El 6 d’agost de 1945, els Estats Units van llençar una bomba atòmica a Hiroshima, al Japó. En pocs minuts, més de 200.000 persones van morir a causa de l’explosió.
Sadako Sasaki només tenia dos anys quan la bomba va caure a la seva ciutat. Era una nena feliç i plena d’energia i semblava que no l’havia afectat l’explosió, però nou anys després se li va detectar leucèmia, una malaltia causada per la irradiació de la bomba. Quan estava a l’hospital una amiga seva li va portar una grua de paper i li va explicar la història de la grua. Els japonesos creuen que la grua viu mil anys. Si una persona malalta fa mil grues de paper, els déus li concediran el desig de millorar-se. Aquesta història va fer augmentar l’esperança a Sadako i es va posar a fer grues de paper amb molt d’entusiasme.
Lamentablement la Sadako va morir l’octubre de 1955, després d’haver fet 644 grues de paper. Els amics i companys de Sadako van continuar la seva missió i van fer la resta fins a arribar a les mil grues. Amb l’esperança que es pogués evitar la guerra en el futur, els nens van ajuntar diners per a construir un monument a Sadako i a les grues.
Ara hi ha una estàtua d’una nena sostenint una grua daurada amb els seus braços oberts al Parc de la Pau a Hiroshima. Cada any gent de tot el món fa grues de paper i les envia a Hiroshima.

Aquest any els nens i nenes de l’escola han fet grues i coloms de paper per celebrar la vida sense guerres i amb pau.

No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí.