Des de fa aproximadament 7 mesos l’escola està funcionant amb el nou sistema operatiu Linkat 3.0 als seus ordinadors. L’experiència ha permès no només dotar l’aula d’informàtica amb una tecnologia capaç de donar resposta a les necessitats actuals sinó, sinó que també ha permès reaprofitar i donar vida segona vida als ordinadors més antics del centre. Us expliquem com:
A finals del curs 2008-2009, i arran de la proposta d’engegar una línia de millora en l’àmbit de les noves tecnologies, es va elaborar un projecte que havia d’articular la manera a partir de la qual el nostre centre havia d’organitzar els recursos informàtics existents, les adquisicions futures, la formació i l’ús de les TIC tant per part tant de l’alumnat com del professorat.
A finals del curs passat els recursos existents eren mínims i antiquats: no gaire més de 20 ordinadors, la majoria d’ells amb més de 6 anys d’antiguitat. En primer lloc calia nou maquinari i estudiar la manera en què es podia treure el màxim partit de l’antic. Un altre problema afegit va ser l’escassa fiabilitat de les configuracions de software, basades la majoria en versions antigues del sistema operatiu windows, amb un funcionament lent, i altament exposades, tot i l’existència d’antivirus, als atacs externs.
El replantejament va ser possible gràcies a tres fets: l’arribada d’una dotació de 8 ordinadors nous, la instal·lació al centre de la xarxa del projecte Heura, i l’existència d’una versió sòlida i plenament operativa d’un sistema operatiu adequat com és el Linkat en la seva versió 3.0
Hem partit de zero. El primer pas va ser formatejar el servidor existent amb windows 2000 server per instal·lar la Linkat 3.0 en la seva modalitat de servidor de centre. El DVD d’instal·lació realitza el procés de forma automàtica. Va caldre afegir un script (vam aprofitar un elaborat per Joan de Gràcia) per tal d’automatitzar les còpies de seguretat, que es realitzen cada dia en un disc extern de xarxa.
Ara, amb l’existència d’un servidor de centre Linkat, l’adaptació dels nous ordinadors i la dels antics que permetien fer funcionar correctament el sistema operatiu (> pentium 4) va consistir en instal·lar la distribució i triar una instal·lació de client de centre. Finalment vam tenir l’aula d’informàtica muntada amb ordinadors capaços d’obrir sessions per als nens/es amb escriptoris adaptats i sessions per al professorat personalitzades amb carpetes i escriptoris propis per a cada usuari.
El problema es va plantejar amb les màquines més antigues. La solució va ser adquirir un servidor de terminals lleugers: LTSP. Aquest ordinador, juntament amb la xarxa Heura, ens ha permès reaprofitar els equips més vells, que hem instal·lat a les aules, possibilitant que funcionin amb unes prestacions similars a les dels més nous.
Tots aquest canvis es fan fer als inicis d’aquest curs. El sistema funcionava, però calia no oblidar a qui l’havia de fer servir. Al setembre vam realitzar una jornada formativa, organitzada pel propi centre, per tal d’explicar el funcionament bàsic de les noves aplicacions. L’acollida ha estat molt bona en general. Durant el primer trimestre van aparèixer, com és normal, molts dubtes, sobretot amb el funcionament de l’eina OpenOffice, però tenint cura que ningú no es quedés sense l’ajut adequat, podem dir que a dia d’avui pràcticament ningú troba a faltar el sistema d’abans. Creiem que el simples fets que els ordinadors funcionin, l’internet vagi bé, les impressores imprimeixin sense problemes, i que ens hàgim oblidat de la paraula virus, han ajudat a valorar el nou sistema. Només dues dades: en set mesos no ha calgut reiniciar el servidor ni s’ha bloquejat cap ordinador.
Daniel Arroyo Martínez
Coordinador d’informàtica