Continuem treballant l’educació emocional i aquests darrers dies ha aparegut una emoció molt forta, difícil de controlar i que ens fa sentir un malestar general a tot el cos quan ens envaeix, la por.
I tu, quan sents por?
El primer que hem fet ha sigut donar a conèixer les nostres pors: “la por als monstres”, “a la foscor”, “al que sento quan estic enfadat”, “a la mar”, “als bitxos”, “als fantasmes”, “a dormir sol”, “a perdre’s i no veure més als pares…” I, què feu quan teniu por? “li dic als pares”, “em poso al llit dels pares”, “em tapo amb una manta”, “córrer”, “amagar-me”, “necessito que m’abracin”, “ploro”… Aquests són alguns dels neguits que han aparegut durant les converses en rotllana amb les Fades i els Dinosaures i que no podem passar per alt.
D’una banda a ambdues classes, hem presentat la capsa del monstre menja – pors, tot donant-li les nostres pors perquè se les mengi. Els nens i les nenes van quedar més tranquils i van poder descobrir que moltes d’aquestes pors que tenien eren compartides i els hi feien sentir neguit i angoixa. També hem dibuixat les nostres pors: als llops, gossos gats i cavalls, als dimonis, als monstres i les bruixes, a caure del llit, a què es mori la mare, als somnis… Alguns infants l’han volgut compartir a la rotllana abans de posar-la dins la caixa, i és que a vegades simplement explicant-ho a algú fem que aquesta emoció es faci una mica més petita; altres han preferit que fos un secret.
D’altra banda, hem creat amb plats i fils de llana el nostre propi amulet: un “atrapa somnis”, que alguns infants ràpidament han relacionat amb “el fil invisible”. Els fils de l’amulet, tal com els infants han expressat a la rotllana, representen per a alguns els fils que els connecten amb una o més persones especials que estimem molt i que els ajuden a sentir-se més protegits. Per altres, un cercle de fils en el qual aquestes pors i malsons s’enreden i les fa desaparèixer. De ben segur que tant les fades com els dinosaures l’hauran posat a prop del llit per dormir més tranquils!
Com a activitat final, el monstre menja – pors ens va preparar un repte: buscar la seva capsa per l’espai de psicomotricitat fins a trobar-la i, així, recuperar la llum de la sala que s’havia menjat.. La foscor és la seva gran por i volia tota la llum per ell, us ho podeu creure!? Per sort ens va deixar alguns punts de llum perquè trobéssim el camí… Va ser realment emocionant anar destapant les caixes que ens trobàvem fins a arribar a la que buscàvem, i molt divertit fer el camí plegats, ben a prop els uns dels altres i amb uns lots per guiar-nos entre tanta foscor. Que divertida va resultar aquesta experiència jugant enmig de la foscor!
“Jo no he tingut por”, “jo he vist alguns monstres, però no els hi he fet cas”, “jo he tingut por, però anava agafat de la mà”, “el monstre ens ha fet una broma”, “ha fet màgia!!!” …. Aquestes han sigut algunes de les reflexions dels nens i les nenes quan van trobar la capsa i va tornar la llum. Després vam poder jugar lliurement com acostumem a fer, però la cloenda va ser també molt especial. Amb les llums de la sala altra vegada apagades, vam acabar la sessió explicant un conte sobre les pors, ja que és així com brillava la història i amb l’ajuda d’una llanterna, de mica en mica ens anava descobrint el relat.
Ens ho vam passar d’allò més bé jugant amb poca llum i, a més a més, vam aconseguir combatre la por a la foscor! Tot i que a cap de nosaltres, ni als personatges dels contes que hem sentit aquesta setmana, ens agrada sentir por hem entès que també és una emoció necessària, ja que ens fa ser prudents i a vegades ens pot arribar a alertar d’alguns perills. També ens ha servit per veure-la com una emoció natural que sentim per superar-la i podem arribar a afrontar amb valentia!
I ara la pregunta és… I tu, quan et sents valent?
Gracias, siempre es muy interesante y bonito leer las experiencias y aventuras de nuestros niños y niñas con vosotras y con sus compañeros y ver como estan creciendo sensibles y capaces de sentir y escuchar sus emociones y las de los demas. Un abrazo!