A Català vam fer una proposta de llegir i escriure lligada als records, les emocions i a com fer una mirada diferent vers el que ens envolta.
Es va demanar als nens i a les nenes que portessin un objecte personal que tingués una importància especial. Havien de buscar per casa algun objecte vell que no llençarien mai: una peça de roba que sempre els ha agradat, una de les primeres joguines que van tenir, un regal molt especial, un objecte que pertanyia a l’avi o l’àvia… Un objecte que fos, per a ells i elles, tan valuós com una joia.
A classe van escriure un petit text on van expressar per què es tractava d’un objecte d’importància personal i on s’explicava una mica la seva història.
Els objectes van ser exposats a classe. A sota de cada objecte, hi havia la descripció (plegada, per no ser vista).
Després van anar escollint un objecte (que no era el seu) i es van imaginar la història. Van explicar allò que els suggeria l’objecte triat.
Finalment, es van comparar les dues històries. L’important no va ser endevinar la “vertadera” història de l’objecte, sinó haver participat en el “joc de saber mirar” més enllà del que veiem a primera vista i connectar amb les històries i sentiments dels amics i amigues.
