Aquests últims dies vàrem fer uns tallers relacionats amb els sentiments,

Arrel d’això, Save the Children ens va convidar a un acte social contra l’assetjament escolar, que es va celebrar al Museu Olímpic. Allà només estaríem nosaltres, un jugador del Barça que encara no sabíem qui era (va resultar ser l’Iniesta), el director de Save the Children i els periodistes.

Quan vam arribar al Museu Olímpic (on estàvem citats) ens van oferir uns sucs i uns mini croissants. Després vam anar a una sala on vam practicar la lectura del manifest i els torns de les preguntes. Més tard ens van portar cap a una sala on es celebraria l’acte. Uns minuts més tard va arribar  el jugador. Quan va començar l’acte , un senyor que es deia Lluís  va presentar al president de Save the Children  que també es deia Andrés i va explicar una mica com aniria l’acte.

L’Andrés va explicar el projecte que tenia en comú amb l’Andrés Iniesta.

Després, vàrem llegir el manifest i li vam fer les preguntes que havíem preparat prèviament a la classe, quan vam acabar, els periodistes van fer les seves preguntes. La nostra opinió sobre les preguntes dels periodistes va ser dolenta perquè les seves preguntes només estaven relacionades amb el mon del futbol, i l’ acte era sobre l’assetjament escolar. Quan van acabar les preguntes, nosaltres vam tenir la sort de que ens firmes les camisetes que ens havien regalat i de fer-nos fotos amb ell.

Vam sortir als diaris i a les notícies (malgrat que vàrem sortir a la secció d’esports).

A la tarda l’Andrés Iniesta va penjar una publicació al seu Instagram.

Ens va agradar molt haver participat en aquest acte de tanta importància.

 Article realitzat per: Adrià, Clara, Dídac, Judit C., Juliana i Malou

     Manifest elaborat entre tots dies previs a l’acte:

  MANIFEST CONTRA L’ASSETJAMENT

Ja que avui en dia l’assetjament escolar i l’anomenat ciberbulling estan molt presents entre els nens i nenes i nois i noies, nosaltres, els alumnes de 6è de Primària de l’escola de Bosc de Montjuïc de Barcelona, volem manifestar que:

• El tracte que se li ha de donar a un persona no ha de tenir res a veure amb les seves diferències. Per això encara que sigui baixet/a, alt/a, gras/ssa…, porti ulleres o no, tingui la pell més o menys fosca, sigui tímid o extravertit se l’ ha de respectar tal com és.

• També s’ha de respectar el que creu i pensa cadascú per molt diferent que sigui al nostre.

• S’ha d’explicar, el més aviat possible, si consideres que algú t’està assetjant.

• S’ha d’ajudar i intervenir en el cas d’observar alguna situació de bulling fent-ho saber a un adult que et pugui escoltar: professor, pare, mare, tutor, director…
• Mai t’has d’aliar amb l’assetjador, al contrari, si pots, li has de fer veure que es fa mal també a ell mateix.

• Hem d’evitar el ciberbulling no difonent imatges, comentaris o videos que ridiculitzin a algú.

Per tot això exposat, nosaltres ens comprometem a evitar qualsevol actitud que no compleixi l’exposat en aquest manifest.

                                                                                                                                  Alumnes de sisè. Escola de Bosc.

PREGUNTES AL JUGADOR

• Has patit assetjament alguna vegada? Si és així, l’has superat? Com?

• Quan algun jugador de l’equip té un mal dia, com reaccioneu els altres? Quin ambient es viu al vestidor?

• Com creus que educaries el teu fill o filla per no veure’s implicat en una situació d’assetjament?

• Què et sembla què actualment s’estigui treballant per evitar aquest problemes a les escoles i als instituts?

• De petit ja volies ser jugador de futbol?

A partir d’una lectura de castellà sobre la ceguera, a la classe es va començar a parlar de si tenia més inconvenients ser cec o ser sord.

Vam decidir fer un debat. Primer vam fer grups i ens vam preparar els arguments. El dia del debat vam expopsar els pros i contres de cadascuna de les situacions. Ho vam saber fer respectant molt l’ordre i les opinions dels altres. Ens va agradar fer aquest tipus de treball.

L’Escola forma part de la nostra vida.

És evident que quan hi som, aprenem a construir coneixements i a desenvolupar estratègies d’aprenentatge, però a més a més, durant aquest temps, sentim emocions.

Moltes vegades no som capaços d’adonar-nos-en del que ens passa o el perquè, ningú, fins al moment, ens ha ensenyat com descobrir-ho, explicar-ho o compartir-ho amb els demés, per això, al llarg d’aquest trimestre i amb l’ajut de la Irene (SEER) estem participant d’uns tallers que ens ajuden a pensar sobre nosaltres mateixos i també sobre els nostres companys.

Avui, de bon matí, i després d’un parell de sessions realitzades les setmanes anteriors, hem imaginat el grup com un tot format per vint-i-cinc parts (representat amb una cartolina sencera que l’hem repartit en tants trossos com persones som a la classe). Cadascun de nosaltres hem personalitzat el nostre trosset i l’hem penjat en un mural de la classe.

Si ens coneixem és més fàcil gestionar les nostres emocions.