A començaments del segle XX, l’Ajuntament de Barcelona, conscient de la importància cabdal de l’educació dels infants, va endegar tota una sèrie de projectes que van donar lloc a les escoles a l’aire lliure, ja que la llei solament permetia als Ajuntaments la creació d’escoles de característiques especials.
La primera va ser L’ESCOLA DE BOSC, que va néixer amb la intenció d’oferir als nens i nens de Barcelona amb problemes respiratoris, una escola on poguessin gaudir d’un entorn més saludable, sense la contaminació de la ciutat.
És així com a la primavera de l’any 1914, el dia 8 d maig, l’Escola va obrir les seves portes per primera vegada.
Es va situar a la muntanya de Montjuïc, en uns edificis, que mitjançant unes obres d’adaptació, van donar un tipus de construcció escolar molt apropiada per l’escola que es volia fer. El nom d’Escola de Bosc, es va inspirar en l’alemanya de “Walsdschule de Charlotemburg” que era una escola a l’aire lliure dedicada a la infància desvalguda.
L’Escola de Bosc, però, sense deixar de ser fidel a aquest caire social pel qual s’havia fundat, va elevar aquest primer objectiu al d’aconseguir una educació integral.
La primera directora de la secció de nenes va ser la Sra. Rosa Sensat i Vilà.
De la secció de nens, el Sr. Antolí Monroy i Paz, excel·lent mestre i home lliurat a la seva professió que hi deixà un molt bon record.
El treball de Rosa Sensat, mestra d’una gran personalitat humana i intel·lectual, hi deixà una empremta molt forta, ja que va poder posar en pràctica els principis de les escoles noves d’Europa, tot adaptant-los a les característiques de l’alumnat de l’Escola fins a la seva marxa, l’any 1930, per fer-se càrrec de la direcció del grup escolar Milà i Fontanals.
Malgrat que Rosa Sensat va deixar l’Escola, hi va quedar el seu esperit i la seva empremta, els mestres i les mestres que conformaven l’equip pedagògic varen continuar portant a terme l’ideari fundacional.
A partir de l’any 1939, tota una sèrie d’esdeveniments històrics, polítics i socials ocorreguts al nostre país, van transformar totalment les escoles municipals. Les finalitats i els objectius varen ser uns altres que poca cosa tenien a veure amb els que l’havien posat en funcionament.
Ben cert és però, que a l’Escola hi varen restar durant molts anys un bon grup de mestres, homes i dones, a qui els va tocar viure moments difícils. Mestres dels inicis de l’Escola i un grup de nou vinguts que hi van posar il·lusió i dedicació en fer bé la seva feina i que va fer possible que no tot el que s’havia fet, quedés en l’oblit.
A partir dels anys 70, es produeix un corrent pedagògic de recuperació dels principis originaris d’aquesta institució, que queda reflectit en el primer P.E.C. redactat a partir del curs 87-88.
El Parvularii Forestier queda incorporat a l’Escola de Bosc el curs 81-82, i passa a anomenar-se ESCOLA DE BOSC-FORESTIER perquè ocupaven edificis separats.
El curs 90-91 el Parvulari es trasllada definitivament a l’edifici de l’Escola de Bosc, i es recupera d’aquesta manera el nom originari.
En aquest període i a partir de la implantació de la llei d’Ensenyament General Bàsic, l’Escola passa a tenir doble línia. El curs 91-92, l’Administració proposa la reducció d’una línia per tal de fer espai per la implantació de la Secundària Obligatòria en el centre, seguint les directrius de la nova llei d’Educació (L.O.G.S.E.).
Malgrat tots els canvis, les mestres de l’Escola de Bosc tenim present l’origen d’aquesta institució, i tot i ser conscients que la realitat és una altra, que les condicions són diferents i que psicologia i la pedagogia han evolucionat, pensem que els nens són com en aquell temps: PERSONES QUE TENEN PER DAVANT UNA VIDA PLENA DE POSSIBILITATS I QUE TENEN DRET A QUE ELS AJUDEM A VIURE-LA.
