És simplement un canvi de sigles, per passar del que hom anomenava TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a TAC (Tecnologies d’Aprenentatge i Coneixement), però que a efectes “pràctics” no tenia cap altra importància.
Si anem a l´origen dels propis mots i, utilitzant una de les eines més habituals, la Viquipèdia, ens trobem amb les següents definicions:
TIC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació, ”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d’informàtica, internet i telecomunicacions“.
Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs, les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accés a la informació que ens donen.
TAC: Segons el que trobem a la Viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola.
Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula.
L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.
Per tant, la diferència fonamental entre emprar un o altre mot, es basa en què el darrer mot acunyat, TAC, té unes majors connotacions al medi on s’està produïnt l’actuació d’aquestes noves tecnologies:
Que interesant