Les catanyes, fruits de tardor, evoquen records de cabells cendrosos, mans esgroguissades, fredes i arrugades; tanmateix, capaces de fer les carícies més tendres i les abraçades més reconfortants.
Els àvis i àvies, a la tardor de la seva vida, guarden les forces i l’amor per a fer petons màgics que ho curen tot. Els nens i nenes, escalfant-se les mans amb les castanyes, s’hi emmirallen.Tot escoltant les seves històries i cançons a la vora del foc, desperten la imaginació, viuen les emocions, i creixen com a persones.
A l’octubre, els camps dormen acotxats pel primer gebre. Bufa el vent i plou, i les tardes es fan llargues i fosques… I arriba la festa de la “Castanyada”.
A l’escola, ja fa molts anys, celebrem la Castanyada convidant els avis i àvies a torrar les castanyes pels infants. I, els nens i nenes els dediquen danses tradicionals. Celebrem d’aquesta manera una entranyable trobada entre els dos móns més llunyans i més propers alhora a la línea de la vida: entre el món i la il·lusió de la infantesa i el món de l’experiència de la vellesa.
Volem retre homenatge, la tarda de la Castanyada, aquella on els avis i àvies ho són de tots els nens i nenes de l’escola, perquè volem posar en valor l’ajuda inestimable i desinteressada que ofereixen cada dia projectant el seu carinyo, i perquè mereixen tot el nostre respecte. Un any més, àvis i àvies, moltes gràcies!!!!
Agraïm també la col·laboració de les famílies venint a explicar contes a l’escola.
Direcció Escola El Turó.
