LA MÀQUINA D’ESCRIURE

La setmana passada alguns dels petits de l’escola van descobrir la màquina d’escriure.

Al principi no sabien que era, però van anar fent hipòtesis del que podia ser a partir del que ells ja coneixen. Van dir que era un ordinador, ja que el teclat els era familiar, tot i que tenia coses molt diferents de l’ordinador.

Van reconèixer lletres i alguns van poder identificar-ne algunes del seu nom.

Quan se’ls va fer la pregunta: Com ho podem fer per engegar-lo? Van sortir vàries propostes, una va ser amb piles i va semblar que tots hi estaven d’acord. Però buscant on podien anar les piles no van trobar res. Finalment van veure que hi havia un forat per posar-hi un cable, però no en teníem cap.

El Toni ens va donar un cable que hi encaixava a la perfecció, el vam endollar i… va començar a fer soroll, l’havíem aconseguit engegar.

Vam posar el paper amb alguna dificultat i vam apretar alguna lletra a veure què passava, un palet picava el paper, però no es va marcar res perquè li faltava la cinta amb la tinta.

Pròximament comprarem la cinta per poder escriure i havíem pensat tenir-ho a l’aula com un espai més per treballar les lletres i iniciar els nens i nenes en el procés d’escriptura.

PSICOMOTRICITAT AMB CAIXES DE CARTRÓ I TUBS

La psicomotricitat ajuda als infants a formar-se de manera global, sobretot tenint en compte els aspectes motrius, a través del joc i la relació amb els altres. Durant les sessions oferim material divers que permet als infants fer el que necessiten en cada moment.

Les Bombetes i els Leonardos Da Vinci fem psicomotricitat un cop per setmana, normalment els dijous a la tarda. Ahir vam fer una sessió amb caixes de cartró i tubs de cartró llargs. Aquest material va donar peu a què els infants fessin infinitat de coses.

Al principi de la sessió, els infants corrien molt, volien provar de fer coses amb tot el material que hi havia, al cap d’una estona es van anar tranquil·litzant i van anar jugant amb el material, alguns ho feien sols, altres amb companya, alguns més insegurs observaven, atents al que feien els companys.

Les caixes van donar infinitat de possibilitats de joc, alguns feien cases i jugaven a amagar-se, alguns feien veure que dormien, algunes caixes eren massa altes i era complicat entrar i requeria pensar bé i buscar estratègies. A més a més, amb els tubs també van poder acabar de complementar el que feien amb les caixes o trobar altres alternatives. Alguns feien servir els tubs com telèfons, posaven l’orella per un costat, mentre l’altre nen/a parlava per l’altre costat. Alguns van reproduir rols de cavallers, fent com si fossin espases, entre diversitat d’accions, sempre respectant el moviment lliure dels infants i fent el que necessitaven en qualsevol moment.

CLICA SOBRE LA FOTO PER VEURE L’ÀLBUM