L’origen de l’escola es situa a l’any 1930, en el què els “Amics de l’ Ignasi Iglesias” recaptaren fons per tal d’aixecar una font en homenatge al poeta i dramaturg.
Tenint en compte, però, que l’ Ignasi Iglesias havia fet una aferrissada defensa de les Escoles a l’ Aire Lliure quan formà part del consistori barceloní, i a petició de l’ Ajuntament, es va decidir destinar aquests diners a la compra de la finca “Les Carasses” per crear-hi una escola pel barri de Sant Andreu.
Dia 17 de novembre de 1931. Sant Andreu. Una nova escola, la Ignasi Iglésias (Passeig de Torras i Bages, 108) obre les portes al barri. El centre formava part del Patronat d’Escoles Municipals i va adoptar el model d’escola activa com a forma d’ensenyament.
Més de tres quarts de segle després, aquest col·legi municipal pot presumir de ser un dels pilars de la tradició pedagògica de la ciutat de Barcelona, tal i com queda reflectit en el llibre L’escola Ignasi Iglésias. 75 anys d’història que l’Ajuntament va editar.
Les aules d’aquest centre, per on han passat nens i nenes de diverses generacions, han estat testimoni no només dels canvis que ha patit l’educació amb el pas dels anys, sinó també dels fets històrics més rellevants que ha viscut la capital catalana.
Durant la II República, la directora del centre educatiu d’aleshores, Montserrat Roca i Baltà, va centrar els seus esforços en dur a terme una renovació pedagògica que va haver de quedar aparcada després de la Guerra Civil.
Però, fins i tot en un context difícil per posar en pràctica una metodologia contrària a la marcada des del bàndol guanyador, l’Escola Ignasi Iglésias va continuar centrant els esforços per fer que els seus alumnes rebessin una educació diferent. 
Així, per exemple, tot i que la llengua de l’ensenyament durant aquesta època havia de ser el castellà, a l’Escola Ignasi Iglésias “la llengua vehicular va continuar sent la catalana”, segons explicava la regidora d’Educació de l’Ajuntament, Montserrat Ballarín, en el pròleg de la publicació.
Abanderada dels canvis educatius
Als anys setanta les coses van començar a canviar, i als vuitanta l’escola va ser una de les abanderades dels canvis educatius, ja que va fer una aposta clara per la qualitat.
Dues dècades més tard, la Ignasi Iglésias va tornar a guanyar protagonisme perquè va ser una de les escoles pilot de la LOGSE. Mentre el nou sistema educatiu encara no era vigent a tota la xarxa pública, els alumnes d’aquesta escola podien triar entre seguir el vell itinerari o el nou.
L’any 2004, amb vista a organitzar el 75è aniversari de l’escola, es va crear una comissió formada per un mestre de cada cicle i un membre de l’equip directiu. Un pare de l’escola va idear, fins i tot, un logotip per a la commemoració.
A una escola tan representativa de la ciutat no hi podia faltar un símbol que la representés. Des de 1992, l’encarregat d’aquesta funció és el gegant Joanot, i des del 2012 l’acompanya el Trasto i que participen en la Festa Major de Sant Andreu i sempre estan presents en el dia a dia de l’escola.
Des del curs 2016-17 l’escola inicia un nou repte per anar-se convertint en una escola de dues línies i amb un projecte d’un nou edifici que començarà la seva construcció el 2018, la qual cosa permetrà tenir unes molt bones instal·lacions, preparades pels nous reptes del futur.
El 2007 van rebre la Medalla d’Honor de Barcelona.
Més informació sobre la l’edifici de la masia Les Carasses i l’escola
(2010 Arquitectura e historia de la escuela Ignasi Iglesias d’ Alba Montes Cuadrado UPC)
