El matà ha començat emboirat però rà pidament ha sortit el sol. El camà de la via verda té la riera amb canyes a un costat i camps a l’altre costat. Han passat moltes bicicletes. Els camps ara són de color marró amb formes marcades a la terra, potser són d’un camió, potser són marques que es llegeixen desde l’aire o potser les rodes d’un tractor…. Escoltant bé, hem sentit el gall que ens ha saludat i ocells que piulen, potser són estornells. Hem vist un pit roig. Després dels horts hem parat a mirar el pont del diable, un pont antic amb escales per pujar i baixar i baranes de ferro i la Torre Roja, una masia amb una torre rodona on fèien foc per avisar a la gent del poble quan venien els pirates pel mar. Ja fem P5 i es nota que tenim més força a les cames, es nota tant que hem arribat fins a la pineda. I que maca que l’hem trobat plena de pins, dents de lleó, bolets dolents que no es toquen, escorça de pins, troncs prims, alguna pinya petita petita,… i tornant encara ens hem trobat una sorpresa! Un gripau passejant per la via verda!!!
