El 12 de setembre del 2008 s’iniciava el primer segon dels aproximadament, trenta cinc milions de segons que heu passat fins arribar a aquest moment:
6 hores cada dia
5 dies per setmana
4 setmanes al mes
I això durant nou mesos, QUE SABEU QUAN SUMEN??? DONCS mil vuitanta hores I…. multiplicat per 9 cursos són 35 milions de segons.
BUUUF!
Bé, sigui com sigui aquell primer segon del llarg camí escolar el vau iniciar amb a l’edifici d’infantil, un segon que us va portar a una nova etapa de la vida que s’obria als colors: el blau, el vermell, el groc… i als números: l’ú, el dos, el tres…
I què dir de les lletres, que van arribar a P-4 i a P-5.
Recordeu el primer dia que vau arribar a casa i vau escriure per primer cop, el vostre nom en un paper???
La vida va obrir-vos a la lectura i a l’escriptura i us preparàveu per a un altre salt important: LA PRIMÀRIA.
La primària, quin canvi! Ara començaven a créixer les dificultats, tant per vosaltres , que havíeu d’aprendre moltes coses, com pels tutors i especialistes, que ja començaven a “gaudir” d’una classe “moooooolt” tranquil·la….
Primer i segon us van ensenyar a sumar, restar, llegir…
A poc a poc i amb bona lletra, també va arribar la divisió, les parts del cos, les plantes i els animals.
Quants cops la MONTSE va repetir la frase: one, two, three: silence please!
O quants cops la paciència de la LUCIA i l’HELENA s’acabava amb els balls …Se’n van sortir prou bé, no creieu?
I…. cap a quart en plena “efervescència”. No em sorprèn que els primers dies de classe ja us avisessin que tenien un pot de paciència molt molt ple.
En fi, acabeu sisè i passeu a l’institut, no és un final, és l’inici d’un canvi, d’un canvi molt important en les vostres vides i en les dels papes i mames.
Ara coneixereu nous instituts, nous professors i sobretot nous amics i amigues. Però segur que mai oblidareu el SOL I VENT, aquesta petita escola que us va rebre amb tres anys i que després de nou anys us diem adéu sent persones autònomes i amb grans valors.
