Aquesta setmana l’hem dit fins aviat a la nostra Laura, la nostra companya d’aventures, de jocs, de confidències, la nostra amiga en moments de diversió, la nostra guia en moltes propostes i tallers…
Ens ha fet molta pena i hem plorat, que moment d’emocions hem viscut la tarda del dijous, emocions boniques, necessàries, i a vegades complicades d’entendre, expressar i treure fora…
Hem estat parlant tots els habitants de la cova i hem pensat que hem d’estar contents per tots aquests dies que hem gaudit de la Laura, que aquestes llàgrimes nostres han de ser d’alegria per haver pogut conèixer a una bonica persona com ella. La Laura ara ha de continuar el seu viatge, ha d’anar a l’escola de grans (universitat) per acabar de formar-se i poder fer de mestre molt aviat, perquè tots els infants necessiten persones com ella, amb les seves ganes, la seva alegria, la seva capacitat de fer i transmetre i la seva vocació… i que per tot això hem d’estar contents. Nosaltres en quedem amb una motxilla plena de moments bonics, d’experiències inoblidables que sempre ens acompanyaran i del seu record…
La Laura abans de marxar ens ha deixat uns bonics regals per compartir a la cova, el núvol dels contes i un preciós conte per a tots els habitants (ains es que ens coneix molt bé i sap que els contes ens encanten i gaudim molt d’aquest màgic moment), i també un gran detall per portar a casa i no oblidar-nos mai d’ella. Nosaltres també l’hem estat preparant, en secret, un record per sempre, uns dibuixos amb tot el nostre cor i molts missatges bonics que l’han fet emocionar-se… i es que els pollitos també saben tocar el cor de les persones boniques…. La Vanessa l’ha regalat el seu primer conte de mestra, “Els monstre de colors” i la seva espelma especial dels contes…. tot fet amb el cor, tot fet amb amor…
Ben aviat tornarà a visitar-nos, ens ho ha promès…. i nosaltres ja estem esperant aquest dia amb moltes ganes i il·lusió….
Fins aviat Laura ens has arribat a tocar el cor, una gran persona que ha marcat positivament a tots els habitats de la cova….
PETONETS DE TUTTI FRUTI DE TOTS ELS TEUS POLLITOS
SEMPRE SURT EL SOL,
ELS TEUS HABITANTS DE LA COVA
PD. hi ha un vídeo que no vaig parar i continua gravant, no l’he volgut tallar perquè sentir tot allò que expliquem al vídeo és molt bonic…
Hola pollitos!!! <3
Com esteu? Jo molt bé, he estat tot el dia pensant en vosaltres… que estaríeu fent, que activitat màgica i divertida us hauria preparat la Vanessa, que història emocionant estaríeu explicant…
Només ha passat un dia des que ens vam acomiadar però ja us trobo a faltar. Però no us preocupeu perquè aviat us aniré a visitar perquè ens abracem, juguem, ballem, etc. JUNTS!!!
Sou una de les millors experiències que he pogut viure. Que contenta estic… No em podien haver tocat a millors pollitos i a millor professora de referència que la VANESSA… he après tantíssim amb vosaltres, m'heu ensenyat TANT…
Torno a donar-vos les gràcies per tot el que m'heu aportat durant aquests mesos, us portaré sempre en el meu cor (espero que vosaltres també eh) <3
Mai deixeu de viure amb aquesta il·lusió tan pura, aquestes ganes de tot i aquest somriure que alegra a qualsevol…
Moltíssims petons i abraçades ben grans i plens de molt d'amor!!!!!!
US ESTIMO HABITANTS DE LA COVA