ELS NOSTRES CUCS DE SEDA

Tot va començar quan fa unes setmanes es va fer a P4 l’activitat de l’expert, i va venir una família amb cucs de seda. Li vam demanar que voliem adoptar uns cucs a la nostra classe, i així va ser com van arribar els nostres 5 cucs de seda. Els vam haver d’alimentar amb les fulles de morera, i fins i tot ens els vam emportar de vacances de setmana santa a casa dels pares de la Eli, que els van fer de cangurs. Quan vam tornar havíen crescut moltíssim!!! poc a poc van començar a fer les seves crisàlides i va començar la nostra espera: cada dia apuntàvem i comptàvem quants dies portava cada cuc dins de la seva crisàlida, va arribar un moment que vam començar a preocupar-nos, ja que portàven 20 dies i no sortien… i a un conte vam llegir que trigaven dues setmanes… Vam buscar informació a internet i vam veure que era normal, que podien trigar de 20 a 25 dies en sortir de la crisàlida…. fins que un dia vam trobar la sorpresa: havia sortit la primera polilla de la seva crisàlida!!! va ser una festa! quina alegria!! fins que, estant tots a la rotllana preparats per tocar-la… va treure un líquid marró que va mullar tota la catifa i ens va deixar parats i morts de risa!!! ara ja ningú s’atrevia a agafar-la!! la polilla s’havia fet pipi??!!!!                                                                 Poc a poc van anar sortint les altres polilles, van començar a reproduir-se i posar ous… també vam aprendre a internet que si els ous groc es posen marrons vol dir que d’aqui a un any sortiran nous cucs de seda.   Han omplert la capsa d’ous, sortiran centenars de cucs, que veurem quan anem a primer!                                                           Ara, que ja han passat molts dies des que les polilles estan a fora, i han fet la seva feina (posar ous) les polilles començaran a morir, avui ha mort la primera, ens hem acomiadat d’ella i l’hem enterrat a l’hort.

Els nostres cucs de seda ens han tingut molt interessats durant moltes setmanes, hem après moltes coses, esperàvem cada matí el moment de veure què havia passat amb molt d’entussiasme i interès, feiem hipòtesis del que podria haver passat i gaudiem de cada cosa nova, cada canvi i cada sorpresa que ens donaven. Fins i tot hem jugat al pati a ser papallones, hem dibuixat el cicle al terra amb guixos, hem construït polilles i crisàlides,… ha sigut una experiència molt enriquidora…

Sembla mentida com uns animalons tan petits ens han donat tants grans moments!!