Hola famílies… comencem la setmana plena de propostes noves… podem trobar el treballa de les matemàtiques amb un bingo de números i el joc del gots, l’art amb la creació d’un titella de pingüí, la taula del mirall fent bombolles de sabó per treballar l’aparell bucofonatori, la cova i la taula dels mini mons on podem deixar volar la nostra imaginació i fantasia, la catifa on temin construccions de pals i boles per crear sense límits i finalment la taula de lectoescriptura on trobem un espai per treballar els sons i la correspondència amb la seva grafia (consciència fonològica). Cada setmana reptes nous, cada setmana més experiència, cada setmana més ganes per jugar i aprendre…
Fa algunes setmanes ja vam parlar de la importància de la consciència fonològica… però buscant més informació per explicar-vos com ho fem a l’escola… he trobat aquest article de l’Enriqueta Garriga, que penso és molt interessant…
Què és la Consciència Fonològica? Com podem treballar-la a l’escola?
La CF és l’habilitat per percebre i sentir conscientment els sons que formen les paraules i poder “jugar” amb ells, manipular-los. Abans que els nens puguin donar algun sentit al principi alfabètic, ja poden comprendre que aquests sons que es poden representar amb les grafies són els mateixos sons de la parla. Per alguns de nosaltres que ja sabem com llegir i escriure, aquesta conclusió sembla molt bàsica, quasi transparent. Malgrat això, diferents investigacions assenyalen que en el desenvolupament de les persones no es percep de forma natural ni fàcil que el llenguatge parlat consti de la seqüència d’aquests petits sons.
Per què és tan difícil tenir CF?
El problema, en gran mesura, és degut al fet que les persones no presten atenció als sons dels fonemes mentre parlen o escolten, sinó que processen els fonemes de forma automàtica, dirigint la seva atenció activa al sentit i a l’entonació de les produccions globals. El repte, per tant, és trobar camins perquè els nens notin els fonemes i descobreixin la seva existència i la possibilitat de separar-los. Afortunadament, algunes de les activitats que entusiasmen els petits de l’etapa infantil i que impliquen rimes, ritmes, escoltar, o jugar amb els sons, són ideals per aconseguir aquest propòsit. De fet, si ens ho plantegem, totes aquestes activitats poden ser utilitzades de forma efectiva per ajudar els nens a desenvolupar la CF.
Cal tenir molt present, però, que aquesta és una tasca metacognitiva en què la discriminació auditiva té un paper prioritari, i que desenvolupar la CF és un procés previ al d’ensenyar la correspondència so-grafia; és a dir, que cal que el nen percebi els sons (fonemes) de què consten les paraules abans de conèixer les grafies (grafemes), que són els símbols que els representen per escrit. Aquest error d’ensenyar una sèrie de símbols –les lletres o grafies– sense verificar que els nens hagin après què representen podria ser la font principal de molts problemes de lectura que apareixen durant el cicle inicial.
Com ensenyar la CF?
En primer lloc, es tracta de graduar els objectius i les activitats al llarg de tot el segon cicle de l’etapa infantil –P3, P4 i P5– de cara a facilitar que el nen desenvolupi la CF per aproximacions successives. L’objectiu de totes les activitats és que els nens s’ho passin bé mentre aprenen a escoltar els sons en paraules.
A P4 es treballaria la síl·laba com a unitat important en el nostre codi.
Síl·labes: amb aquestes activitats els nens aprenen a comptar, discriminar, treure, afegir i substituir síl·labes en les paraules i també a combinar síl·labes per construir paraules.
Cal seguir una progressió des de paraules d’estructura senzilla fins a arribar a paraules d’estructura més complexa:
Paraules formades per síl·labes directes: (per exemple: PA, CA-DI-RA, SA-BA-TI-LLA, etc.).
Paraules formades per algunes síl·labes indirectes: (per exemple: POR-TA, CAR-TE-RA, ÀN-GEL, SAL, etc.).
Paraules formades per algunes síl·labes travades: (per exemple: CRO-MO, TREN, NE-GRE, etc.).
Paraules formades per diftongs: (OU, CLAU, DI-JOUS, etc.).
Cal recordar que és un treball oral –no hi ha el suport de la paraula escrita– i, per tant, és recomanable que el nen pugui disposar inicialment de fitxes, botons, xapes o algun altre material per poder fer “visible” la síl·laba. Per exemple, quan el nen compti les síl·labes de la paraula BA-TA, pot col·locar dues xapes sobre de la taula o marcar dues ratlles horitzontals sobre el paper. Quan es fan els jocs d’afegir, treure o substituir síl·labes, el fet de manipular objectes fa més fàcil que el nen pugui mantenir l’atenció.
En el moment en què el nen sigui capaç d’identificar síl·labes que sonen igual en diferents paraules, percebre paraules que acaben o comencen igual, i separar una paraula en els seus fonemes, haurà adquirit CF i serà el moment de passar al procés següent: aprendre quines grafies corresponen als diferents fonemes.
I per acabar, un altre advertiment: tot i la variabilitat de nen a nen que es dóna a l’hora d’adquirir els diferents processos, és evident que són pocs els infants que dominen el coneixement del codi (CF, correspondència so-grafia) en finalitzar P5. Aquest és un aprenentatge que es pot allargar durant tot el cicle inicial (amb la fluïdesa lectora) sense que això representi un retard ni calgui crear alarmes innecessàries a les famílies ni als nens en concret. En aquest sentit, no sembla massa apropiat que els alumnes hagin de treballar amb llibres de text i quadernets d’exercicis a primer de cicle inicial, quan la llengua escrita encara no és un instrument d’aprenentatge, sinó un objectiu que caldria treballar amb tots els suports. De fet, accelerar el procés és una pràctica que ara com ara només serveix per neguitejar els mestres i per forçar molts nens a enfrontar-se a una tasca que esdevé cada vegada menys significativa i menys gratificant.
Enriqueta Garriga Ferriol
Professora de la Universitat Ramon Llull
Molt interessant !!!!! Gràcies