L’EDIFICI DE L’ESCOLA
La nostra escola provè d’una escola unitària de noies que posteriorment es va convertir en un annex de l’Escola Primària Eugeni d’Ors.Cap a l’any 1980 va ser enderrocada perquè no es trobava en bones condicions; al 1981 va ser quan es va construir l’edifici actual. A l’inici, hi havia alumnes d’edat compresa entre els quatre i els catorze anys. Avui dia som una Escola d’ Infantil i Primària, amb alumnat comprès entre els tres i els dotze anys.
EN CHARLIE RIVEL, EL NOSTRE REFERENT
Charlie Rivel és el nom artístic de Josep Andreu i Lasserre, pallasso espanyol que va néixer a Cubelles, província de Barcelona (Espanya), el 24 d’abril de 1896 i mort a Sant Pere de Ribes el 26 de juliol de 1983, va ser un dels pallassos més famosos de la història del circ. Els seus pares, Pere Andreu Pausas (espanyol) i Marie-Louise Lasserre (francesa) van ser artistes de circ també. A partir de 1954 es va convertir en una de les estrelles del Circ Price.El 1971 va figurar entre els pallassos a què Federico Fellini va retre homenatge a la seva pel.lícula I Clowns.El 1973 va actuar com a estrella convidada al Festival d’Eurovisió, a l’entreacte (recompte de vots). “Charlie Rivel” dóna nom a una de les majors escoles d’infantil (3 a 6 anys) i de primària (de 6 a 12 anys) de Catalunya (Josep Andreu Charlie Rivel). Està situada al poble natal del illustre pallasso, població on es va casar per última vegada i va passar els darrers anys de la seva vida.
El seu nom artístic, Charlie Rivel, en lloc de Josep Rivel, va ser un homenatge a Charlie Chaplin. Una de les anècdotes més entranyables és la de quan va entrar a la pista del circ i encara no havia començat la seva actuació quan un nen va començar a plorar desesperadament (probablement era la primera vegada que veia un pallasso). Charlie no podia començar la seva actuació ja que el públic estava més pendent de l’escandoloso plor del nen que del pallasso. Charlie es va apropar cautament cap al nen per fer-li una carícia i intentar calmar-lo, però l’efecte va ser el contrari i el nen va començar a plorar encara amb més força entre les rialles mig divertides mitjà entendrida del públic adult. Rivel, profundament coneixedor de la psicologia infantil, es va retirar cap al centre de la pista i va començar també a plorar, desconsoladament, solidàriament. Amb això va ser suficient. El nen va callar a l’acte, amb uns ulls oberts com taronges per la sorpresa d’haver descobert que aquell ser vermell i amenaçador se sabia expressar també amb el seu mateix llenguatge tan transparent i directe: el plor. I Rivel va continuar plorant. Quan, encara plorós, es va tornar a acostar cap al nen, ja totalment calmat i mirant-electritzat, la criatura es va treure el xumet de la boca i hi va donar a Charlie, en un acte de solidaritat primigènia. El plor de Rivel es va esgotar i el públic va arrencar en aplaudiments. El pallasso va acceptar l’oferiment del nen i, avui, aquell xumet històric es conserva entre les vitrines del Museu Charlie Rivel de Cubelles. Segons una llegenda, va guanyar un concurs d’imitadors de Charlot, tot i que el mateix Charles Chaplin participava en ell (d’incògnit). En finalitzar el concurs, Chaplin es va apropar a Rivel, i li va dir: “És vostè qui em imita a mi, o sóc jo qui l’imita a vostè?”.
