Dijous passat quan vam arribar a l’escola feia una olor molt diferent, com una barreja a fusta, muntanya i una mica de petarrò… Ja feia dies que anàvem ensumant aquesta flaire i això només podia dir una cosa: el Tió s’apropava cap a l’escola.
Dijous, la intensitat dels aromes ens va portar fins al nostre vestíbul de la nostra planta i allà… Sorpresa! Teníem una carta dirigida a tots els grups classe d’infantil. Tots els nivells la vam llegir i com sempre… El tió tenia una mica de vergonya i estava tan cansat que, allà on fins va poder arribar, es va quedar. Ens va tocar anar a buscar-lo!
Tothom es va organitzar per la batuda i vam recórrer l’escola sencera per dalt i per baix, sense fer gaire soroll per no espantar-lo i amb dues mandarines que la Luisa ens va donar per si tenia gana. Va ser una cerca intensa i molt emocionant.
Finalment, el vam trobar, primerament els conills i les vaques, que de seguida van avisar a la resta: avions, dinosaures, sirenes i pirates!
S’havia aturat a la muntanyeta del pati, tan petit que és que quasi ni es veia. El vam agafar amb compte i el vam portar cap a dins perquè pogués escalfar-se i descansar una miqueta. També li vam començar a donar menjar, sobretot peles de fruita, pa i les mandarines de la Luisa!
Ara el cuidarem uns quants dies fins que creixi i li vinguin ganes d’anar de ventre i així el farem “cagar”.
Us passem un enllaç amb la cançó per si la voleu aprendre.
En aquest enllaç les fotografies.
