El dimarts 28 de novembre vam anar a una exposició d’art a la sala Soler i Palet.
Vam entrar a un passadís i ens vam trobar un laberint. Estava fet amb teles blanques, hi havia un mirall però com passaven corrents no ens fixaven. Quan vam sortir del laberint ens vam trobar unes teles, unes estaven trencades, altres estaven ratllades i unes tenien xarxes socials que passaven rapides com nosaltres al laberint. Després de veure les teles vam passar a una sala d’espera on hi havien revistes que significaven la influència dels mitjans de comunicacions. Dins la saleta també hi havia un cartell on ficava que no hi havia sortida però en veritat si que tenia sortida. Vam sortir per una finestra a un pati. Al pati ens vam trobar un mural de pintures on hi havia com unes persones que “ho tenien tot” però a la panxa tenien un forat que significava un buit interior i al costat teníem uns dibuixos molt estranys amb colors molt alegres.
Vam aprendre que tenir-ho tot i estar sol no et dóna la felicitat, la felicitat de veritat es estar amb qui vols i la col•lectivitat.

Alba i Berta