agrada. És molt millor estudiar a l’escola perquè allà hi ha un ambient molt més adaptat per aprendre. A casa
no puc resoldre bé els dubtes. Amb el correu no puc comunicar-me el 100% bé amb els professors, i la majoria de les vegades tarden molt en contestar. Vull que això s’acabi ja.
Si no hagués existit aquest virus, nosaltres estaríem gaudint de les últimes classes del curs abans de la Setmana Santa. Però això ens ha tret la il·lusió.
Fins demà.


Dia 1/4 Dimecres
Avui la cosa va a pitjor, ja són 100.000 els infectats. Cerc que això no s’acabarà a principis de juny. Ja estic cansat d’estar a casa. Tinc masses projectes per fer i estic perdent la noció
del temps. He tingut una altra classe online, aquest cop amb la Mònica. Hem parlat sobre els deures que havia posat i també sobre el projecte de les dones. He vist una altra cop
els meus companys i m’alegro que estiguin bé.
Avui és el April Fool’s Day, traduït com al dia de les bromes literalment. He estat rumiant sobre la situació actual del món:
Si tot això hagués sigut mentida, una broma pesada, no hauríem tingut tantes pèrdues. Si tot això fos una broma que han fet a la humanitat, quantes persones no haurien de
sofrir? Què li passa a aquest 2020? És el pitjor anys per mi, de moment. Aquest any ha començat amb un munt de desgràcies, els incendis d’Austràlia, la grip d’EUA, les
tormentes de neu a Canadà, terratrèmols a Llatinoamerica, les plagues de llagostes a l’Àfrica, la tempesta de Glòria a Espanya… Què li passa al 2020??? Quan s’acabi tot això, vull
començar de nou aquest any, vull un món en què no hi hagi desgràcies, ni violència, un món en què els humans puguin conviure amb la natura sense destruir-la… Tant de bo sigui
d’aquesta manera!

Dia 2/4 Dijous
Avui no ha sigut gaire especial. No he tingut moltes novetats, només que ja hi ha més de 10.000 víctimes pel virus. He “acabat” el vídeo d’anglès, millor dit, la gran part del
projecte. Em falta posar la nostra conclusió sobre les discriminacions que pateixen les dones en el cine. En aquest projecte havien de buscar informació sobre com és la
situació de les dones en el cinema i hem trobat que pateixen desigualtats com tot arreu, no solament en els salaris, sinó també en el paper que tenen com actrius. Hem comentat que
només l’educació pot canviar aquesta societat, només podem transformar aquesta manera de ser amb el poder de l’educació. No hi ha cap manera més eficient que aquesta. Si tothom ensenya bé als fills, ells sabran què és el que necessiten fer realment. Si el món fós d’aquesta manera, no hi hauria tants conflictes.
Woman in the cinema world.mp4

http://Woman in the cinema world.mp4
Video

Dia 3/4 Divendres
Avui per fi he pogut descansar una miqueta. Aquest matí m’he concentrat a acabar tots els deures de socials, eren dos pàgines de feina. Després he tingut una classe online amb
l’Annabel d’Economia en què hem parlat sobre les feines que ens ha posat aquest dies i també sobre els plans que té l’Annabel per explicar el tema 7. M’he assabentat que molta
gent no havia fet la feina. Això no és correcte, ara que tenim temps per fer les feines a casa amb tota la calma, fent el mandra. Així va la societat.
Espanya ha igualat en nombres de contagiats amb Itàlia, un fet sorprenent per a mi. El virus a Itàlia ja va començar a expandir-se una o dues setmanes després que comencés a
Espanya. I ara Espanya ja gairebé la supera en nombre de contagiats. Això ens indica que les mesures preses encara no són prou estrictes. Encara veig gent xerrant al carrer, i molts
d’ells sense una protecció mínima. Per què encara no saben la catàstrofe que suposa el contagi per al virus? No tenen empatia? Si et contagies, no només corres el risc de perdre la vida, sinó
que també perillen els teus familiars. Jo no vull causar cap dany a ningú si tinc el virus. No sé què pensar.

Dia 4/4 Dissabte
Fa dies i dies que no surto al carrer. Estic ja cansat d’estar a casa. Però no puc fer-hi res.
Avui ha sigut un dia de tristesa al país. Aquest 4 d’abril serà recordat per tots els xinesos. És més o menys la programació de la victória contra el virus, però no ens hem d’animar, avui és
el dia de commemoració per totes les víctimes del virus i també de tot el personal mèdic que ha lluitat en aquesta guerra. Ells sí que són els herois de veritat. Des d’avui, seran
recordats com els “àngels amb bata” (traducció literal). Com m’agradaria ser un d’ells.

Mentres a la Xina estan commemorant, a Espanya la situació torna a empitjorar. El president ha anunciat la prórroga de l’estat de confinament. Crec que no serà l’últim que farà.
Aquest virus ja ha tret la vida de 60.000 persones en tot el món i encara no tenim vacuna per salvar els altres.
Recordo un challenge que havien fet fa molt de temps, es tracta de tancar-te en una habitació durant un mes sense sortir amb un llit, un mòbil amb cargador, internet i aliment
per un mes. En aquell moment pensava que era una tonteria però ara s’ha fet realitat. ?

Dia 5/4 Diumenge
Mala notícia, els avis d’un amic meu s’han contagiat pel coronavirus. El pitjor missatge per mi fins ara. Li he preguntat quin va ser l’últim cop que ell va veure els seus
familiars, i per sort no es van veure fa més de dos setmanes. LI he recomanat beure aigua calenta, alls i una medicament que va bé per als casos lleus que es pot comprar a la
farmàcia. Espero que es posin bé. Aquesta pandèmia és una tragèdia per la història de la humanitat. Ha trencat masses famílies i ha mort molta gent. Confio en els científics que
estan buscant un producte letal per al virus. Ells són la nostra esperança. Quan s’acabi tot això, crec que hi haurà un canvi profund per tota la societat, la situació mundial canviarà.

Avui per fi he pogut acabar tota la feina d’aquest dies.
Espero que tothom estigui bé. Cap membre de la família ha caigut.

Dia 6/4 Dilluns
Avui és l’aniversari del meu germà, que ja té 14 anys. Ha sigut un dia especial. Si no fos per la pandèmia, l’hauríem celebrat molt més.
Haguessin anat a sopar en un bon restaurant, desitjant que el meu germà s’apliqués més en els estudis i que tingui un bon any. Però no vam pensar que arribaria fins aquesta
situació. No he pogut regalar-li res més que felicitacions, no he pogut comprar res. Jo no sóc d’aquells que elaboren un regal extraordinari. M’agrada comprar alguna cosa simple
però que valgui la pena. Però no he pogut aquest any.
Ho celebrarem amb un sopar a casa suposadament gran. El que menjarem més en tots aquests dies. Mai vam pensar que arribarem a celebrar-lo d’aquesta manera. Al menys el meu
germà està content. Ha estat fent videotrucades amb els seus amics tot el dia. Es pot apreciar la seva felicitat en el rostre.
Ara que és Setmana Santa, l’utilitzaré per veure totes les pel·lícules que algun moment vaig voler veure. Per exemple, avui he vist l’últim de la saga de Star Wars, no ha estat gens
malament, però ja no té “l’essència” dels primers de la saga.

Avui, el nombre de contagiats ha superat els 130.000. Però els nombre d’infectats nous sembla començar a baixar. Potser ja arribarem el pic d’aquí uns dies. Esperança.

Dia 20/4 Dilluns
Fa molt que no escric, he decidit apuntar-hi sempre que hi hagi coses “importants”. Avui per exemple, m’he assabentat d’una tragèdia. Recordes l’amic que et vaig parlar abans?
Doncs avui m’ha arribat la notícia de la mort del seu avi per aquest virus. Feia dies que ell no em deia res sobre els estats del seus familiars. Avui, no sé perquè, li he preguntat sobre
els seus avis, i m’ha dit que ha mort. El nombre de contagiats ha superat dels 200.000 i no sembla que anirà a aturar-se, amb la tornada al lloc de treball i el nou decret que deixa
sortir el menors d’edat, això anirà a pitjor. Jo estic en contra d’això. No podem deixar sortir el nens quan la situació encara no està controlat del 100%. Sé que els nens no podran
suportar estar en casa però si els deixem sortir al carrer, això trencaria tot el que hem aconseguit fins ara.

Yile 4t d’ESO

EXCURSIÓ A CARDONA

El dia 14 de novembre vam anar tota la secundària d’excursió a Cardona, una ciutat molt interessant. 
Primer de tot, vam fer una visita guiada per les mines, un lloc que va tenir molta importància en èpoques passades. Vam obtenir coneixements sobre moltes coses noves. Aquestes… Llegeix més»

Primer premi Sant Jordi 2019

DIFERENT

Hola! Em dic Sara, tinc 13 anys i visc a Nova York. Sóc una noia de cabells rossos, pell blanca i ulls marrons, el que la gent consideraria una persona normal.

Avui us parlaré del meu germà, a qui estimo amb tot el meu cor.

El meu germà es diu Marc, té 17 anys i pateix un síndrome de Down.

És un noi molt carinyós, comprensible, pacient, rialler i sempre es preocupa per mi, com quan em van operar del braç i es va quedar amb mi tota una setmana a l’hospital per fer-me companyia.

És feliç, ho sé, la mare i el pare sempre l’han estimat moltíssim i per ells el seu síndrome mai ha estat cap problema, però el fet que quan anem pel carrer el mirin, el posa trist, i encara que no ho digui, se li nota a la cara.

Sé que no tothom ho fa amb maldat, però no sé per què ho fan.

Creuen que és diferent?

Denominem diferent a aquelles coses que no s’assemblen a nosaltres, que creiem distintes i que inclòs moltes vegades classifiquem com dolentes, però no ens parem a pensar en què el “normal” o allò “bo” potser no existeix.

Des de petits ens ensenyen a comportar-nos d’una forma, a vestir-nos d’una determinada manera, etc, la qual cosa ens porta ser igual a la resta de la societat. Però que passa quan una persona destaca per no seguir les mateixes normes?

La jutgem, moltes vegades sense conèixer-la, sense saber els seus gustos, la seva vida o ni tan sols el seu nom; I la tractem com un ésser estrany quan possiblement aquesta persona escolta la mateixa música que tu, sigui del mateix partit polític, li agradi el mateix programa de televisió, i sobretot tingui els mateixos sentiments que tu.

Aquest és el problema d’avui dia, que ni tan sols ens preocupem per conèixer a la gent, i crec que ningú hauria de penedir-se per ser o tenir uns gustos determinats ja que tothom es mereix ser feliç i sentir-se bé tal i com és.

Així que no, el meu germà no és diferent, i no el canviaria per res del món.

 

                                                                                             Paola Mesa Blasco     

3r d’ESO