Aquesta setmana, hem viscut una proposta diferent a la sessió d’educació física, centrada en la confiança i la cura entre companys i companyes. A través de diversos jocs i dinàmiques corporals, els infants han pogut experimentar què significa confiar en algú i què implica tenir la responsabilitat de cuidar una altra persona.

En alguns moments, un infant tancava els ulls i es deixava guiar; en d’altres, li tocava fer de guia i vetllar perquè l’altre se sentís segur. Han hagut d’escoltar amb atenció, donar indicacions clares, respectar els ritmes dels altres i també atrevir-se a expressar què necessitaven o què els feia sentir insegurs.

Quan hem compartit com s’havien sentit, han aparegut reflexions molt boniques. Alguns infants explicaven que, quan els tocava cuidar algú, sentien una barreja de responsabilitat i una mica de nerviosisme: volien fer-ho bé, estar atents i no fallar al company o companya que confiava en ells.

Altres parlaven de la sorpresa agradable de descobrir que podien confiar en els seus companys i deixar-se portar. A poc a poc, la inseguretat inicial es transformava en calma quan veien que l’altre els escoltava i tenia en compte allò que demanaven.

També ha estat molt present l’alegria d’adonar-se que, encara que no estiguessin amb el seu grup d’amics habitual, tots es cuidaven els uns als altres. Molts han valorat especialment que els guies escoltessin les seves pors, els seus neguits o les seves necessitats, i que intentessin adaptar-se perquè se sentissin tranquils.

Ha estat una sessió serena, d’aquelles que passen volant. Però també una d’aquelles estones que deixen petjada, perquè entre jocs, paraules i silencis compartits, tots hem tingut la sensació que el cor s’omplia una mica més.

Les mestres de 2n